Resultats de la cerca

Estudià humanitats a Salamanca i a Bolonya, on romangué fins el 1470 Havent tornat a Sevilla, fou familiar del cardenal Alonso Fonseca El 1475 passà a residir a Salamanca, i fou professor, durant deu anys 1476-86, de la universitat En aquest període salmantí s’inicià la seva producció literària i publicà una de les seves obres més famoses les Introductiones in latinam grammaticam, per eumdem recognitae atque exactissime correctae glossematis cum antiquo exemplari collatis 1481 reeditades per Maians el 1773 D’aquesta obra, en les successives reedicions, foren separats alguns apartats que es…

Crioll veneçolà, a 15 anys s’uní als insurrectes i combaté a Veneçuela i Colòmbia General i lloctinent de Simón Bolívar 1818, li fou encomanat l’alliberament de l’Equador, empresa en la qual reeixí, després de guanyar la batalla de Pichincha 1822 El 1823 fou enviat al Perú a fi d’impedir la recuperació reialista Vencedor a Junín i a Ayacucho 1824 —batalles que anorrearen el poder virregnal al Perú—, fou nomenat mariscal d’Ayacucho Bolívar li encomanà aleshores l’organització de l’alt Perú, i tots dos redactaren una constitució El 1826 Sucre fou elegit president de la República Bolívar,…

El 1969 fundà un club de judo a Olesa de Montserrat, i el 1971 obrí el Toledo Dong Yang a Sabadell, on forjà campions com Ireno Fargas i els seus fills Antonio i Miguel El 1976 disputà el Campionat d’Europa de Barcelona, però una lesió provocà la seva retirada de la competició Cinturó negre novè dan, fou el primer i únic mestre de l’Estat que aconseguí la màxima categoria del taekwondo Fou seleccionador català i espanyol fins que el 1989 ocupà la presidència de la Federació Catalana de Taekwondo És àrbitre de categoria internacional Rebé la medalla d’or 2010 al mèrit esportiu de…

Es donà a conèixer amb l’obra teatral Los verdes campos del Edén Premio Nacional de teatre 1963 i premi Ciutat de Barcelona de teatre 1965, a la qual seguiren Los buenos días perdidos 1972, Anillos para una dama 1973, fantasia històrica sobre la dona del Cid Las cítaras colgadas de los árboles 1974  Por qué corres, Ulises 1975, recreació personal del mite de l’Odissea  Petra regalada 1980  La Truhana 1992  Los bellos durmientes 1994  Café cantante 1997  Las manzanas del viernes 2000, i Inés desabrochada 2003, entre d’altres El seu teatre reivindica la funció decisiva del text dramàtic i es…

Resident a Lleó des d’infant, es guanyà la vida com a empleat de banca fins el 1969, que començà a treballar al servei de cultura de la Diputació de Lleó, de la qual fou depurat pel seu antifranquisme i posteriorment readmès De formació autodidàctica, és autor d’una poesia que destaca pel seu rigor i qualitat Solitari de temperament, l’obra de Gamoneda es caracteritza pel simbolisme i el diàleg del poeta amb ell mateix Es donà a conèixer amb Sublevación inmóvil 1966, llibre al qual seguiren Descripción de la mentira 1977, León en la mirada 1979 i Blues castellano 1982 Obtingué el…

Sacerdot 1821, el 1828 fundà l’Istituto della Carità rosminià i el 1848 fou representant del Piemont davant Pius IX Durament criticat en cercles catòlics —sobretot jesuítics i austríacs— tant pel caràcter filosòficament innovador de les seves doctrines com per la seva posició avançada en política, Rosmini veié incloses a l’Índex el 1849 les seves obres Delle cinque piaghe della Santa Chiesa i La costituzione secondo la giustizia soziale , de l’any anterior, bé que una comissió nomenada el 1857 per Pius IX decidí el 1854 a favor de l’ortodòxia doctrinal del filòsof A la mort d’aquest,…

Estudià medicina i exercí com a psiquiatre abans de dedicar-se íntegrament a la literatura Mitjançant ambiciosos panorames narratius fets de juxtaposicions de perspectives sense solució de continuïtat, les seves novelles recorren la història contemporània de Portugal Memória de elefante 1979, O auto dos Danados 1984, premi de l’Associació Portuguesa d’Escriptors 1985 Manual d’inquisidores 1996, O esplendor de Portugal 1997, Exhortaçao dos crocodilos 1999, premi APE 2000, Não Entres tão Depressa Nessa Noite Escura 2000, Que farei quando tudo arde 2001, Boa tarde as coisas aqui em baixo 2003,…

Resident a Barcelona des dels vuit anys, s’inicià en l’escalada al Montseny i els Pirineus És un dels oberturistes més prolífics del país, amb més de 150 vies obertes, entre les quals cal destacar la Valentín-Casanovas 1976, amb José Rodríguez Rodri , a Montserrat la Zarathustra 1979, a Ordesa, amb Fredi Parera i José M Peralta, o la via oberta en solitari a la Paret de l’Aeri de Montserrat que porta el seu nom 1981 Explorà parets verges a Oliana, als ports de Beseit, a Sant Gervàs, a Mont-rebei on ha obert fins a catorze vies, a Riglos, a la Peña Montañesa i a Ordesa, a la cara sud de la…

S’inicià a la secció excursionista de l’Escola Industrial de Terrassa i, posteriorment, formà part de l’Agrupació Excursionista Abat Oliba i del Centre Excursionista Rafael Casanova Després de la Guerra Civil Espanyola, es vinculà al Centre Excursionista de Catalunya i al Club Muntanyenc Barcelonès, del qual presidí el Grup d’Alta Muntanya 1945-48 Escalà la Cadireta 1945, juntament amb Barberà i Farrés Inventà les pitonisses de fissura i fabricà material d’escalada Fou instructor i director de cursos d’escalada de la Federació Espanyola de Muntanyisme durant els anys quaranta, i fou el…

S’inicià en la pràctica d’aquest esport el 1981 Competí representant el Club Calzada fins el 1998 i després el Club Deportivo Tonbal, de Mataró Es proclamà campió del món i d’Europa de parelles mixtes 2007 i assolí la medalla d’or als Campionats d’Espanya també de parelles mixtes juntament amb Josefina López 2007 Aconseguí tres medalles de plata 2000, 2001, 2002 i sis de bronze 2003, 2006, 2008, 2009, 2011, 2012 en aquesta mateixa competició en categoria individual Fou campió de Catalunya de parelles mixtes 2007 i individual 2001, 2003, 2010 i s’adjudicà nou medalles de plata 2000, 2004-09,…