Resultats de la cerca

Solia celebrar-se en diades determinades, i en particular quan corria la veu d’algun perill Era convocada per mitjà d’una crida del batlle normalment a suggeriment dels jurats, del procurador senyorial o del governador, com en el cas de Mallorca Cada cap de casa tenia l’obligació de posseir les armes corresponents defensives Una vegada presa la relació, aquesta era tramesa al lloctinent o virrei cada cap de casa havia de declarar, després d’un jurament previ, quants homes propis hi havia a casa seva, per tal de saber el nombre total d’homes útils Les mostres es feien amb so de…

De primer antuvi era una escola catequètica que, per la seva vàlua, cridà l’atenció de molts pagans cultes La seva etapa important començà amb Pantè, estoic convertit, i culminà amb Climent ~150 — ~215 i Orígenes ~185 — ~255, seguits d’altres teòlegs com Dionís ~190 — ~265, Teognost s III i Pere Amb ocasió de la controvèrsia ariana sobresortí Atanasi ~295 — ~373, seguit de Dídim el Cec 313-398 i, amb ocasió de l’heretgia nestoriana, Ciril 373-444 Per influència del platonisme, aquesta escola es caracteritzà per la seva insistència en la transcendència de Déu Alhora, defensà la distinció real…

Fill de pagès, estudià sol abans d’entrar a la facultat de dret de París Esteve Aragó el posà de redactor en cap de “L’Indépendant”, creat a Perpinyà el 1845 Féu campanya contra el prefecte del departament i el general De Castellane Fou elegit representant republicà del departament a l’assemblea constituent el 1848 i després, el 1849, a l’assemblea legislativa Hostil al cop d’estat del 1851, fou expulsat de França El govern del 4 de setembre de 1870 el cridà a la prefectura dels Pirineus Orientals Fou elegit diputat republicà el 1871 i senador el 1876, en companyia d’Emmanuel Aragó Ha deixat…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal La seva primera aparició pública a Moscou cridà l’atenció del violinista David Ojstrakh, de qui més tard fou alumna i assistent al Conservatori Cajkovskij de Moscou L’any 1965 obtingué el primer premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano, i el 1970, el primer premi del Concurs Sibelius de Hèlsinki En aquesta època inicià la seva carrera de concertista internacional Del 1970 al 1994 fou solista de la Filharmònica de Moscou i del 1981 al 1996 dirigí l’Orquestra de Cambra de Geòrgia, amb la qual realitzà alguns enregistraments L’any 1988 fou…

Entrà a l’orde dominicà i fou enviat per l’emperador Carles V al concili de Trento 1546, on treballà per la promulgació del decret sobre la residència dels bisbes Després d’una estada a Anglaterra 1554-57 fou nomenat arquebisbe de Toledo Denunciat a la inquisició per Melchor Cano a causa dels Comentarios sobre el Catecismo Cristiano 1558, fou empresonat el 1559 acusat de luteranisme Encara que el 1563 el concili de Trento declarà la seva obra ortodoxa i Pius V el cridà a Roma el 1567, no fou absolt fins el 1576 Fou enviat al priorat romà de Minerva, on morí poc després El seu llarg procés fou…

Ha cursat estudis de geografia i història Ha publicat les narracions Francesc Viadiu o La discreció d’un heroi premi Crida als Escriptors Joves Serra d’Or 1992, El cor dels enemics premi Baltasar Porcel, d’Andratx, 1994 i Històries fora de manual 1995, i les novelles L’espòs infernal 1990, Amors maleïts 1992, El comprador 1994, Madame Guignol 1995, premi Ciutat d’Eivissa 1994, Els capvespres de l’heroi 1995, Reines i peons 1996, premi Ciutat d’Alzira 1995, El misteri de Berlín 1997, premi Sant Jordi 1996, La compassió del dimoni 1999, premi Joanot Martorell 1998, La segona mort…

Començà a publicar articles a la premsa i del 1959 al 1964 estudià a l’Institut Gor'kij de Literatura Cridà l’atenció de la crítica amb el conte Derevn'a Berd’ajka ‘El poble de Berd’ajka’, 1961 i es consagrà definitivament amb Privyčnoje delo ‘Feina habitual’, 1966 Entre altres obres, cal destacar també Plotničkije Rasskazy ‘Històries d’un fuster’, 1968, Utrom u subbotu ‘Dissabte al matí’, 1976 i Vospitanije po doktoru Spoku ‘L’educació segons el Dr Spock’, 1978 Rebé un gran nombre de guardons oficials i literaris, tant de la Unió Soviètica com de la Federació Russa premi estatal…

Tot i haver estudiat amb Simon Sechter i ser un bon arpista i violinista, la seva intenció era ingressar com a funcionari en el servei consular Malgrat això, quan l’any 1862 el seu germà gran, Johann, el cridà perquè necessitava que collaborés en la seva orquestra, debutà com a director i s’especialitzà en aquesta tasca El 1872 fou nomenat hofballmusik-direktor , i a partir del 1878 inicià una sèrie de gires amb la seva orquestra, la qual portà a diversos països europeus i als Estats Units L’any 1901 es retirà Si bé pel que fa a la seva obra compositiva, que inclou més de 300 títols, no està…

De família jueva, entrà en contacte amb la música a la sinagoga La seva primera professora de piano fou Augusta Jürgensen El 1926 ingressà al Conservatori de Copenhaguen, on estudià teoria, orquestració, orgue i piano A través d’un amic seu, B Christensen, organista i compositor, conegué el jazz El seu talent cridà l’atenció del director del conservatori, el compositor Carl Nielsen, amb el qual establí una sòlida amistat Amb el temps Koppel esdevingué un dels intèrprets més reputats de la música per a piano de Nielsen La seva música, que delata una clara influència de la música jueva,…

Crític amb la democràcia cristiana, rebé la influència dels nous corrents del socialisme democràtic europeu Fou liderada per Josep M Piñol i Claudi Martínez Girona i en foren membres Ramon Bastardes, Max Cahner, Lluís Porcel, Francesc Casamajó, Alfred Pérez-Bastardas, Fèlix Sogues Vilafranca i Ramon Puiggrós Terrassa Publicà Política Nova 1963-1966 i edità Por un análisis dialéctico , de Lelio Basso, i el Testament polític , de Palmiro Togliatti Desplegà una intensa activitat en la defensa de l’abat Escarré quan féu les seves declaracions a Le Monde i quan hagué d’exiliar-se Tingué relacions…