Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
efecte col·lateral
Farmàcia
Efecte que acompanya l’acció principal d’un medicament.
Quan és irreversible requereix un control mèdic estricte, que arribi fins i tot a suprimir la medicació De vegades hom aprofita l’efecte collateral com a efecte principal
anell col·lector
Electrònica i informàtica
Col·lector en forma d’espira tancada que assegura el contacte entre un dels caps d’un enrotllament mòbil i el seu born corresponent.
argent col·loidal
Química
Denominació genèrica de les solucions col·loidals d’argent (o dels sòlids que donen tals solucions) que hom obté, per reducció en condicions apropiades de sals solubles d’argent (col·largol), bé per polvorització elèctrica (electrargol).
De color intens, solen ésser neutres i contenen colloides protectors, en general de natura proteica Han estat emprades en medicina com a bactericides
antena col·lectiva
Antena utilitzada conjuntament per diversos usuaris.
Per tal de poder alimentar diversos receptors, cal amplificar el feble senyal de què normalment hom disposa als extrems de l’antena abans de distribuir-lo entre els diferents receptors Sovint, els senyals rebuts per diverses antenes collectives de ràdio en AM i FM i televisió en VHF i UHF són mesclats en una mateixa línia de distribució i separats després per tal d’alimentar els distints aparells Per extensió, hom anomena antena collectiva el conjunt d’antenes, amplificadors, mescladors, línies de distribució i separadors utilitzats en aquestes installacions
Col·lecció Minerva
Pedagogia
Col·lecció popular «dels coneixements indispensables», publicada pel Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, entre el 1915 i el 1922, i dirigida per Eugeni d’Ors.
Hi collaboraren els millors especialistes catalans i publicà també resums d’obres clàssiques d’autors estrangers Hi foren editats uns cinquanta títols i és el primer intent reeixit a la Catalunya noucentista d’una mena d’enciclopèdia popular en volums breus i monogràfics
alumne col·legiat
Educació
Persona que rep ensenyament en un col·legi reconegut per l’estat.
barra col·lectora
Electrònica i informàtica
Cadascun dels conductors paral·lels, un per fase o pol segons el tipus de corrent, altern o continu, disposats en un pla horitzontal o vertical, on acudeixen totes les línies enllaçades amb una central de producció, de distribució o de consum elèctric a través dels aparells convenients.
Quan n'hi ha més d’un joc, el conjunt s’anomena embarrat , o, si són en un mateix pla i equidistants, engraellat La barra collectora és anomenada també barra òmnibus o barra de transferència
punt col·lateral
Geografia
En els quadrants que formen els quatre punts cardinals, el punt situat a igual distància entre dos punts cardinals: nord-est (NE), nord-oest (NW o NO), sud-est (SE), sud-oest (SW o SO).
inconscient col·lectiu
Psicologia
Segons C.G. Jung, inconscient comú a tots els individus, compost per arquetips, o models de conducta que pertanyen al domini de l’instint, creats a través d’experiències mil·lenàries de la humanitat.
A diferència de l’inconscient personal, l’inconscient collectiu no és de naturalesa individual sinó universal i idèntic a si mateix en tots els homes Constitueix una realitat eterna, atesa la seva qualitat transespacial i transtemporal En tant que llegat de possibilitats de representació és humà en general i fins i tot animal, i representa el fonament pròpiament dit d’allò psíquic individual És el sediment de l’experiència humana de tots els temps i, com a tal, representa la psique objectiva Es caracteritza per la seva naturalesa espontània i autònoma Gràcies a aquesta autonomia emergeix de…
conveni col·lectiu
Economia
Dret del treball
Acord escrit entre associacions professionals d’obrers i empresaris, amb personalitat jurídica, per fixar les condicions laborals a què s’hauran d’ajustar els contractes individuals de treball.
L’acord obliga les parts i té efectes sobre els representants i, àdhuc, sobre tercers Nascut a Anglaterra, s’estengué per Europa al començament del s XX gràcies tant a les lluites obreres com al canvi de política social iniciada pels governs europeus i fou un dels instruments motors de l’estratègia sindical Després ha restat institucionalitzada i integrada dins la dinàmica del desenvolupament econòmic Regulat a l’Estat espanyol per l’Estatut del Treballador 1980, el conveni té efectes jurídics dins l’àmbit en què ha estat pactat empresa, branca d’un àmbit territorial, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina