Resultats de la cerca

Doctor en farmàcia, exercí a Terrassa, on també fou professor de francès i anglès a l’Escola Industrial Fou membre corresponent de l’Academia Española Collaborador de Joan Cadevall en la part lexicogràfica de la Flora de Catalunya 1913-23 Autor de la Flora del Pla de Bages 1905 i d’altres treballs publicats al Butlletí de Dialectologia Catalana Noms dels bolets catalans 1916, Els noms dels ocells de Catalunya 1922 i Els noms de les plantes 1929

Llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona, el 1956 assumí, amb Josep Benet, la direcció de Germinabit , i el 1958 transformà el butlletí del monestir de Montserrat en la revista Serra d’Or Fundador amb Max Cahner d’ Edicions 62  1961, el 1969 se separà d’aquest i refundà l’editorial, on continuà en tasques de direcció fins a la jubilació 2002 En 1992-95 fou president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana

Germà d’Antoni M Marcet i Poal, ingressà, com ell, en l’orde benedictí, i residí a Montserrat Obtingué el títol de perit agrònom, i es dedicà a la botànica Estudià la flora montserratina, i publicà un gran nombre d’articles al “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural” i la “Revista Montserratina” Collaborà a l' Enciclopedia Espasa , i publicà algunes obres pietoses Fou membre corresponent 1946 de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans

Fundat el 1932, promogué la pràctica de l’esport entre les classes populars Omplí el buit que deixaven les grans entitats populars i els clubs més elitistes Tingué relació amb altres associacions esportives de caràcter popular com l’Ateneu Enciclopèdic Popular o l’Agrupació Excursionista Tagamanent, i collaborà en l’organització de competicions atlètiques i de diversos esdeveniments Entre el 1933 i el 1935 publicà mensualment el butlletí Atletisme Desaparegué poc després de la Guerra Civil

Defensà un programa democratacristià La seva ruptura es consumà després del pacte electoral d’UDC amb Convergència Democràtica de Catalunya, ja que els creadors d’UD/CA eren partidaris de conformar un gran bloc de centre a partir d’un acord amb la Unión de Centro Democrático UCD Formà part de la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 i sota aquest nom al desembre del mateix any s’unificà amb UCD Edità el butlletí Centre Ampli

Es presentà a les eleccions autonòmiques de 1988 8730 vots, a les europees de 1989 30490 vots i a les legislatives d’aquest mateix any 24406 vots El 1992 una sentència judicial obligà a canviar el nom del partit, que esdevingué Los Ecologistas, nom amb què concorregué a les eleccions autonòmiques de 1992 9879 vots i a les legislatives de 1993 11846 vots El seu portaveu-delegat de Catalunya ha estat Joaquim de Riva Ha publicat, entre d’altres, el butlletí Full Verd

És membre des del 1969 de la Secció d’Investigacions Subterrànies SIS del Centre Excursionista de Terrassa CET Ha dut a terme activitats espeleològiques arreu de la península Ibèrica i s’ha dedicat a l’elaboració d’estudis topogràfics Fou president del SIS 1972-75 i vicepresident del CET 2005-09 Presidí la Federació Catalana d’Espeleologia 1981-86 Participa en publicacions sobre espeleologia i és el responsable del butlletí del SIS Collabora amb Sarawak des de la seva fundació l’any 2010

Membre del Centre Excursionista Barcelonès, el 1931 ingressà al Club Muntanyenc Barcelonès en fusionar-se les dues entitats Fou durant molts anys el bibliotecari del centre i escrigué diversos articles al seu butlletí Organitzà diversos cicles d’excursions, cursets d’iniciació i activitats socials És autor de nombroses publicacions, especialment mapes, en collaboració amb Noel Llopis i Salvador Llobet Dissenyà nombrosos mapes de la geografia catalana com de la serra de Collserola, el Solsonès, la Garrotxa, la serra de Cadí o el Montseny

És considerada com la primera revista catalana d’escacs Fou creada per Plàcid Soler, Josep Albert, Rafael Domènech i Fabià Fernandez, i tingué collaboradors com AF Argüelles, E Puig, R Rey, F Armengol, J Peris, J Paluzie, R Guinard, J Castell i Valentí Marín Inclou partides, jugades diverses, problemes, tècnica i informació social de l’activitat escaquista catalana El 1937 es fusionà amb el Butlletí de la Federació Catalana d’Escacs i n’esdevingué el portaveu Se’n publicaren 132 números

Fundat el 1915 per estudiants de l’Escola Industrial, inicialment destacà amb la secció atlètica També tenia secció de geografia, de fotografia i un butlletí social Posteriorment creà la secció de geologia i arqueologia, i la d’esports de muntanya Participà en competicions atlètiques en l’àmbit estatal Durant els anys vint realitzà nombroses excursions als Pirineus i als Picos de Europa L’any 1933 s’integrà a la Unió Excursionista de Barcelona, que posteriorment es convertí en Unió Excursionista de Catalunya