Resultats de la cerca
Es mostren 1624 resultats
Vitigès
Història
Rei ostrogot (535-539), successor de Teodat.
General de Teodoric, es casà amb la neta d’aquest, Matasuinta, mentre Belisari entrava a Roma Vitigès l’assetjà, però els enemics ocuparen Rímini i el perill de perdre Ravenna el feu tornar Per un tractat amb els francs, els cedí Provença Ajudà Narsès, i després de la pèrdua de Milà els ostrogots el deposaren i donaren el poder a Belisari Presoner de Belisari a Ravenna i cridat aquest per Justinià, Vitigès fou portat captiu a Constantinoble, on fou tingut en distinció per Justinià
Touré Samory
Història
Capitost africà.
De la tribu manding i musulmà, fou traficant d’esclaus a Bisandugu, ciutat que acabà dominant Entre el 1874 i el 1882 creà un regne a l’Alt Níger en país mande després d’una sèrie de campanyes sagnants, però topà amb l’expansió francesa al Sudan El 1887 cedí a França la vora esquerra del riu i acceptà el protectorat sobre el seu regne Represes les hostilitats el 1891, es retirà a Libèria i a la Costa d’Ivori fins que fou capturat i deportat 1898
Hospital de Sant Pere i Sant Bernat
Medicina
Institució benèfica i sanitària per a sacerdots pobres, fundada el 1470 per la confraria de preveres beneficiats de la catedral de Mallorca, que havia estat instituïda el 1370 a la capella de Sant Bernat d’aquella seu.
El 1497 un soci cedí la casa que ocupa actualment, que amb modificacions posteriors és un dels exemplars importants de l’arquitectura de Palma El 1855 el govern s’emparà dels béns i els censals afectes a sufragis i beneficència El 1900 lliurà una inscripció intransferible a compte dels censals adscrits a sufragis, sense indemnitzar els adscrits a beneficència Avui la confraria de Sant Pere i Sant Bernat administra fundacions i causes pies i ha adaptat l’edifici per a residència sacerdotal per a jubilats
comtat de Mayorga
Història
Títol concedit per Joan I de Castella, el 1381, a Pedro Núñez de Lara y Leguizamón.
En morir, sense fills, revertí a la corona, i fou concedit de nou, el 1385, a João morí sense fills Fou atorgat encara una altra vegada, el 1386, a l’infant Ferran de Castella Ferran I de Catalunya-Aragó, que el cedí al seu fill l’infant Joan Joan II, el qual el posseí fins el 1422, que li fou confiscat per Joan II de Castella, el qual el concedí el 1435 a Juan Alonso Pimentel i Enríquez Passà als Téllez-Girón i als Queipo de Llano
Castell de Rocamora (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situat a una alçada vorejant els 2 000 m, i a prop de la fortificació fronterera pallaresa de Muntaner, el lloc de Rocamora fou una possessió d’Arnau Mir de Tost, que el rebé en feu del bisbe d’Urgell, segons consta en una relació datada el 1046 Formà part del grup de fortificacions del vescomtat de Castellbò que Ermengol VIII cedí el 1159 al bisbe Bernat Sanç arran de les disputes amb Arnau de Castellbò Més tard el lloc fou unit a la batllia de Guils
baronia de Montcada
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montcada (Vallès Occidental), posseïda des del segle XI pels Montcada, després vescomtes de Bearn.
En morir 1309 Guillema de Bearn, passà al seu nebot Gastó d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet, el qual per un conveni 1311 la cedí al seu cosí, el comte Gastó I de Foix, que la llegà al seu fill, el vescomte Roger Bernat III de Castellbò El fill d’aquest darrer, el vescomte Roger Bernat IV mort el 1381, hagué de donar-la al rei Joan I la incorporà a la corona el 1387, i el 1390 la vengué definitivament a la ciutat de Barcelona
Joana de Castella
Història
Reina de Portugal.
Filla d’Enric IV de Castella i de Joana de Portugal, el partit nobiliari la considerà filla de Beltrán de la Cueva d’on li ve el sobrenom, i el seu pare la declarà illegítima 1468 Posteriorment 1470, però, la declarà legítima i hereva En morir ell, Joana es casà amb Alfons V de Portugal 1474, i s’encetà la guerra civil de Castella entre els seus partidaris i els d’Isabel Derrotat Alfons V 1476, aquest cedí, i Joana fou reclosa en un monestir de Coïmbra
Cuernavaca
Ciutat
Capital de l’estat de Morelos, Mèxic.
És un important centre turístic i seu episcopal Fou la capital dels tlahuiques, tributaris dels asteques Hernán Cortés la conquerí el 1521 i l’emperador la hi cedí com a part del seu patrimoni personal Triada com a lloc de residència pel conqueridor, n'inicià la transformació urbana a partir del 1530 Entre els edificis, són remarcables el palau d’Hernán Cortés s XVI, actual palau del governador, i la Capilla Abierta s XX, construïda per Félix Candela També hi ha un important jaciment arqueològic de la cultura de Ticomán 600-150 aC
comanda d’Ascó
Història
Antiga comanda de l’orde del Temple que tenia com a centre el castell d’Ascó (Ribera d’Ebre).
Els templers reberen l’any 1153, del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, béns a Ascó El rei Alfons I els empenyorà el castell d’Ascó l’any 1167, i per fi Pere I, l’any 1210, els cedí tots els drets que tenia a l’esmentat lloc La comanda era ja organitzada l’any 1197 La veïna comanda de Riba-roja, de curta durada, depengué, de fet, d’Ascó Dissolt l’orde del Temple 1312, Ascó continuà com a comanda hospitalera, dependent de la castellania d’Amposta Tingué comanador titular fins el 1780
Gran Depressió

Gent a les portes d'una oficina de Nova Yoirk del American Union Bank
© The University of North Carolina at Chapel Hill
Economia
Nom amb què es coneix el període de recessió més controvertit de l’economia mundial contemporània.
Iniciada el Dijous Negre, el 24 d’octubre de 1929, la Gran Depressió esclatà a causa del collapse de les cotitzacions de la borsa de Nova York Les conseqüències del crac foren, en un període de quatre anys, la reducció de la producció fins a la meitat i la multiplicació per vuit de la xifra de l’atur El 1933, el president FDRoosevelt creà el New Deal, amb l’objectiu de lluitar contra la Gran Depressió, la qual no cedí fins al començament de la Segona Guerra Mundial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina