Resultats de la cerca
Es mostren 3341 resultats
escola palatina
Història
Antiga escola de la cort merovíngia, on eren educats els nutriti, fills de la noblesa.
Carlemany la reorganitzà i hi aplegà els millors intellectuals de l’època l’anglosaxó Alcuí , que en fou mestre entre el 782 i el 804, l’hispà Teodulf d’Orleans, Pau Diaca, Pere de Pisa, Arn de Salzburg, Eginald, Angilbert, etc Començant per l’emperador, que era anomenat David, cadascú hi tenia un sobrenom literari o escripturístic Ovidi, Flaccus, Homer, etc L’ensenyament tendia a preparar funcionaris hàbils en les lletres i en l’administració de l’Imperi És la primera realització cultural d’una certa importància de l’època medieval
cubiculari
Història
A la cort papal, cambrer del papa o d’altres prelats adscrits a oficis particulars.
etiqueta
Cerimonial que hom ha d’observar a la cort, en un acte públic solemne, etc.
Carvajal
Literatura
Poeta de llengua castellana, de la cort d’Alfons IV de Catalunya-Aragó a Nàpols.
Diverses poesies seves són a l’anomenat Cancionero de Lope de Stúñiga publicat el 1872 algunes de dedicades a Lucrezia d’Alagano, favorita del rei, i una elegia, Por la muerte de Jaumot Torres, capitán de los ballesteros del rey , etc A Roma ha estat editada 1967 tota la seva obra coneguda
Matthäus Daniel Pöppelmann
Arquitectura
Arquitecte barroc alemany.
Anà a Viena, a Roma i a Nàpols 1710 Protegit per l’elector August II, des del 1705 treballà en les construccions de la cort de Dresden, entre les quals es destaquen el projecte per a l’ampliació del castell 1705 i sobretot el Zwinger 1711-22, ampli recinte de galeries i pavellons destinat a les festes de la cort, d’una riquesa decorativa de gust rococó Treballà també en la residència d’estiu de Pillnitz
Deodat de Claramunt
Història
Senyor de Tamarit i vescomte de Tarragona.
Fill de Bernat de Claramunt, fou, com aquest, de la cort dels dos germans comtes de Barcelona El 1090 s’havia compromès amb Berenguer Ramon II juntament amb altres magnats a entrar a Tarragona i repoblar-la, però fracassà Sota Ramon Berenguer III, continuà la seva influència a la cort, on tingué activitat fins el 1098 Sembla que morí poc després Pel seu casament amb Ermessenda de Cardona, llur fill, Bernat Amat, esdevingué vescomte de Cardona
Johann Heinrich Schmelzer
Música
Compositor i violinista austríac.
Vida Es formà musicalment a Viena, probablement amb Antonio Bertali, Burckhardt Kugler o Giovanni Sansoni El 1649 fou nomenat violinista de l’orquestra de la cort El 1671, en el punt culminant de la seva fama com a violinista i compositor, fou nomenat vicemestre de capella de la cort imperial, i el 1679, després de la mort de GF Sances, mestre de capella Juntament amb els seus contemporanis Bertali, Sances i A Draghi, fou un dels músics més notables de la cort dels Habsburg entre el 1655 i el 1680 Autor d’una variada i abundant producció musical, que…
pariatge
Història del dret
Règim pel qual la jurisdicció reial i una de senyorial jutjaven i governaven alternativament en un mateix territori.
És el cas d'Andorra, de senyoria compartida ja des del segle XIII per dos consenyors anomenats avui coprínceps, el bisbe d’Urgell i el comte de Foix i després el sobirà de França o bé el de la baronia dels Bisbes de Barcelona a Mallorca baronia d’Andratx de jurisdicció mixta des del segle XIII al XIX entre el rei i la mitra de Barcelona i on el govern era exercit per una cort, també mixta, anomenada cort del pariatge
Pere Joan Perpinyà
Filosofia
Humanista.
Jesuïta, fou professor de retòrica als collegis de l’orde a Lisboa, Coïmbra i Roma i de Sagrada Escriptura a Lió Fou famós pels seus discursos o oracions a la cort de Portugal 1555 i en festivitats com les de santa Elisabet de Portugal, a la cort pontifícia de Roma 1563 i a Lió i París contra la doctrina luterana, així com en nombrosos cursos als collegis de la Companyia Tots ells foren reimpresos el 1732 a Verona i el 1749 a Roma
Johann Adolf Hasse
Música
Compositor alemany.
Estudià a Nàpols amb NPorpora i hi estrenà òperes com Tigrane 1729 i Ezio 1730 Fou mestre de capella de la cort de Saxònia, a Dresden 1733-63 conreà l’estil operístic italià —sovint amb texts de Metastasio— i estrenà òperes per tot Europa, com La clemenza di Tito 1735, Demofoonte 1748, Adriano in Siria 1752, etc Passà a la cort de Viena 1763-73, on rivalitzà amb els reformadors de l’òpera, Gluck i Calzabigi Escriví també música religiosa i instrumental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina