Resultats de la cerca

Ministre d’educació 1941-42 i 1945-46, ambaixador a Itàlia i a Israel i professor, ha destacat com a periodista És autor de reconstruccions històriques i llibres d’assaig América, tierra firme 1937, Biografía del Caribe 1945, América mágica 1959-61, Nuevo diario de Noé 1969, América en Europa 1975, El revés de la historia 1980 i Los pinos nuevos 1982

Nascut al si d’una família humil, es llicencià en llengua i literatura angleses a la Universitat de Travancore Exercí de periodista en The Hindu 1944-45 i en Times of India 1945 Posteriorment realitzà estudis de postgrau en economia i ciència política a la London School of Economics 1945-48 Des de Londres, treballà com a corresponsal per al Social Welfare Al seu retorn a l’Índia, ingressà al cos diplomàtic Durant la seva llarga carrera diplomàtica 1949-83, fou ambaixador en diversos països, però la seva tasca fou especialment rellevant a la Xina 1976-78, on contribuí a una…

Doctorat en dret per la Universitat de Salamanca 1974 i membre del cos jurídic de l’armada 1974-79, abandonà l’exèrcit per actuar com a advocat del consell d’estat Integrant del consell executiu d' Alianza Popular a partir del 1983, fou nomenat assessor jurídic del grup parlamentari d’AP, i el 1986 entrà a formar part del comitè executiu Fou elegit diputat al Congrés pel Partido Popular d’Alacant en les eleccions del 1989, el 1993 i el 1996 Vicepresident del Congrés des del 1989, al març del 1996 en fou elegit president en substitució de Fèlix Pons A l’abril del 2000 José María Aznar el…

Originari del burg de Gramont, al Lapurdi Baixa Navarra, sobre el riu Biduze, entre Donapaleu Saint-Palais i Vidàshon Bidache, que senyorejà les baronies de Guíshon Guiche, adquirida el 1485, Bergoelh i Escós i tingué una participació política molt activa i important en totes les lluites de Bigorra, Bearn, Gascunya i Navarra en aquest regne, principalment, els Gramont capitanejaren la facció dels partidaris del rei Joan II de Catalunya-Aragó agramontès Gabriel de Gramont mort el 1534, fill de Roger de Gramont i d’Elionor de Bearn, fou bisbe de Coserans, de Tarba i de Poitiers, arquebisbe de…

Autor d’assaigs literaris i polítics, de signe socialista En poesia, ha estat influït pel simbolisme francès Dels seus nombrosos llibres de poemes cal remarcar Estanque inefable 1922, La guirnalda del silencio 1926, Boletines de mar y tierra 1930, Biografía para uso de los pájaros 1937, Lugar de origen 1947, etc La seva obra fou recopilada a Registro del mundo 1940 i a Edades poéticas 1958

Fonts del Govern britànic desclassifiquen cables diplomàtics de l’ambaixador a la Xina l’any 1989 sobre la matança de Tiananmen Aquests missatges afirmen que el Govern xinès va estimar el nombre real de morts per l’exèrcit i la policia en la repressió del moviment a favor de la democràcia en uns 10000, en lloc dels prop de 200 que aleshores va reconèixer oficialment

Fil de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, n'heretà els títols de comte de Peralada i vescomte de Rocabertí Fou vicepresident 1731-33 i un dels fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Participà en les lluites d’Itàlia 1733-37 i fou ràpidament ascendit Tornà a Barcelona, i el 1753 fou nomenat ambaixador a Portugal, on fou víctima del terratrèmol de Lisboa

Ambaixador 1404 de Martí l’Humà a la cort de Martí el Jove, a Sicília Posteriorment fou procurador de Rosselló i Cerdanya Escriví unes Memòries o Llibre ordenat de les coses patrimonials dels comtats de Rosselló i de Cerdanya , en què detalla els actes de concessió i alienació de béns, jurisdiccions i rendes fets des de Jaume I Fou nomenat batlle general de Catalunya per Ferran I

Aquest aconseguí que l’ambaixador castellà acceptés el desmembrament de Catalunya amb la cessió del Rosselló a França, i el conveni de matrimoni entre Lluís XIV i Maria Teresa, filla de Felip IV, fet que semblava assegurar la successió de Lluís XIV al tron dels regnes hispànics El pacte fou signat com a acte previ al tractat dels Pirineus i permeté la suspensió de les hostilitats

Fill de Nàuplion i de Clímene, participà com a ambaixador en la guerra de Troia per exigir la devolució d’Helena Enemic d’Ulisses, fou traït per aquest, que l’acusà de pactar amb Príam, i morí lapidat per l’exèrcit Les llegendes gregues li atribuïen diversos descobriments algunes lletres de l’alfabet, nombres, ús de la moneda, càlculs astronòmics i jocs d’atzar