Resultats de la cerca

Fou exiliat el 1831 per haver participat en una conjura liberal Fou ministre de la guerra 1859 i d’afers estrangers 1862 i president del senat italià 1884-87 És autor de l’obra Della nazionalità italiana 1846, en la qual defensà la centralització política i l’abolició del poder del papa

Es tracta d’una varietat de regalisme, exposada amb disposicions pràctiques en l’Edicte de tolerància del 1781 Bàsicament, propugnava la llibertat de consciència i el dret de l’estat a intervenir en els afers eclesiàstics i a reformar-ne els abusos, alhora que reduïa el poder del papa a l’esfera rigorosament espiritual

Dirigent dels cadets , fou ministre d’afers estrangers del govern provisional març del 1917, però la seva política de continuar la guerra fent costat als aliats provocà una oposició popular i hagué de dimitir S'exilià a França i publicà, en collaboració amb Ch Seignobos i L Eixenmann, una història de Rússia 1932-33

Només hi poden comparèixer els estats com a tals Successor de l’antic Tribunal Permanent de Justícia Internacional 1920-39 de la Societat de Nacions, és format per quinze jutges elegits per l’Assemblea i el Consell de Seguretat Entre els nombrosos afers judicats, destaca el de la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited

Escriví el llibre Mythus des 20 Jahrhunderts 1930, que el convertí en el teòric del racisme nazi Cap dels serveis d’afers exteriors del partit nazi des del 1933 Com a ministre dels territoris ocupats de l’Est, ordenà deportacions i execucions de milers de persones Condemnat a mort pel tribunal de Nuremberg, fou penjat

Ministre d’afers estrangers 1909-13 i 1914, signà el tractat Urrutia-Thompson 1914 amb els EUA, que acordà la separació de Panamà Fou ministre plenipotenciari a Bolívia, Espanya i Suïssa En 1920-26 fou representant de Colòmbia a la Societat de Nacions, i en presidí el consell Publicà diverses obres sobre jurisprudència americana

Fou general de Creta 1920-32 Durant la Segona Guerra Mundial fou un dels caps de la resistència grega Cap del partit populista, esdevingué president del govern 1946-47 i ministre d’afers estrangers 1946-50 Lluità pel retorn de la monarquia Amb la pujada al govern del mariscal Papagós, passà a l’oposició

En la guerra, els estrategs s’alternaven cada dia sota la direcció de l’arcont polemarc Tenien cura, a més, de les qüestions diplomàtiques Llur importància creixent en aquest camp feu que esdevinguessin, des del segle V aC, els magistrats principals

Autor d’assaigs literaris i polítics, de signe socialista En poesia, ha estat influït pel simbolisme francès Dels seus nombrosos llibres de poemes cal remarcar Estanque inefable 1922, La guirnalda del silencio 1926, Boletines de mar y tierra 1930, Biografía para uso de los pájaros 1937, Lugar de origen 1947, etc La seva obra fou recopilada a Registro del mundo 1940 i a Edades poéticas 1958