Resultats de la cerca
Es mostren 801 resultats
Josep Maideu i Auguet
Música
Compositor, organista i director català.
Vida Estudià música a l’escolania del monestir de Ripoll, al seminari de Vic amb mossèn Ll Romeu i orgue amb J Colomer Un cop ordenat de sacerdot, ocupà la càtedra de cant gregorià al seminari d’Almeria 1917-18 El 1919 fou nomenat organista i mestre de capella de l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès La seva tasca com a musicòleg consta bàsicament de reculls de cançons populars Entre d’altres guardons, rebé el Premio Nacional de Musicología del Consell Superior d’Investigacions Científiques els anys 1946, 1947 i 1948 Collaborà amb l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya El seu…
Frederic Lliurat i Carreras
Música
Teòric, crític i pianista català.
Vida Inicià els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i els amplià amb E Granados i ChA de Bériot a París i A De Greef a Brusselles Feu concerts per l’Estat espanyol i Europa, però un accident li afectà una de les mans i segà la seva carrera pianística Fundà 1904 la "Revista Musical Catalana", de la qual també fou redactor en cap, i collaborà en altres publicacions, tant nacionals "La Veu de Catalunya", "El Poble Català", "La Vanguardia" com estrangeres "Le Monde Musical" Els seus escrits són recollits en el llibre La música i els músics crítica-impressions 1933 També…
Joan Baptista Espadaler i Colomer
Música
Compositor i director català.
Vida Format amb Enric Morera a Barcelona, fou un dels fundadors de l’Associació Wagneriana Entre els anys 1908 i 1911 dirigí l’Orfeó Canigó de Barcelona El 1914 es traslladà a Vic, on desenvolupà una important tasca pedagògica tot introduint, per exemple, el mètode d’ensenyament d’E Dalcroze També hi dugué a terme una gran activitat com a dinamitzador de la vida musical de la vila Fundà l’Orfeó Vigatà, l’orquestra de la Societat Vigatana de Concerts, un cor infantil i, el 1916, la revista musical "Arxiu" Espadaler escriví música orquestral, cançons per a cor, sardanes, sarsueles com El…
Joan Balcells i Garcia
Música
Compositor i director coral català.
Vida Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià harmonia amb A Nicolau i contrapunt i fuga A partir del 1912 fou professor de solfeig a la mateixa escola i també mestre de capella de Sant Felip Neri de Gràcia, a Barcelona Assumí la direcció de l’Orfeó Gracienc des de la seva fundació 1903 i n’ocupà el càrrec, sense comptar la interrupció a causa de la Guerra Civil, fins que els problemes de salut l’obligaren a delegar Antoni Pérez i Simó per a aquesta responsabilitat Fou compositor bàsicament de peces corals i cançons, entre les quals destaca Volant la senyera , amb text…
Celdoni Fonoll
Música
Rapsode difusor de la poesia catalana.
Vida L’any 1974 començà a recitar poemes catalans de totes les èpoques amb acompanyament musical, bàsicament dues guitarres La seva tasca de difusió dels autors catalans el dugué per escoles, instituts, barris, viles, festes majors i actes literaris L’any 1978 edità el seu primer disc, He heretat l’esperança , amb un repertori de poemes seriosos, línia que només trencà el 1991 amb el disc Mercat de Calaf , menys transcendent i més irònic, i el 1997, amb Cançons de l’amor que tinc , amb un repertori majoritàriament de producció pròpia Gran part dels poemes que recità fins els anys noranta…
Diego de Pontac
Música
Mestre de capella i compositor aragonès.
Vida La seva formació musical tingué lloc a la seu de Saragossa, a l’escolania de la qual ingressà quan tenia nou anys Allí pogué ser deixeble de Joan Pau Pujol Continuà els seus estudis amb Pedro Rimonte i després amb Nicolas Dupont m 1623, cantor de Felip III a Madrid La seva carrera de compositor el dugué a diversos centres eclesiàstics com a mestre de capella l’Hospital Reial de Saragossa 1620, la seu de Salamanca fins el 1627, la de Granada, la de Santiago de Compostella 1644-49, la de Saragossa 1649-50 i la de València 1650-53, i coronà el seu currículum a la capella reial de Madrid…
Enrique Franco Manera
Música
Crític, musicòleg, compositor i pianista madrileny.
Vida Estudià piano i composició al Conservatori de Música de Madrid El 1946 s’incorporà al món de la ràdio i el 1952 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya com a responsable de la direcció musical, fins el 1984 Promogué la fundació de diverses orquestres i grups de cambra, com són ara l’Orquestra i el Cor de Ràdio Nacional d’Espanya 1953-55 i l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967, actualment Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Destaca la seva tasca com a crític musical, que exercí en els diaris Arriba 1952-76 i, des d'aquest any, El País , i que complementà amb la investigació…
Benet Traver i Garcia
Música
Compositor, organista i musicògraf valencià.
Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare Quan acabà l’ensenyament mitjà ingressà al seminari diocesà de València, i posteriorment passà a Tortosa El 1898 fou ordenat de prevere Durant la seva estada a València entrà al conservatori de la ciutat i hi estudià amb A Amorós Residí algun temps a Vila-real, on guanyà el benefici d’organista i després exercí de mestre de capella En aquest període publicà diferents estudis històrics, com la Historia de Villarreal Després ocupà el lloc de professor de cant pla al seminari de València El 1918 edità la seva obra més destacada, Los músicos de la…
Ernest Villar i Miralles
Música
Director d’orquestra i compositor valencià.
Vida Rebé la formació musical del seu pare, Francisco de Paula Villar i Modonés, que fou director de la collegiata de Sant Nicolau a Alacant Ernest Villar arribà a dirigir l’orquestra del Teatre Principal d’Alacant El 1890 fundà la Societat de Quartets Clàssics Des del 1896 hom li encomanà la direcció de la capella de música de Sant Nicolau, en substitució de F Senante És autor d’un centenar d’obres, per a orquestra, banda, piano, orgue, cor i conjunt de cambra Publicà diferents estudis musicogràfics, com ara Alicante Artístico-Musical 1893 Fou, a més, professor de l’Escuela Normal de…
Manuel Climent i Cavedo
Música
Compositor i organista valencià.
Vida Es formà a la collegiata de Gandia amb Josep Cabo, un home d’esperit clàssic Substituí el seu mestre, i amb tretze anys guanyà la plaça de mestre a Cullera El 1825 guanyà la plaça de mestre de capella i organista a Algemesí, que abandonà el 1830, pel fet de no ser prevere Des del 1831 exercí d’organista a la parròquia de Sant Nicolau de València Els aldarulls de la guerra carlista provocaren que perdés aquesta plaça, i que el 1840 fos expatriat a França, on es dedicà a l’ensenyament del piano i el cant A Garait, Occitània, feu diferents concerts Viatjà a París, on conegué F…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina