Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
saüc

saüc
© MC
Botànica
Farmàcia
Arbust o petit arbre, de la família de les caprifoliàcies, de 2 a 5 m d’alçària, de fulles oposades i compostes, amb 5 o 7 folíols ovals acuminats i dentats, de flors blanques, odoríferes, agrupades en corimbes grossos, i de fruits en baia, de color negre.
Creix en bardisses, vorades de bosc, fons de vall, sobretot a la muntanya mitjana La medulla de les branques és blana i blanca, i és emprada per a fer talls histològics Les flors tenen propietats sudorífiques, bèquiques i antiinflamatòries Branca d’un saüc © Fototecacat
camecíparis
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les cupressàcies, semblants als xiprers que poden atènyer 15 m d’alçària; el fullatge és sempre verd, amb les fulles oposades, petites i esquamiformes.
Són monoics, amb les flors de cada sexe en branques separades Les llavors, disposades en gàlbuls, maduren el primer any i són alades Nadius d’Amèrica del Nord i d’Àsia oriental, hom els planta als jardins com a ornamentals i per a fer tanques
Internacional Democratacristiana
Organització que agrupa partits democratacristians d’Europa i del continent americà.
Fundada el 1961 amb el nom d’Unió Mundial Democratacristiana, el seu ideari se situa al centredreta i es basa en valors de l’humanisme cristià La seu és a Brusselles Té dues grans branques el Partit Popular Europeu i ldOrganització Democratacristiana d’Amèrica ODCA
Branciforte
Família noble siciliana, fundada el 1325 per Stefano Branciforte
, primer baró de Mazzarino.
Es dividí en moltes branques, que s’extingiren les unes dins les altres per raó de matrimonis, llevat de la branca dels ducs de Sant Giovanni, que passà als Montcada el 1686 El darrer membre de la família fou Stefania Branciforte morta el 1843
oleoducte de l’Amistat
Oleoducte de 5 000 km de longitud que va des del S de Rússia fins a l’Europa oriental.
Fou construït en 1960-64 per tal de proveir de petroli els estats satèllits de l’antiga URSS S'inicia a Samara i es divideix en dues branques l’una entra a Polònia i a Alemanya i l’altra a Hongria, Eslovàquia i la República Txeca
Mahānadī
Riu
Riu de l’Índia (900 km); neix als Ghats Orientals i desguassa al golf de Bengala.
A la sortida de la vall d’Hirakud hom construí el pantà més important del país i un dels més grans del món 746 km 2 , amb una resclosa de 4,8 km de llargada Hi ha plantacions d’arròs entre les nombroses branques del delta
Guadalete
Riu
Riu d’Andalusia (157 km de longitud i 3 088 km2 de conca).
Recull mitjançant tres branques Guadalete estricte, Guadalporcún i Majaceite, afluents, les aigües dels relleus de Grazalema Cadis i les porta a l’Atlàntic per El Puerto de Santa María uns 10 m 3 /s de cabal Hom hi ha construït els pantans de Bornos i d’Arcos
desespecialització bancària
Economia
Tendència a reduir les diferències entre establiments bancaris fixades per la llei (del 1945 a França i del 1962 a Espanya), mitjançant l’homogeneïtzació del tractament i l’increment de la concurrència a França, des de 1966, i a Espanya, des de 1973).
Una segona desespecialització s’ha produït amb l’entrada dels bancs en negocis financers més generals factoring , leasing , valors, assegurances i en d’altres no directament financers informació econòmica, rating , turisme, mergers & acquisitions , activitats que converteixen els bancs en conglomerats financers, proveïts de branques o unitats especialitzades
Manrique de Lara
Llinatge de la noblesa castellana que es constituí com una branca de la família dels Lara.
El fundador fou Rodrigo Pérez Manrique , senyor d’Amusco i merino major en el regnat d’Alfons VIII de Castella, net del comte Manrique de Lara A diferència d’altres famílies de la “noblesa vella” de Castella, els Manrique resistiren la crisi del segle XIV i es convertiren en un dels llinatges més sòlids a l’època dels Trastàmara, i fins i tot originaren noves i poderoses branques amb prestigi, que duraren fins a l’edat moderna La Tierra de Campos fou el nucli de llurs dominis Amusco, Paredes de Nava, etc, però la seva influència s’estengué posteriorment a la regió septentrional de Castella la…
hidroestable
Ecologia
Dit de les plantes homeohidres amb molta capacitat de regulació, en les quals el contingut hídric fluctua poc.
Les plantes hidroestables tenen òrgans de reserva d’aigua són suculentes o en mantenen recursos abundants als troncs i a les branques, i tenen un bon sistema radical i una regulació estomàtica efectiva Tots els arbres s’inclouen en aquest grup, si bé alguns són més hidroestables que altres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina