Resultats de la cerca
Es mostren 3102 resultats
Francesc d’Assís Vendrell i Tiana
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Militant de Lliga Catalana, fou vicepresident de la Joventut Nacionalista 1933, i ocupà altres càrrecs dins la direcció del partit Candidat a diputat pel novembre del 1933, escriví regularment a La Veu de Catalunya , i fou regidor de Barcelona 1934-36
Juan Rico y Amat
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret, ocupà càrrecs en l’administració Dirigí La Esmeralda 1842, La Ilustración Española 1843-44 i altres periòdics i publicà Poesías serias y satíricas 1842, Poesías, cuadros de costumbres 1884 i Historia política y parlamentaria de España 1860-61
Pau de Llanes
Marí.
El 1810 combaté la invasió napoleònica en l’armada anglesa Ingressà en la marina espanyola, i lluità a l’Amèrica del Sud contra els independentistes Exercí diversos càrrecs oficials i fou cap de la comandància de marina de València 1846-50
Rudolf Kjellen
Geografia
Política
Historiador i geògraf suec (especialitzat en geopolítica).
Professor a Göteborg 1901 i a Uppsala 1916, tingué també càrrecs polítics 1905-17 Les seves obres més interessants tracten de la problemàtica mundial del seu temps i de les grans potències en presència Publicà una geografia de Suècia 1917
Bartomeu Rubí
Filosofia
Cristianisme
Franciscà, estudiós i defensor de l’obra de Ramon Llull.
Anà a Magúncia a estudiar lullisme amb Guido Salzinger A Mallorca tingué diversos càrrecs dintre l’orde És autor de tres obres filosòfiques i d’algunes de polèmiques, entre elles una refutació a les crítiques contra Llull del dominicà Sebastià Rubí
Josep Fèlix d’Amada i Torregrossa
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià lleis i cànons a Madrid, on exercí d’advocat El 1690 fou nomenat canonge del Pilar de Saragossa i exercí els càrrecs d’examinador sinodal i vicari general Escriví Palestra numerosa austríaca, en la victoriosa ciudad de Huesca 1650
Antonio Pucci
Literatura italiana
Poeta italià.
Campaner i nunci del Comune, del qual obtingué càrrecs més importants, és autor d’un cançoner en què predominen els elements gnòmics, aventurers i amorosos Escriví poesia històrica, el Centiloquio i també diversos romanços Bruto di Bretagna, Madonna Lionessa , etc
crioll | criolla
Noies criolles de Bolívia
© X. Pintanel
Història
A l’Amèrica colonial hispana, fill de peninsular nascut a Amèrica.
El nom s’estengué per l’Amèrica portuguesa i francesa i àdhuc per les colònies d’altres continents El reduït nombre de dones blanques emigrades a les Índies occidentals motivà que els criolls fossin un grup numèricament escàs en comparació amb els mestissos, bé que superior al dels peninsulars Durant els segles XVI i XVII els criolls participaren en la vida colonial en les mateixes condicions que els peninsulars i assoliren una elevada posició social i econòmica, però sense arribar encara, en general, als alts càrrecs polítics La supressió de la compra de càrrecs 1812 i la vinguda d’una nova…
Ricard Causarás i Casaña

Ricard Causarás i Casaña
© Família Causarás
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i inventor.
Format a la Reial Acadèmia de les Belles Arts de València, tingué com a influències principals Antoni Fillol i Granell i Joaquim Sorolla, amics seus Fou cofundador del Cercle de Belles Arts de València, on ocupà diversos càrrecs fins el 1914 De les seves obres sobresortiren el modelat de l’escultura Aquilles, premiat a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid 1907 També destaquen nombrosos bustos Sorolla, 1900 Émile Zola, 1902 i altres escultures, com ara La mà de Sorolla 1930 Des del 1914 fou professor de modelat, dibuix i escultura a l’escola de Llotja de Barcelona, i el 1935 en fou…
Frederick Jacob Titus Chiluba

Frederick Jacob Titus Chiluba
© Organización Internacional del Trabajo
Política
Polític zambià.
Mentre completava els estudis secundaris s’incorporà com a oficinista a una empresa del coure, des d’on ascendí a càrrecs dirigents de la Unió Sindical de Zàmbia, organisme estatal que, tanmateix, el 1981 s’enfrontà al govern de Kenneth David Kaunda i convocà una vaga general, per la qual Chiluba i altres dirigents foren processats El 1990 fou un dels fundadors del Moviment per la Democràcia Multipartidista MDM, i aconseguí la introducció d’eleccions lliures, celebrades el 1991 L’MDM derrotà Kaunda per una amplíssima majoria 76%, i Chiluba esdevingué el segon president de Zàmbia des de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina