Resultats de la cerca

Anà a Magúncia a estudiar lullisme amb Guido Salzinger A Mallorca tingué diversos càrrecs dintre l’orde És autor de tres obres filosòfiques i d’algunes de polèmiques, entre elles una refutació a les crítiques contra Llull del dominicà Sebastià Rubí

Militant de Lliga Catalana, fou vicepresident de la Joventut Nacionalista 1933, i ocupà altres càrrecs dins la direcció del partit Candidat a diputat pel novembre del 1933, escriví regularment a La Veu de Catalunya , i fou regidor de Barcelona 1934-36

Estudià lleis i cànons a Madrid, on exercí d’advocat El 1690 fou nomenat canonge del Pilar de Saragossa i exercí els càrrecs d’examinador sinodal i vicari general Escriví Palestra numerosa austríaca, en la victoriosa ciudad de Huesca 1650

Fill de Fèlix Millet i Maristany , el 1978 fou elegit president de l’ Orfeó Català i des d’aquest càrrec emprengué la restauració del Palau de la Música Catalana , aleshores en un estat de deteriorament molt considerable Amb aquest objectiu impulsà, el 1983, la constitució del Consorci del Palau de la Música, format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona substituïda el 2001 pel Ministeri de Cultura espanyol, que li atorgaren plens poders per a, com a president de la nova entitat, gestionar i administrar els recursos amb aquesta finalitat El 1990…

Molts d’ells formaren part de l’exèrcit que, comandat per Mūsà ibn Nuṣayr, envaí l’Al-Andalus, on ocuparen importants càrrecs en l’administració Al País Valencià —on diversos topònims, com el Cais, acrediten llur establiment— n'eren membres els Banū Wāğib

Ferran VII recuperà la corona, es comprometé a respectar els càrrecs dels afrancesats i retornar a França les places frontereres franceses ocupades pels britànics Les Corts de Cadis es negaren a ratificar l’acord fins que Ferran VII no hagués jurat la constitució

Ocupà càrrecs destacats en la vida pública de Florència, i escriví una crònica sobre la ciutat, la Nuova cronica , en dotze llibres, des dels temps bíblics, que fou continuada pel seu germà Matteo i el fill d’aquest, Filippo, fins el 1364

Durant la seva joventut residí a València Després ocupà càrrecs diplomàtics a França, Grècia i la Xina Escriví nombroses comèdies, de caràcter naturalista La levita , 1868 El estómago , 1874 Huelga de hijos , 1893, i novelles El Anacronópata , 1887 Las personas decentes , 1890

Assolí l’èxit amb Rosciad 1761, sàtira contra el món del teatre Suspès dels càrrecs eclesiàstics, es defensà en The Apology 1761, The Ghost 1762 i The Prophecy of Famine 1763 Collaborà amb John Wilkes en la publicació escandalosa de North Briton 1762

1> El 1627 ingressà a la Companyia de Jesús i hi ocupà diversos càrrecs, a Àustria, Alemanya i Itàlia Escriví alguns drames, de gran aparat escènic, entre els quals Pietas Victrix 1659 Autor també de poesies i d’obres teològiques, hagiogràfiques i ascètiques