Resultats de la cerca

Filla d’un comerciant grec, emprà els cognoms de la mare i els noms artístics de Carolina Otero i Bella Otero Debutà a Lisboa actuà després a Barcelona i a París des del 1889, on esdevingué cèlebre pels seus amors i per les seves danses andaluses en espectacles de varietats També cantà òpera Símbol de la Belle Époque, es retirà el 1918 i, arruïnada pel joc, s’establí a Niça

Figura emblemàtica de l’escola pianística soviètica, fou alumne de Heinrich Neuhaus a Moscou Fins el 1948, la seva carrera es desenvolupà gairebé exclusivament a la Unió Soviètica Rebé les màximes distincions pel seu prestigi com a pianista i com a intèrpret de música de cambra Formà un cèlebre trio amb Leonid Kogan i Mstislav Rostropovich, i es convertí en un dels màxims especialistes en l’obra pianística de Beethoven

Situada al NE de Malmö, és centre industrial, universitari i editorial Nucli important vers mitjan segle X i bisbat al segle XI, fou seu primada d’Escandinàvia 1163 El 1658 passà a Suècia, i Carles XI hi fundà la cèlebre universitat 1668 Té una gran catedral d’estil gòtic renà, força retocada al segle XIX Bisbat luterà, el 1947 s’hi reuní la primera assemblea de la Confederació Luterana Mundial

Des del 1674 fins a la seva mort exercí el càrrec de mestre de capella de la catedral de Toledo Es conserven força obres d’aquest compositor, principalment als arxius de la seu de Saragossa i de la catedral de Toledo i a la Biblioteca de Catalunya Ardanaz deu part de la seva fama al fet que Francesc Valls, en el cèlebre tractat Mapa armónico , cità el seu villancet a tres veus Arroyuelo misterioso

Creà una escola de cant que esdevingué cèlebre en sortiren castrats famosos com Farinelli i Caffarelli Dirigí òperes i compongué per a diverses corts europees, sobretot a Dresden, a Londres on competí amb Händel entre el 1729 i el 1736 i a Viena, on fou mestre de FJHaydn Conreà principalment l’òpera seriosa Berenice , 1710 Eumene , 1721 Arianna in Nasso , 1733 de qualitat però influí també els músics de l’escola napolitana

El seu nom real era Édith Gassion Es crià d’una manera irregular restà cega a tres anys, però recuperà la vista Cantà pels cafès durant la guerra de 1939-45 descoberta per Maurice Chevalier, esdevingué una chansonneuse mundialment cèlebre Les seves cançons més destacades foren Non, je ne regrette rien, La vie en rose, Milord, Mon vieux Lucien i altres, amb texts de JCocteau, Michel Prévert, etc També protagonitzà algunes pellícules

Fou compositor de cambra de Lluís XV de França, i del 1730 al 1756 fou un dels violons du roi Des del 1739 dirigí l’orquestra de l’Opéra, i fou director d’aquest teatre del 1757 al 1766 En collaboració amb François Rebel escriví cantates, ballets i unes deu òperes, la més cèlebre de les quals fou Pyrame et Thisbé 1726 El seu germà Louis Francoeur París 1692 — 1745 també fou violinista i compositor

Debutà l’any 1845 El 1849 actuà al Liceu de Barcelona i el 1850 passà a l’Odeon, on començà a actuar en teatre català L’any 1856 estrenà La Verge de les Mercès , de MAngelon, i el 1858 Don Joan de Serrallonga , de Víctor Balaguer El 1868 estrenà al Liceu Els hereus , d’Ubach i Vinyeta Esdevinguda cèlebre, actuà habitualment al Teatre Romea 1870-87 i ocasionalment al Novetats i al Bon Retir

És autor d’un cèlebre sistema d’escriptura on emprava microintervals quarts, sisens i dotzens de to Capdavanter de l’atematisme musical, escriví obres de grans dimensions sense que el material temàtic tingués cap funció estructural Deixà 14 quartets basats en diferents sistemes 1920-64 i les òperes Die Mutter ‘La Mare’, 1931 i Nová země ‘Nova terra’, 1935 El seu germà, Karel Hába Vizovice 1898— Praga 1972, fou també compositor i violinista

Es destacà amb l’estrena de Norma , de Bellini, a Milà 1831, i aviat esdevingué una figura mítica El 1833 es presentà a París Bellini escriví per a ella I Puritani 1835 i Donizetti el paper femení de Don Pasquale 1843 La seva cosina Carlotta Grisi Visinada, Ístria 1819 — Ginebra 1899 fou cèlebre com a ballarina i soprano alhora El 1841 estrenà a París Giselle , d’Adam, i el 1843 La Péri , de Burgmüller