Resultats de la cerca

Possiblement cursà estudis musicals a Munic amb Roland de Lassus El 1578 s’inscriví a la Universitat d’Ingolstad i aviat començà a tenir algunes ocupacions com a organista, principalment al servei de la influent família Fugger, que es convertí en la seva benefactora L’any 1584 era organista de l’església de Sankt Ulrich d’Augsburg, càrrec que conservà fins a la seva mort Entre el 1584 i el 1601 viatjà a Itàlia, on conegué Giovanni Gabrieli i la polifonia veneciana Resultat d’aquest viatge foren les Sacrae cantiones 1590 Vers el 1603 s’ordenà de sacerdot i concentrà la seva activitat com a…

Sovint ha estat confós amb el compositor Jean d’Hollande, actiu a Bruges durant la primera meitat del segle XVI Les primeres referències a Christian Hollander daten del 1549, any en què era actiu com a mestre de cor a Sant Walburg, a Oudenaarde, on sembla que romangué fins el 1557 Aquest mateix any anà a Viena i entrà al servei de la capella de Ferran I A la mort del seu protector formà part de la capella de l’arxiduc Ferran, germà de l’emperador Maximilià II Quan Ferran començà a governar el Tirol 1568, desplaçà la cort a Innsbruck i Hollander l’acompanyà La part més notable de la seva…

Modernament, consisteix en una fracció -dues xifres l’una al damunt de l’altra, normalment sense ratlla divisòria- que indica la proporció entre el valor total de cada compàs i el d’una rodona Així, 34, que es llegeix "tres per quatre" o simplement "tres quatre" i que, fora de la partitura, sol escriure’s en forma de fracció convencional 3/4, assenyala que a cada compàs hi entren figures per valor equivalent a tres quartes parts de la rodona una blanca amb punt, tres negres, sis corxeres, etc També s’utilitzen amb relativa freqüència uns altres signes que són herència dels sistemes d’…

No coneixem cap vestigi arquitectònic que faci possible la identificació i la situació geogràfica d’aquest castell L’any 1218, Guillem de Bellvezer es titulava senyor dels castells de Navès, Cardona, Meda, Tentellatge, Valldora, Ceuró, Ogern i Oliana Aquests llocs, llevat de Cardona, ja havien fet part de la senyoria de la família Miró Aquest mateix any, Guillem de Bellvezer i la seva muller Anglesa donaren a llur fill Ramon de Meda, el dia que contragué núpcies amb Sança, filla de Ponç de Tarroja, el castell de Meda amb tots els seus termes “ cum valle de odra, videlicet et de…

És l’església parroquial del lloc de Canet de Verges, del terme de la Tallada Probablement calgui identificar-lo amb la domus de Sant Mateu, que fou confirmada al monestir de Sant Pau de Fontclara pel rei Odó l’any 888 “ domum Sancti Mathaei cum omnibus curticiis suis ad se pertinentibus” El lloc de Canet apareix esmentat en un document de l’any 1087 La parròquia de “ sancti Matthei de Caneto ” figura com a possessió de la parròquia de Santa Maria d’Ullà en l’acta de consagració de la seva església de l’any 1182 En l’inventari dels béns de Pere II d’Empúries, fet per la seva…

El petit poble de Lilla, dit també l’Illa, és al sud-est de la vila de Montblanc Les referències documentals d’aquest indret són escasses una de les úniques notícies data de l’any 1018, quan Hug, fill d’Ansulf, donà al seu fill Bonfill el “ castro Alila ” amb totes les possessions que tenia dins el seu terme De l’església, dedicada a sant Joan, se n’han trobat escasses referències Podria ser que en la butlla del papa Celestí III atorgada l’any 1194, que esmenta l’església de “ Monte Albo cum suffraganeis suis ”, l’església de Sant Joan de Lilla es trobés, implícitament, entre…

Del lloc de Calbera i de la seva església de Sant Miquel, situats prop de l’estany de Montcortès, només en resten les ruïnes d’una capella barroca, totalment abandonada En el document conegut com a fals XI de Gerri , datat entre el 1017 i el 1035, en què el comte Guillem restitueix al monestir de Gerri una sèrie de béns, se cita el lloc de “ Calvaría cum fevo ab integro ab ipsam parrochiam ” El primer esment fiable quant a la datació és de la fi del segle XI i del principi del segle XII, en l’inventari dels moltons que cobrava el monestir de Gerri al pla de Corts, per raó del…

L’església parroquial de Sant Feliu de Gerri estigué, de sempre, estretament vinculada al monestir, raó per la qual apareix escassament en la documentació En el document conegut com a fals VII de Gerri , datat l’any 940, però en realitat escrit al final del segle XI, el comte Isarn feia donació al monestir de Gerri de la vila de Gerri amb la seva església de Sant Feliu, amb les dècimes, primícies i oblacions Tanmateix, el seu primer esment segur és de l’any 966, en la butlla de Joan XIII a favor del monestir, on li confirmà l’església de Sancti Felicis cum villa sua quam Gerr…

Doctor en dret i en filosofia i lletres, fou catedràtic de grec a Sevilla 1899 i, posteriorment, a Barcelona 1906-38 També fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i pertangué a diverses corporacions científiques, entre les quals cal esmentar l’Institut d’Estudis Catalans 1911 Dirigí colleccions de clàssics grecs i llatins de les quals es destaca l’ambiciosa Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum cum Ibericis Versionibus Partidari d’un estudi aprofundit dels clàssics —donada la migradesa de llur tradició als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol—, cregué que la…

Situació Vista exterior de la capçalera de l’església de Sant Martí de Cambrils, amb l’absis L Prat L’església parroquial de Sant Martí es troba al poblat més important del municipi d’Odèn Cambrils és emplaçat al sud-oest de la tossa de Cambrils, a l’extrem oriental de la serra d’Odèn Prop d’aquest indret, sota el coll de Cambrils, hi ha la font Salada, lloc de naixement de la ribera Salada, que passa pel nomenat “salí de Cambrils” o “molí de sal”, on era recollit aquest producte, utilitzat sobretot per a donar-lo al bestiar Mapa 291M781 Situació 31TCG668661 S’hi va seguint la carretera de…