Resultats de la cerca
Es mostren 2642 resultats
Essaouira
Ciutat
Capital de la província homònima, al Marroc, situada a la costa de l’Atlàntic.
Centre comercial i turístic balneari Coneguda al s XI amb el nom àrab d’Al-Mogdūl, hi fou construïda el 1506 una de les primeres fortificacions portugueses de l’Àfrica del Nord El port, que actualment només serveix per a la pesca, data del 1765
Sant Joan d’Arres
Art romànic
Documentada l’any 1336, es troba a Arres de Sus El segle XVIII fou construïda una església nova, dedicada també a sant Joan, entre els dos nuclis de poblament i l’antiga restà com a capella en una petita plaça d’Arres de Sus
Carles Bonet Amigó

Carles Bonet Amigó
Enciclopèdia Catalana
Rem
Remer.
Pioner del Club Nàutic Tarragona, guanyà diverses competicions locals És recordat pel raid Barcelona-Tarragona que impulsà i protagonitzà en solitari a l’agost del 1916 i que completà en 12549 h remant sobre la canoa Finet , embarcació construïda expressament per a aquesta travessa
Muralles medievals de Roses
Art romànic
A tocar de les ruïnes de les construccions monàstiques que envolten el claustre pel sud, l’est i l’oest, es veuen encara algunes restes dels murs del primitiu recinte fo ificat, que defensava únicament el monestir i els edificis immediats Els sectors més visibles són ara els de llevant i migdia El llenç meridional, d’una alçària aproximada de dos metres, és el que conserva l’aparell més antic fou bastit amb pedres de mida petita, en general de granit, sense treballar, que es disposen en filades d’ opus spicatum força ben marcat en alguns llocs També hi ha rastelleres de pedres inclinades en…
castell de Sant Pere
Castell
Nom popular de l’antic castell de Ribes
, situat al sector de la vila vella de Ribes de Freser (Ripollès).
Consta des del 1069, primer com a propietat dels comtes de Cerdanya i després de la casa de Barcelona, que l’infeudaren als barons de Mataplana 1347 i a Damià Descatllar 1473 En resten notables murs Rebé el nom de la capella que hi fou construïda
punta Prima

La torre de Son Ganxo
© Antònia Sánchez - En Menorca
Cap
Cap de la costa meridional de Menorca, dins el municipi de Sant Lluís, que tanca per ponent la platja de punta Prima, enfront de l’illa de l’Aire.
Hi ha la torre defensiva de Punta Prima o Son Ganxo segle XVIII Té forma troncocònica i és idèntica a la d'Alcaufar Construïda amb pedra i morter i grans murs, estava preparada per albergar guarnició amb peces d'artilleria Ha estat rehabilitada com a refugi
Latina
Ciutat
Capital de la província de Latina, al Laci, Itàlia.
Construïda modernament hom hi posà la primera pedra el 1932, amb el nom de Littoria que canvià el 1945, a una vintena de quilòmetres de la costa sobre la mar Tirrena, és un nucli industrial important indústria alimentària, d’electricitat, etc i centre agrícola i comercial
l’Altet
Poble
Poble i rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), a l’extrem oriental del terme, vora la mar.
Es troba a 12 km de la ciutat, al límit amb els termes municipals de Santa Pola i Alacant El 1914 esdevingué parròquia Al N del poble es troba l’aeroport d’Alacant A la costa ha estat construïda la zona residencial dels Arenals del Sol
Estanyol

Vista general de l’Estanyol a Bescanó (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bescanó (Gironès), situat a la capçalera del Güell, al sud del terme.
L’església parroquial de Sant Andreu fou construïda el 1704 El lloc és esmentat ja el 922 i hi ha notícia de l’existència d’un castell Dins el seu terme, al puig de can Cendra, hi ha restes d’un poblat ibèric s IV-III aC
volcà de les Bisaroques
Volcà
Antic volcà de la zona volcànica de la Garrotxa, de 525 m d’altitud, dins el terme de la ciutat d'Olot, camí de Batet.
Tingué dues fases d’activitat eruptiva la primera, estromboliana, modificà el con volcànic La segona, efusiva, produí el cràter en forma de ferradura La colada de lava que originà arribà fins al Fluvià El 1835 fou construïda una torre de defensa a la vora del cràter
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina