Resultats de la cerca
Es mostren 371 resultats
Bartomeu Antist
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom.
De família noble, estigué vinculat al cercle interessat per les ciències que es formà a València al voltant de la figura de Jeroni Munyós, a la segona meitat del s XVI La seva única obra impresa, Almanach o pronóstico de los efectos que se espera, según las configuraciones de los planetas y estrellas València 1580 resulta, això no obstant, dedicada a l’astrologia més extravagant
La NASA i l’ESA fixen l’edat de l’Univers en 12.000 milions d’anys
Els responsables del telescopi espacial Hubble, que patrocinen les agències NASA nord-americana i ESA europea, presenten els resultats de l’anàlisi per a determinar l’edat de l’Univers Partint de les observacions del telescopi, els astrònoms han fixat la constant de Hubble la mesura de la velocitat d’expansió de l’Univers, que deu el nom a l’astrònom Edwin Hubble en 70 km/s per cada megaparsec un megaparsec equival a 3,26 anys llum, de la qual cosa es desprèn que el big bang que va crear l’Univers es va produir fa almenys 12000 milions d’anys
cometa Lulin

Lulin
NASA, Swift, Univ. Leicester, DSS (STScI/AURUA), Dennis Bodewits, et al.
Astronomia
Cometa que fou visible entre el final del 2008 i el començament del 2009, també conegut com a C/2007 N3.
Assolí una magnitud màxima de 5 i, per tant, fou visible a ull nu Fou descobert al juliol del 2007 per l’astrònom xinès Quanzhi Ye, que l’observà en unes imatges preses pel taiwanès Chi-Sheng Es tracta d’un cometa amb una òrbita parabòlica i que, per tant, no tornarà a passar prop de la Terra El descobriment del cometa Lulin és part del projecte Lulin Sky Survey, concebut per a estudiar diverses agrupacions de petits objectes del sistema solar susceptibles de ser perillosos pel fet que les seves òrbites els fan passar a prop de la Terra
La RACAB i les observacions dels eclipsis
Física
Els eclipsis han estat sempre fenòmens que desperten curiositat tant entre la comunitat científica i com entre la ciutadania Històricament, a Catalunya, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona RACAB ha tingut un paper clau en l’observació i estudi d’aquests esdeveniments, com explica l’article “ La RACAB i les observacions dels eclipsis ” En aquest article del blog Sobre física, recerca i universitats Divulcat , el físic Ramon Pascual ens explica com la ciència catalana ha seguit aquests espectacles celestes i com han contribuït al progrés del coneixement astronòmic, tot narrant-…
observatori Palomar
Astronomia
Observatori astronòmic situat a 180 km al NE de San Diego (Califòrnia), en el Mount Palomar, a 1 710 m d’altitud.
Forma part dels Hale Observatories Fou començat a construir l’any 1928 sota la direcció de l’astrònom GEHale, gràcies a l’aportació econòmica de la Fundació Rockefeller, però no fou fins després de la Segona Guerra Mundial que començà a funcionar el seu telescopi gegant L’instrument més important de l’observatori Palomar és un telescopi reflector gegant de 5 m de diàmetre el telescopi Hale Altres instruments importants són dues cambres de Schmidt de 14,4-21,6 cm i 4,4-7,8 cm, respectivament Els camps de treball principals de l’observatori són l’observació de les galàxies…
càmera obscura
Disseny i arts gràfiques
Física
Càmera totalment tancada a la llum, en una de les parets de la qual ha estat practicat un petit forat pel qual entren els raigs de llum procedents d’un objecte exterior, els quals determinen una imatge que és recollida a la superfície interior de la paret oposada.
La càmera obscura es comporta, des del punt de vista òptic, com una lent convergent, és a dir, dóna una imatge invertida Els primers a descriure-la foren l’astrònom àrab al-Kindī segle IX i el físic italià Giambattista della Porta segle XVI, bé que era coneguda pels egipcis, per Aristòtil i per Roger Bacon segle XIII Usada durant segles per a observar els eclipsis de Sol, alguns pintors del segle XVII n'usaren de portàtils per a dibuixar paisatges, fent servir, algunes vegades, una petita lent convergent en lloc del simple forat Niepce i Daguerre l’usaren per a impressionar una…
Josep Maria Codina i Vidal

Josep Maria Codina i Vidal
© Universitat de Barcelona
Física
Físic.
Llicenciat en ciències, secció de física, per la Universitat de Barcelona 1950, on fou professor adjunt 1950-60, es doctorà amb una tesi sobre espectrografia quantitativa, i el 1960 obtingué la càtedra d’electricitat, que exercí fins que es jubilà, el 1992, any que fou nomenat professor emèrit Vinculat a l’ Observatori Fabra dependent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou membre numerari des del 1964, en fou ajudant tècnic 1950-59, astrònom 1959-71 i director 1971-2015 i, posteriorment, director honorífic Fou distingit amb diversos guardons, entre…
Georg von Purbach
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom austríac.
Professor a diverses ciutats d’Itàlia i a Viena, on tingué com a deixeble Johann Müller Inicià la traducció al llatí de l' Almagest de Ptolemeu, que després completà el seu deixeble Confeccionà la taula dels sinus i fou un dels primers a emprar-los en trigonometria
Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers
Astronomia
Física
Astrònom i físic alemany.
El 1797 donà a conèixer un mètode per a determinar òrbites del tipus parabòlic aquest mètode, conegut amb el seu nom, ha estat molt útil per a determinar l’òrbita de molts cometes, atès que la majoria tenen trajectòries ellíptiques tan obertes que poden ésser assimilades a paràboles Redescobrí el primer asteroide, Ceres, basant-se en els càlculs de l’òrbita fets per Gauss a partir de les poques observacions efectuades per Piazzi El 1802 descobrí el segon asteroide, Pallas, i el 1807 el quart, Vesta Establí la hipòtesi que l’origen de tots els asteroides fou la destrucció, per causes…
Pedro Nunes
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic portuguès.
Conegut també amb el nom llatinitzat de Petrus Nonius , inventà el doble regle graduat, capaç d’apreciar fraccions de longitud inferiors al mig millímetre nònius Cosmògraf reial i professor a Coïmbra, escriví De arte atque ratione navigandi 1546, on indicà que la distància mínima entre dos punts de la superfície terrestre no és donada per la corba que talla els meridians amb un angle constant, sinó per l’arc de cercle màxim És autor, també, d’un tractat d’àlgebra i donà la solució correcta al problema del crepuscle més curt
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina