Resultats de la cerca
Es mostren 1802 resultats
Pau Manent i Abril
Historiografia catalana
Hisendat i dietarista.
Fou un home d’ideologia conservadora, autor d’un diari de notes familiars i d’esdeveniments locals, que reflecteix les picabaralles entre moderats i progressistes durant els anys centrals del s XIX en una petita localitat de la marina El text fou editat, presentat i anotat per Albert Manent en Fets de Premià de Dalt 1839-1868 1979
Celebració unitària de l’Aberri Eguna
Per primera vegada des de l’inici de la transició democràtica, els partits nacionalistes bascos celebren de manera unitària l’Aberri Eguna en diverses localitats del país, incloses les quatre capitals La convocatòria de l’Assemblea d’Electes Municipals d’Euskal Herria és seguida per militants del PNB, Eusko Alkartasuna i HB, partits que també organitzen mítings centrals de manera independent
nordista
Història
Dit del partidari de la Unió durant la guerra de Secessió nord-americana (1861-65).
El proteccionisme industrial i l’abolicionisme de l’esclavitud motivaren la victòria dels nordistes en les eleccions del 1850 El 1857 una forta crisi econòmica contraposà altre cop els interessos industrials dels nordistes als agraris del sud, sense oblidar la disputa pel domini dels estats centrals L’enfrontament originà la guerra de Secessió, que acabà amb la victòria total dels nordistes
mort de Déu
Filosofia
Segons Nietzsche, situaciò fonamental de triomf absolut del nihilisme inherent a la tradició del pensament occidental, des de la qual es desenvolupa la reflexió d’aquest filòsof.
L’expressió apareix per primera vegada a La gaia Ciència i és un dels temes centrals de Així parlà Zaratustra La mort de Déu, el seu assasinat a mans dels homes que han deixat de creure, suposa la fi de tota la concepció tradicional dels valors, com també la de la noció de veritat, comuna a tota la metafísica occidental
consell d’empresa
Història
Economia
Òrgan creat pel decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya, el 24 d’octubre de 1936, per assumir, en les empreses col·lectivitzades, les funcions dels antics consells d’administració.
Constaven de l’interventor de la Generalitat i de cinc a quinze obrers, segons decisió de l’empresa, elegits per l’assemblea tenint en compte els diversos serveis producció, administració, serveis tècnics, comercials i la influència de les centrals sindicals a què pertanyien els treballadors Eren responsables de llur gestió davant els treballadors de l’empresa i del consell general d’indústria respectiu
Edward Goodrich Acheson
Electrònica i informàtica
Enginyer electricista nord-americà.
Contribuí a l’estudi de les altes temperatures Introduí la bombeta d’incandescència a Europa i installà les primeres centrals generadores d’electricitat a Milà, Gènova, Venècia i Amsterdam Tot intentant de fer diamants per cristallització directa del carboni a elevada temperatura i forta pressió, obtingué el carborúndum Descobrí també un grafit que duu el seu nom i diversos lubrificants
El paisatge vegetal dels Pirineus (territori pirenaic axial)
Els Pirineus centrals Crestalls pirinencs culminals, orfes de vegetació o a penes colonitzats per comunitats liquèniques o per petits prats rasos en els replanets i relleixos, constellats de llacs, congestes i petites glaceres permanents, a la vall d’Espot amb la Maladeta al fons Pallars Sobirà i Alta Ribagorça J Nuet i Badia Els Pirineus centrals constitueixen el fragment més alteròs i conspicu de la gran serralada pirinenca, aquell en què el relleu i el paisatge responen més inequívocament al concepte d’alta muntanya Els Pirineus centrals catalans equivalen a una quarta part, aproximadament…
An tSionna
Riu
Riu d’Irlanda, el més important de l’illa (365 km de longitud i 15 700 km 2
de conca).
Neix en una vall morènica, als territoris fronterers de la República d’Irlanda amb Irlanda del Nord Travessa en direcció NE-SW la plana central irlandesa i forma diversos llacs Ríbh, Deirgdheirc, etc Desguassa a l’Atlàntic en un estuari que, des de Luimneach, té 112 km Els seus salts i ràpids han permès l’establiment de centrals hidroelèctriques És unit amb Dublín pel canal Laighean
riu Escrita
Riu
Afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, de direcció W-E, que es forma amb les aigües de les comes de Ratera, Amitges, l’Abeller i Subenuix.
Després de formar l’estany actual pantà de Sant Maurici, al vessant septentrional dels Encantats, rep per la dreta els rius de Monestero, estany Serull i, al poble d’Espot, el de Peguera Desemboca al seu collector prop de l’antic castell de Llort La seva vall, anomenada d'Espot, és suspesa sobre la Noguera Alimenta les centrals elèctriques de Sant Maurici i d’Espot
la Cruesa
Riu
Riu del nord-est del Massís Central, França, afluent de la Vinhana (235 km).
De règim pluvial, neix a l’altiplà de Milavachas i flueix en direcció sud-nord fins a Aubusson, des d’on pren la direcció sud-est- nord-oest fins a desguassar a la Vinhana Per la dreta rep la Petit i la Claise i, per l’esquerra, la Gartempa Les seves aigües són utilitzades per les centrals hidroelèctriques de Confolenç, Éguzon i Chantegrelle, entre d’altres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina