Resultats de la cerca
Es mostren 8800 resultats
stadhouder
Història
Càrrec oficial propi dels Països Baixos.
Fou donat originàriament al lloctinent del sobirà en un país o província Més tard foren les províncies mateixes les qui el nomenaren com a cap suprem dels exèrcits, i es féu hereditari en els Nassau-Orange fins que esdevingueren reis
delació tutelar
Dret civil català
Document legal pel qual els pares nomenen la persona que exercirà la tutela dels seus fills, els seus possibles substituts i eventualment les persones que queden excloses del càrrec.
La designació de persones amb tasques tutelars es fa per qualsevol individu en atenció a la seva declaració d’incapacitat i sempre en escriptura pública El pare i la mare dels fills menors no emancipats són les persones encarregades de designar els nomenaments, els substituts o les exclusions en el cas de la tutela d’aquells Si es dóna una pluralitat de designacions, preval el nomenament posterior En el document públic on consta la persona que exerceix la tutela també es poden establir la seva remuneració i les seves funcions i es pot designar la persona que exercirà el càrrec d'…
veguer
Història del dret català
Al Principat de Catalunya i a Mallorca, autoritat delegada de la corona o d’una baronia en una demarcació, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa; el càrrec tingué l’origen en el primitiu de vicari, equivalent a substitut, lloctinent o representant.
Des del segle X la denominació de veguer era aplicada, a voltes indistintament amb la de batlle, tant a qui exercia govern i jurisdicció pel comte o pel vescomte, com per barons A l’inici del segle XIII, tanmateix, ja fou aplicada exclusivament a qui tenia la jurisdicció per delegació de la corona L’estatut dels veguers pròpiament dit començà amb Jaume I de Catalunya-Aragó, a la cort solemne de Barcelona de l’any 1228, en la qual hom disposà la coincidència de la demarcació de llur jurisdicció amb la dels bisbats, i posà un veguer per cada diòcesi el veguer havia de jurar el càrrec en…
administrador | administradora
Dret civil
Persona encarregada, sola o juntament amb d’altres, d’administrar béns o negocis d’una altra persona; pot també realitzar actes que ultrapassin els d’administrar, si així ho disposa la llei o l’acta de nomenament del càrrec d’administrador.
Hom pot ésser administrador per disposició legal el pare sobre els béns dels fills, el tutor sobre els del pupil, etc, per resolució judicial el qui el jutge designa en la declaració de fallida, en un judici d’abintestat, etc o per un acte voluntari d’una persona en favor d’una altra nomenament d’administrador per una societat mercantil o per una persona El nomenament és efectuat normalment mitjançant escriptura de poder, en la qual són concretades les facultats que hom dóna a l’administrador Aquest ha d’exercir el càrrec amb la diligència d’un bon pare de família,…
cessant
Història
A l’Estat espanyol, i sobretot durant el segle XIX, dit del funcionari que, sense incórrer en cap incompliment dins les seves funcions, era separat del seu càrrec per decisió governativa o política i conservava el dret a una part de la seva retribució.
Actualment aquesta situació no es pot produir, per tal com la separació del càrrec només és admesa com a sanció per causes determinades legalment
operador | operadora
Persona al càrrec del servei telefònic manual.
Les seves funcions són ajudar a establir les comunicacions, atendre les trucades dels abonats, trucar-los, posar dos abonats en comunicació, etc