Resultats de la cerca
Es mostren 2057 resultats
Diana Vázquez Vallés

Diana Vázquez Vallés
ARXIU D. VÁZQUEZ VALLÉS
Altres esports de combat
Taekwondista.
Competí representant el Club Deportivo Fran Martín i s’entrenà al CAR de Sant Cugat del Vallès Assolí la primera posició al rànquing europeu la temporada 2008-09 Es proclamà subcampiona 2012 i campiona 2014 estatal en categoria de menys de 62 kg Guanyà la medalla d’or als Campionats d’Espanya universitaris en la categoria de pes superlleuger 2012, 2013 Participà en el Campionat d’Europa 2014Formà part de la selecció estatal
Elizabeth San Nicolás Palos

Elizabeth San Nicolás Palos
Arxiu E. San Nicolás
Altres esports de combat
Taekwondista.
S'inicià en la disciplina amb 9 anys, i començà a competir amb 14 anys Obtingué, entre d'altres, la primera posició en els Campionats d’Espanya 1987, 1988, 1989, en els de Catalunya 1987, 1988, 1989 i en diverses competicions internacionals Munic, 1987 Tenerife, 1988 Holanda, 1989 S'entrenà amb Lee Kyu-Hoong i al CAR de Sant Cugat Formà part de les seleccions catalana i espanyola Treballà com a monitora de taekwondo
Guadall Domnuç
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1029-35).
Fou elegit pel clericat local i pels comtes, amb l’assentiment de l’arquebisbe d’Auish, intervenció que no s’explica, car era vigent la dependència de Narbona S'ocupà en la defensa dels béns de la catedral i en la construcció de murs i torres de la ciutat Presidí el judici entre el vescomte Udalard I i el seu fill Guislabert futur bisbe contra l’abat de Sant Cugat, que guanyà aquest darrer
Urbain de Maille de Brézé
Història
Militar
Militar francès.
Marquès de Brézé Lluità al setge de La Rochelle 1628 i al Piemont 1629-30, a Alemanya 1634 i als Països Baixos 1635 Fou ambaixador a Suècia 1631 i a Holanda 1636, i fou nomenat mariscal de França 1634 Nomenat lloctinent de Catalunya pel seu cunyat Richelieu 1641-42, no entrà a Barcelona fins al febrer del 1642, car volgué reforçar la defensa del Rosselló Reorganitzà les institucions polítiques del país audiència, vegueries, batllies
Sant Miquel de Maifré
Església
Veïnat
Veïnat i església del municipi d’Osor (Selva), a l’esquerra del Ter, que centra el sector del terme a la vall d’aquest riu, a l’altra banda de la muntanya de Sant Gregori.
Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda L’església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616 Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946 Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l’antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació
Colet de Frejús
Vall
Coll dels Alps occidentals que permet el pas entre la Val de Susa (Piemont) i la vall de la Maurienne (Savoia), des de Bardonescha (1 313 m) a Fourneaux i a Modane (1 074 m).
Al NE del coll s’alça la Punta de Frejús 2 907 m, per sota la qual passa el túnel ferroviari de Mont Cenis o de Frejús i, parallel, un túnel de carretera El 1980 fou inaugurat un nou túnel, de 12,8 km de llargada i 9 m d’amplada, per a automòbils i ferrocarrils, de Bardonescha Piemont a Modane Savoia El túnel té una gran importància internacional, car facilita les comunicacions entre Itàlia, França i Suïssa
aparell verinós
Zoologia
Conjunt d’òrgans o glàndules que secreten verí o substàncies amb propietats anestèsiques, amb intenció defensiva o ofensiva.
Excepte en els porífers, els mamífers i els ocells, pràcticament es presenten en tots els metazous, però són molt importants en els cnidaris, ctenòfors, equinoderms, hirudinis, nematodes, insectes, miriàpodes, aràcnids, peixos, amfibis i rèptils ofidis Des d’un punt de vista estricte, hom no pot considerar com a verins les substàncies tòxiques resultants del catabolisme que produeixen en determinades condicions alguns protozous i molluscs, com ara els musclos, car no tenen una missió ofensiva o defensiva específica
vescomtat de Llemotges
Història
Territori feudal dins el comtat de Llemotges (o Llemosí), centrat en la ciutat homònima.
Fou cedit pel comte Ramon I de Tolosa i de Llemotges al seu fill Fulcoald I de Llemotges mort vers el 886, que el 852 ja havia estat associat pel seu pare al govern d’aquest comtat Fou succeït pel seu fill Hildebert I de Llemotges mort vers el 904, i aquest pel seu fill Hildegar I de Llemotges mort vers el 945, que hom considera el primer vescomte efectiu de Llemotges, car en realitat els anteriors eren comtes
comtat de Peralada
Geografia històrica
Als segles IX, X i XI territori, dit també pagus, situat aproximadament al nord de la Muga, entorn de la vila de Peralada, que des del principi del domini carolingi a Catalunya estigué unit al comtat d’Empúries formant una unitat política, a vegades anomenada posteriorment comtat d’Empúries-Peralada i, més sovint, comtat d’Empúries.
Els seus comtes foren, doncs, els d’Empúries, per més que el comte Ponç I 1040-78, en morir el 1078, deixà al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius
pella
Història
A l’edat mitjana roba confeccionada i usada.
Era la que les classes humils vestien gairebé exclusivament, car el cost de la roba, nova o vella, era molt alt en relació amb els altres productes necessaris per viure i per tant s’aprofitava bé Les subhastes de robes dels difunts, que solien seguir els òbits, fornien el mercat Hom podia comprar peces de roba bé en aquestes subhastes, que dirigia un corredor de pella dit també corredor de coll, bé, sempre que es volia, a un peller
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina