Resultats de la cerca
Es mostren 3206 resultats
radical
Lingüística i sociolingüística
Segons F.de Saussure, l’element lingüístic comú separat espontàniament per la comparació amb una sèrie de mots emparentats, flexionats o no, i que porta la idea comuna a tots ells.
El radical és cadascuna de les formes preses per l'arrel d’un mot i que poden tenir realitzacions diverses, mitjançant l’adjunció de desinències gramaticals El radical és un element que pot ésser reduït a un altre element més abstracte i irreductible, que és l’arrel En els mots cantaré, cantadissa, cantar , hi ha els radicals cantar-, canta- i cant-, una sola arrel, cant - El terme radical ve a coincidir amb el terme lexema de la lingüística moderna morfema
canicròs
Esports amb animals
Curses de muntanya i d’orientació
Pràctica esportiva que consisteix en una cursa de cros per un circuit de muntanya en què els participants porten lligat un gos a la cintura, al qual no poden avançar.
Arribà a Catalunya al final dels noranta i el 2005 s’organitzà la primera cursa a Sant Llorenç Savall Des del 2007, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern organitza la Lliga Catalana de Canicròs amb la collaboració de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility posterior Federació Catalana d’Agility i la Federació Catalana d’Atletisme Aquesta competició engloba diverses curses, coorganitzades cadascuna per diferents clubs, entre les quals s’inclou el Campionat de Catalunya
fórmula dentària
Anatomia animal
Expressió numèrica amb la qual hom indica el nombre i la situació de les diverses peces dentàries que hi ha a les mandíbules superior i inferior dels mamífers.
En aquesta fórmula, les incisives són representades per una I, les canines per una C, les premolars per una P, i les molars per una M Davant cadascuna d’aquestes lletres hom escriu dos nombres en forma de trencat el numerador indica el nombre de peces de tipus indicat per la lletra que hi ha a la semimandíbula superior, i el denominador, el nombre de peces que hi ha a la semimandíbula inferior Així, en el cas de l’home, la fórmula dentària és
proposició
Música
Element formal més petit que la semifrase i més gran que el motiu.
La proposició acostuma a abraçar dos compassos i a estar constituïda per una sèrie d’elements motívics que proporcionaran el material temàtic bàsic del tema La proposició s’identifica amb la idea bàsica que es repeteix en la presentació d’una frase tipus sentence vegeu els dos primers compassos de l’exemple 3 de frase o amb cadascuna de les dues parts que poden compondre l’antecedent i el consegüent d’un període vegeu els compassos 1-2 i 3-4 de l’exemple 2 de frase
carofícies
Botànica
Classe de cloròfits que comprèn algues d’aigua dolça i salabrosa, semblants a cues de cavall, sovint calcificades, de cèl·lules amb nombrosos cloroplasts, però sense pirenoides, i de tiges constituïdes per entrenusos, formats per una cèl·lula axial generalment encerclada per altres de corticals, i nusos d’on arrenquen rames verticil·lades.
No fan espores i, per tant, no hi ha alternança de generacions Els òrgans de reproducció sexual són els oogonis, ovoides, que consten d’una ovocèllula revestida per cinc cèllules, les terminacions de les quals formen la corónula, i els anteridiòfors, esfèrics, constituïts per vuit cèllules perifèriques, cadascuna amb un manubri interior proveït de filaments anteridials Els espermatozoides, biflagellats i en forma de rull, penetren en els oogonis per les fenedures de la corónula Zigots fòssils del temps devonià palesen l’antigor d’aquesta classe
revolució industrial
Economia
Canvi radical en l’estructura i el mode de producció d’un país, una regió, etc., que té com a model típic la Revolució Industrial anglesa.
Des del començament del segle XXI hom ha emprat també aquest terme per a construir una periodització dels avenços tecnològics com a impulsors determinants de models successius de l’economia i la societat Així, la primera revolució industrial fou iniciada al final del segle XVIII i s'identifica amb la Revolució Industrial anglesa, considerada prototípica Impulsada per la màquina de vapor, donà lloc a la primera producció mecanitzada i en sèrie La segona revolució industrial , iniciada vers el 1870, comportà l’ús de l’electricitat com a font d’energia predominant La tercera revolució…
projecte curricular de centre
Educació
Projecte que defineix la proposta de desenvolupament del currículum establert pel govern de la Generalitat de Catalunya adequada a la realitat de cada centre, atenent els criteris fixats en el marc del seu projecte educatiu.
Document eminentment pedagògic, constitueix un instrument bàsic per a concretar els plantejaments i opcions que respectin els principis i prescripcions del currículum, l’organització estructural del sistema educatiu i la diversitat de característiques de l’alumnat Estableix, entre altres aspectes, el tractament que el centre ha de donar a cadascuna de les llengües d’acord amb el projecte lingüístic, la distribució temporal dels continguts educatius al llarg de l’etapa, els criteris generals per a l’elaboració de la programació i les opcions metodològiques, organitzatives i els…
mesclador
Mesclador, circuit dispositiu capaç de superposar senyals elèctrics
© X. Pintanel
Electrònica i informàtica
Circuit o dispositiu capaç de superposar dos senyals elèctrics o més i obtenir-ne un senyal equivalent a la suma o una combinació d’ells, el qual després és amplificat.
Posseeix diverses entrades i una sortida comuna, i sovint permet la regulació independent i a voluntat de l’amplitud de cadascuna d’elles Els mescladors són emprats correntment en electroacústica a l’entrada dels amplificadors d’àudio a fi de mesclar senyals procedents de micròfons, tocadiscs, magnetòfons, sintonitzadors, etc, en televisió per a combinar senyals de diverses cambres, etc En els receptors superheterodins de ràdio, el mesclador és l’element destinat a combinar el senyal d’entrada amb un senyal generat localment, a fi de produir la freqüència intermèdia
assegurança de viduïtat
Economia
Dret del treball
Pensió vitalícia a la qual té dret el vidu o la vídua d’un treballador o d’un funcionari que hagi cotitzat a la seguretat social.
La pensió —mensual— que rep el vidu o la vídua d’un treballador equival al 45% de la quantitat que resulta de dividir per 28 la suma de bases de cotització de l’obrer mort durant un període continuat de 24 mesos naturals equival al 60% de la pensió d’invalidesa o de jubilació del cònjuge difunt i al 45% del salari real del cònjuge mort en accident laboral en aquest cas, rep també una indemnització equivalent a sis mensualitats Les pensions dels vidus de funcionaris són determinades per cadascuna de les legislacions especials
summa
Filosofia
Cristianisme
Denominació genèrica que, referida a l’edat mitjana i a l’escolàstica, designa tant una col·lecció de sentències rigorosament ordenades (summa de sentències) com, posteriorment i sobretot, un tractat complet —estructurat segons l’esquema de les disputations— de filosofia o teologia (summa filosòfica o summa teològica).
Són autors de summes de sentències —també anomenats sentenciaris —, entre altres, Hug de Sant Víctor, Alexandre de Hales i, el més destacat, Pere Llombard, dit magister sententiarum Entre els autors del segon tipus de summes —coneguts també com a summistes — destaquen RGrosseteste, amb la seva Summa philosophiae , i, sobretot, Tomàs d’Aquino, amb la Summa contra gentiles i la monumental Summa theologica , dividida en tres parts la segona de les quals té, així mateix, dues parts i integrada per un seguit de qüestions , cadascuna de les quals consta de diversos articles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina