Resultats de la cerca

Descripció de l'any hidrològic 2011-12 La Tordera, completament seca, al seu pas per Santa Maria de Palautordera, al setembre © Mireia Écija Muñoz L'any hidrològic va estar marcat per dos factors a totes les conques fluvials de Catalunya la irregularitat de les pluges, concentrades bàsicament en dos episodis durant l'any, i el fort estiatge durant els mesos de calor Aquesta combinació va provocar que alguns rius s'assequessin, com és el cas de la Tordera a Sant Celoni o del Gaià a Vilabella, i que patissin una sequera hidrològica semblant a la dels anys 2007 i 2008 Només l'episodi de pluges…

Neix a l’elevació de Verkhnekamsk, a la República dels Udmurts, i corre a través de l' oblast’ de Kirov Rússia i de la República dels Tàtars És un riu típic de planura, però amb canvis de direcció molt sobtats i amb un recorregut ple de sinuositats De règim nival, té un cabal mitjà anual de 890 m 3 per segon Es glaça de novembre a abril Té com a afluents principals el Kobra, el Moloma, el Pižma, el Čepca, el Bystrica i el Kil’mez’ És navegable des de Kirov hom hi practica la pesca, i és emprat per al transport per flotació

El seu règim és nivopluvial, i el cabal, molt regular Des del seu aiguaneix es dirigeix cap al sud, fins a la ciutat de Pardubice, on gira cap a l’oest ja dintre la Bohèmia Central rep el Jizera per la dreta i el Vltava per l’esquerra aleshores es dirigeix al NW, a la Bohèmia Septentrional, on rep l’Ohǐe per l’esquerra, i entra a Alemanya prop de Dresden, on ja fa 100 m d’ample i duu 300 m 3 /s, després de creuar els materials cristallins dels Krušné hory Sempre en direcció NW, rep el Mulde i el Magdeburg per l’esquerra, s’orienta cap al nord i rep el Havel per la dreta, i torna a virar cap…

La capçalera és a l’altiplà de la Manxa, d’uns 1 000 m, que s’inclina insensiblement cap a ponent Des de Ciudad Real el fons del vessant s’accidenta fortament pels relleus de Sierra Morena, que s’orienten cap al NW El riu s’encaixa des d’Alcolea de Calatrava fins al portell de Cíjara, i a Villanueva de la Serena entra a Las Vegas S'encaixa de nou a la ratlla de Portugal i desemboca a l’Atlàntic davant Ayamonte El seu pendent és anòmal, ja que els trams més planers són la capçalera i Las Vegas extremenyes, mentre que els més pendents són el tram final i el mitjà El seu cabal és de…

Neix als Pirineus, prop de la frontera francesa, format per dos brancs, que s’uneixen a Sallent de Gállego Flueix encaixat entre les serralades pirinenques fins als Mallos de Riglos, on penetra al Somontano, i prossegueix cap al centre de la cubeta, fins que desemboca a l’Ebre a tocar de Saragossa És un riu de règim nivopluvial, amb un estiatge a l’hivern Té un cabal mitjà de 28 m 3 /s Els seus afluents són de poca importància del Sotón, el principal, surt el canal dels Monegres És utilitzat per a regadiu i per a la producció d’energia elèctrica, la qual cosa hi ha comportat la…

Neix al nord de Riaño, al peu dels Picos de Europa, des d’on pren la direcció sud Passa primerament encaixat entre les terres altes fins a entrar a la Meseta, per on s’obre pas entre els alts páramos Per la dreta rep el Porma, el Bernesga, l’Órbigo, el Tera i l’Aliste i, per l’esquerra, el Cea Té un cabal de 180 m 3 /seg i han estat construïts els embassaments de Ricobayo i Riaño Les aigües de l’Esla són aprofitades per al regadiu mitjançant el canal de l’Esla , que, en una longitud de 40 km, corre parallel al riu del terme de Valencia de Don Juan al de Benavente

Per les diferents construccions que hi ha a l’indret, es pot veure que fou un lloc important Al costat N del mas hi ha la capella de Sant Joan Al mig dels corrals, la casa i l’església, s’alcen les restes d’una torre de pedra, de planta rodona, que pertanyen al castell de Carreu esmentat el 1046 com a límit del castell de Gavarra L’anomenat Corral de Carreu és situat al NE del mas, arran del torrent de Carreu, que, en aquest punt, acostuma a portar un cabal d’aigua permanent que es filtra uns 1 000 m més avall El lloc va pertànyer fins el 1969 a l’antic municipi de Gavarra

Neix al massís del Carlit, dins el municipi d’Angostrina Alta Cerdanya, sota el puig Peric, com a emissari de l’estany Blau i dels estanys de puig Peric després de rebre, per la dreta, el riu de la Grava i, per l’esquerra, l’aigua dels estanys de la Llosa i de l’Esparver, formava a la plana estesa entre el riu d’Aude i el Carlit els aiguamolls de la Bullosa, la Bulloseta i els Ànecs, transformats l’any 1902 en pantà de la Bullosa Continua pel pla dels Avellans cap al pla de la Perxa i, entre la Llaguna i Montlluís, aprofitant la falla cerdanoconflentina, inicia, profundament encaixat, en…

Neix a les muntanyes d’Urbión, recorre la Meseta d’est a oest i, travessant els relleus de Trás-os Montes, desguassa a l’Atlàntic per Porto El seu aiguavés és limitat per les muntanyes de la serralada Cantàbrica, al nord, i les del Sistema Central, a migdia El seu pendent és singular, puix que és més abrupte al curs baix El seu cabal és d’uns 630 m 3 /s a la desembocadura, i prové sobretot dels afluents cantàbrics, gallecs i portuguesos A l’aiguabarreig amb el Pisuerga porta 55 m 3 /s el Pisuerga n'hi aporta 82, i l’Esla n'hi afegeix 180 finalment, abans del Tormes, el Duero porta ja 360 m 3…

La capital és San Luis 153 322 h 2001 Emmarcada per les províncies de La Rioja N, de Córdoba N i E, de La Pampa E i S, de San Juan i de Mendoza W Les serralades més importants, al N, són les de San Luis, Las Quijadas i Comechingones La meitat sud forma part de la Pampa Seca Els rius, molt escassos i pobres de cabal i molts d’ells d’origen endorreic, es troben al N El clima és semiàrid La població és molt escassa 3,7 h/km 2 1991 i de dèbil creixement Agricultura poc desenvolupada llegums, hortalisses, fruites i vinya Ramaderia important bovina i ovina La mineria és el seu principal recurs…