Resultats de la cerca
Es mostren 1295 resultats
Montesquiu
Despoblat
Despoblat (715 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
Situat al vessant septentrional del coll d’Orcau, domina el pantà de Talarn De la seva església parroquial Sant Urbà, també anomenada Sant Serni o Sadurní, abandonada, depenia la de la caseria de Sant Miquel, del municipi d’Aramunt Al segle XIX formà un municipi amb Galliner i el Puig de l’Anell
Matadars
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Mura (Bages), a l’esquerra del Llobregat, al costat de la masia del Marquet, prop del Pont de Vilomara.
L’església de Santa Maria de Matadars , esmentada ja el 956, conserva la capçalera preromànica, amb arcs de ferradura l’única nau fou refeta al s XI Depenia del monestir de Santa Cecília de Montserrat, i actuà com a parròquia independent fins a una època moderna, que fou unida al Pont de Vilomara
Segura
Poble
Poble del municipi de Savallà del Comtat (Conca de Barberà), de caràcter disseminat, a l’W del terme, aturonat, entre el torrent de Segura i el de Saladera, tributaris del riu Corb.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria El castell de Segura , del qual hi ha restes, és esmentat ja el 1123, que Berenguer Sendred el deixà al seu fill Arnau El 1150 depenia dels Cervera, família que el posseí fins el 1252, i passà als hospitalers El 1763 pertanyia al capítol de Tortosa
Sant Romà de Tavèrnoles
Poble
Antic poble en runes del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), al S del terme, damunt un encinglerat serrat que domina, per la dreta, la Noguera Pallaresa, davant l’aiguabarreig amb el Romadriu.
La seva església parroquial Sant Quirze, depenia de la parròquia de Rodés Pertanyia al veí monestir de Vellanega i, des del 1093, al de Sant Serni de Tavèrnoles En extingir-se aquest monestir el 1592, la senyoria de Sant Romà passà al seminari de la Seu d’Urgell, que encara la posseïa el 1831
Rocabertí de Sant Salvador
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi d’Agramunt (Urgell), a l’E de la Donzell i a 5 km al N d’Agramunt.
És un petit llogaret 443 m d’altitud format per un nucli de quatre o cinc cases que formen pinya al volt d’un reduït recinte només obert per llevant, avui deshabitades Estigué vinculat, almenys des del segle XVII, amb la jurisdicció de la Donzell La seva església depenia de la parròquia d’Oliola
wampum
Etnografia
Nom donat als enfilalls o rosaris de conquilles de colors utilitzats tradicionalment pels indis de l’Amèrica del Nord com a adorn o com a signe o garantia dels compromisos presos en els tractats i els convenis intertribals i, durant els s. XVII i XVIII, com a moneda de canvi entre indis i blancs.
Sovint adoptava la forma de cinyell o de collar, i el brodat de conquilles prenia formes o motius geomètrics El seu valor depenia del color i del grau de finesa en l’elaboració L’intent dels anglesos i els holandesos de fabricar-ne industrialment s XVIII en comportà la fallida en l’aspecte comercial
Sant Joan de Faió
Art romànic
El lloc de Faió és conegut des del segle XIII 1219, Fayone La seva antiga església parroquial, dedicada a sant Joan Evangelista, era situada al poble antic, al peu del castell, negat per les aigües de l’embassament de Ribaroja Depenia del bisbat de Lleida No se’n tenen referències documentals anteriors al 1300
Sant Martí de Serraïma

Vista de l’ermita de Sant Martí de Serraïma (Sallent)
© C.I.C. - Moià
Església
Antiga església parroquial i quadra de Serraïma, situada al NE del municipi de Sallent (Bages), al límit amb el d’Avinyó.
Existia el 1003 i es trobava sota el domini de Sant Benet de Bages Conserva en part l’església, romànica, bé que molt transformada al segle XVIII Havia tingut 18 masos al segle XIV, que es reduïren a 3 el 1515, els mateixos que en l’actualitat En depenia d’ella el santuari de Santa Maria de Fucimanya
Sant Julià d’Úixols

Vista de l’ermita de Sant Julià d’Úixols (Castellterçol)
© C.I.C. - Moià
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Castellterçol (Moianès), al S del terme, prop dels límits amb Granera i Gallifa.
L’església de Sant Julià existia ja el 961 al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola
Saltor
Parròquia
Antiga parròquia rural (Sant Julià de Saltor) del municipi d’Ogassa (Ripollès), situada al vessant sud del puig de Sant Amanç.
El lloc pertanyia des del 890 al monestir de Santa Maria de Ripoll L’església, que guarda la nau del s XI sense l’absis primitiu, és unida a la rectoria El 1686 la parròquia era regida pel domer de Sant Pere de Ripoll En depenia Vidabona Prop seu hi ha un refugi del Centre Excursionista Pirinenc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina