Resultats de la cerca
Es mostren 1149 resultats
Valor energètic dels nutrients
Hi ha diferents procediments per a calcular el valor energètic dels nutrients, és a dir, la quantitat de Kcal que és generada durant llur combustió El mètode més senzill consisteix a mesurar la quantitat de calor que es desprèn al medi extern durant l’oxidació de cada un d’ells i, per això, s’introdueixen en un calorímetre, que és una cambra aïllada tèrmicament les parets de la qual registren canvis mínims de temperatura Així, hom ha pogut determinar que la combustió d’1 g d’hidrats de carboni genera una quantitat de calor de 3,74 Kcal aproximadament la d’1 g de lípids, 9,30 i la…
Els greixos o lípids
Els greixos o lípids són compostos químics que, de la mateixa manera que els hidrats de carboni, estan formats bàsicament per àtoms de carboni, d’oxigen i d’hidrogen, però que, a diferència d’aquells, no són solubles en medis aquosos —excepte els anomenats fosfolípids—, però sí en dissolvents orgànics, com ara l’èter o el cloroform Aquests nutrients tenen un poder energètic molt alt Pràcticament tots els aliments contenen una proporció més gran o més petita de lípids Els olis comestibles, les margarines i els greixos animals concentrats, com ara la mantega i els…
centre quiral
Química
Àtom situat en el centre d’un polígon o políedre quiral.
Els centres quirals més comuns en química orgànica són constituïts per àtoms de carboni asimètric
carbó vegetal
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó que hom obté per carbonització de la fusta, que conté del 70 al 96% de carboni fix, segons la temperatura d’obtenció; la seva matèria volàtil varia entre el 12 i el 25%, i les cendres, entre el 2 i el 3%, i té un poder calorífic de 29 300 a 35 500 kJ/kg.
La carbonització pot ésser duta a terme segons el procediment antic de la carbonera o segons tècniques més modernes forns continus o installacions de destillació seca que permeten d’aprofitar, a més, els gasos despresos És emprat en la indústria metallúrgica com a reductor —desplaçat actualment pel coc—, com a primera matèria per a l’obtenció de carbó activat, com a combustible lleuger, per a sintetitzar carbur càlcic, cianurs, sulfurs de carboni, etc, i en la fabricació d’elèctrodes, pólvora negra, materials pirotècnics i catalitzadors diversos L’ús del carbó vegetal és…
configuració
Química
Arranjament geomètric dels àtoms o grups que envolten un determinat àtom al qual són enllaçats.
Així, per exemple, diferències de configuració d’un àtom de carboni donen lloc a isòmers òptics
sintròfia
Biologia
Característica de tots els sistemes ecològics consistent en la interdependència nutritiva, tant en l’aspecte global com microscòpic, entre els organismes.
Aquesta característica es presenta, per exemple, en el cicle del carboni i en el de l’energia
betum
Química
Mescla d’hidrocarburs d’origen natural o pirogènic o d’ambdós, sovint acompanyats de derivats hidrocarbonats, que pot ésser líquida, més o menys volàtil, semisòlida o sòlida.
És completament soluble en disulfur de carboni És present en els asfalts i en les ceres minerals
galactosa
Bioquímica
Glúcid que en la seva forma dextrogira (+) és un component de la lactosa, dels glicolípids i d’alguns oligosacàrids i polisacàrids, que ocorren en pectines, gomes i mucílags.
De propietats iguals a les de la glucosa, se'n diferencien per la configuració del seu carboni 4
Wilhelm Lampadius
Química
Químic alemany.
Féu treballs de química orgànica relacionats amb la fisiologia vegetal Descobrí el sulfur de carboni, anomenat licor de Lampadius
mètode del PAS
Mètode de coloració histoquímica que utilitza com a reactiu l’àcid periòdic de Schiff.
És una tècnica per a comprovar la presència intracellular de substàncies que contenen hidrats de carboni i, especialment, de glicogen
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina