A tocar de les ruïnes de les construccions monàstiques que envolten el claustre pel sud, l’est i l’oest, es veuen encara algunes restes dels murs del primitiu recinte fo ificat, que defensava únicament el monestir i els edificis immediats. Els sectors més visibles són ara els de llevant i migdia.
El llenç meridional, d’una alçària aproximada de dos metres, és el que conserva l’aparell més antic; fou bastit amb pedres de mida petita, en general de granit, sense treballar, que es disposen en filades d’opus spicatum força ben marcat en alguns llocs. També hi ha rastelleres de pedres...