Resultats de la cerca

Aquesta església, de localització avui desconeguda, surt mencionada per primera vegada en la dotació de Santa Maria de Tremp del 1109, moment en què fou confirmada pel comte Pere Ramon I de Pallars Jussà i el seu germà Arnau a l’esmentada canònica, junt amb altres béns amb què havia estat dotada pels comtes Ramon V i Valença, els seus pares Segons M Lledós i Mir, l’administració de l’església estigué en mans de l’ardiaca de Tremp, senyor del capítol de Tremp, fins l’any 1257, quan per una concòrdia passà a la mensa episcopal del bisbe d’Urgell L’existència d’una important capella a l’església…

Des del 1572 fins al 1608 treballà a la capella ducal de Santa Bàrbara, al servei de la nissaga Gonzaga, a Màntua De forma ocasional substituí Jacques de Wert com a mestre de capella Entre el 1579 i el 1587 fou mestre de contrapunt dels clergues joves de Santa Bàrbara El 1592 succeí definitivament a G de Wert i romangué en el càrrec fins el 1608, any en què probablement marxà a Milà Contribuí, juntament amb Claudio i Giulio Cesare Monteverdi, Salamone Rossi i altres, a la composició dels intermezzi de la comèdia L’Idropica de Guarini, que es presentà a Màntua el 1608…

Al seu cim 512 m alt hi ha les ruïnes de l’ermita de Santa Bàrbara

L’església Santa Bàrbara depenia de Begís, del qual municipi fou segregat el 1842, juntament amb Sacanyet

Es conserva la casa que fou anomenada també el mas de Provençals i l’església de Santa Bàrbara

Neix a la prolongació oriental de la serra Maigualida, prop de la frontera amb el Brasil, i aflueix a l’Orinoco a Santa Bárbara

Els romans la consideraren la Britània bàrbara Era habitada pels pictes i caledonians, pobles bellicosos, fet que obligà els romans a construir-hi l’anomenat  mur d’Adrià

Adossada a l’antiga torre de Llor , esmentada ja al segle X, hi ha la capella de Santa Bàrbara del Llor , abandonada d’ençà de la destrucció del 1936

La seva església Santa Bàrbara té per patrona la Mare de Déu dels Desemparats És l’antic mas dels Inquisidors , que esdevingué propietat privada i centre del comtat de la Vallesa de Mandor

El 1559 fou reconegut pel seu germà Felip II de Castella Nomenat capità general de la Mediterrània 1568, lluità contra turcs i berbers sota la vigilància del seu conseller Lluís de Requesens El 1569 reeixí a sotmetre la revolta dels moriscs a Las Alpujarras Designat per Pius V per a comandar l’esquadra de la Santa Lliga, destruí, igualment sota el directe assessorament del seu tinent general Lluís de Requesens, la flota turca a Lepant 1571 ocupà després, efímerament, Tunis 1573 i Bizerta 1574 Fou virrei de Nàpols 1575-76 i, a la mort de Lluís de Requesens, succeí aquest com a governador dels…