Resultats de la cerca

Graduat en filosofia a la Università degli Studi di Napoli Federico II, s’inicià en el periodisme el 2002 El 2006 publicà Gomorra - Viaggio nell’impero economico e nel sogno di dominio della camorra , híbrid de novella, assaig i reportatge en el qual denuncia els mètodes criminals amb els quals la Camorra manté, sovint amb la complicitat d’autoritats i ciutadans, un poder omnipresent en l’àmbit públic i privat a la Campània i altres regions de la Itàlia Meridional El llibre assolí una projecció extraordinària tant a Itàlia com internacional i el 2008 Matteo Garrone en feu una versió…

Alumne de G Abos, FN Fago i P Cafaro al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, inicià la seva carrera com a operista als petits teatres de la ciutat i el 1784 estrenà Artenice al Teatro San Carlo A partir d’aquest moment les seves òperes foren representades en molts teatres italians i en alguns de la resta d’Europa, encara que Nàpols fou la ciutat on assolí els majors èxits El 1785 entrà com a ensenyant al Conservatorio della Pietà dei Turchini i del 1806 al 1813 fou director del Reale Collegio di Musica El 1816 fou nomenat mestre de la Real Cappella…

Desenvoluparen la seva activitat a Florència, Venècia i Roma i també a França i la Península Ibèrica Els seus treballs es dugueren a terme entre mitjan segle XV i el primer quart del segle XVII El primer membre del qual es té notícia és Filippo Florència 1450-1517 Els seus fills Bernardo 1487-1551 i Benedetto continuaren el negoci i publicaren, a part d’obres d’autors clàssics, com havia fet Filippo, obres en llengua vulgar, com ara el Decameró de G Boccaccio El fill de Bernardo, Filippo, dit el Jove, publicà, entre altres obres, Dialogo della musica antica et della…

Jesuïta, ensenyà filosofia i literatura a Pàdua i a Roma A l' Anticrusca 1612 i a Cavalcanti ovvero la difesa dell’Anticrusca 1614 atacà el conservadorisme de l’Accademia della Crusca i enaltí Torquato Tasso El seu comentari al Timeu de Plató 1594 fou posat a l’Índex

La doctrina d’aquesta mútua correspondència discernible ja en els Upaniṣad , on hom identifica Brahman , el cosmos, i Atman , el jo humà és pròpia de corrents filosòfics ocultistes i màgics, i es repeteix en diversos autors renaixentistes Paracels, Campanella, Giordano Bruno, Pico della Mirandola, Leonardo da Vinci, etc

Muller, primer, de Giorgio della Croce, noble milanès, i, després, de Carlo Canale, també milanès Esdevingué l’amant del cardenal quan aquest era vicecanceller de l’església, i en tingué quatre fills Joan , duc de Gandia, Cèsar , duc de Valentinois, Lucrècia , duquessa de Ferrara, i Jofre , príncep de Squillace

Ingressà a la Companyia de Jesús i fou destinat al Chaco meridional Argentina En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Itàlia, on publicà Saggio sulla storia naturale della provincia del Gran Chaco 1789 Fou collaborador de LHervás y Panduro com a especialista de la llengua lulé

Amic i antagonista de Tasso, fou professor i diplomàtic a la cort dels Este a Ferrara Escriví rimes, la comèdia L’idropico 1609 i un Compendio della poesia tragicomica 1601, però deu la fama a la tragi-comèdia pastoral Il pastor fido 1590, molt imitada en el període barroc

Esdevingué popular com a enviat especial a la guerra anglobòer Les seves millors cròniques foren les publicades al diari de Milà “Corriere della Sera” A partir del 1932 dirigí “Il Mattino” de Nàpols Un dels seus darrers serveis fou a la península Ibèrica durant la guerra civil de 1936-39

Escriví una sèrie de sonets polítics d’inspiració güelfa i una altra sèrie, incompleta, sobre la virtut del cavaller Són famoses les seves dues colleccions de sonets I sonetti della settimana i I sonetti dei mesi , que, a la manera del plaser provençal, presenten estampes de la vida alegre i cortesana