Resultats de la cerca
Es mostren 1873 resultats
Santa Maria de Pinós

Santuari de Santa Maria de Pinós
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Pinós (Solsonès), situat prop del cim de la serra de Pinós (931 m).
Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada
serra de Rodes
La serra de Rodes amb Palau-saverdera als seus peus
© Fototeca.cat
Serra
Extrem oriental dels Pirineus axials, a l’Alt Empordà, que segueix la direcció NNW-SSE, despresa de la direcció W-E de l’Albera.
Forma l’espinada de la península del cap de Creus i l’eix, al N de la falla Vilajuïga-Roses, format de migmatites i granit sintectònic, culmina a 670 m al puig de Sant Pere de Rodes el monestir és en un repeu a 540 m i a 606 m al Pení, que domina el cap Norfeu En aquest angle S el granit és posterior, i a la meitat NE aflora el sòcol paleozoic, més o menys metamorfosat Les carreteres aprofiten dues barrancades, del Port de la Selva a Roses, i a Cadaqués
Quetta
Ciutat
Capital de la província del Balutxistan, Pakistan.
Important centre comercial i de comunicacions situat a l’extrem septentrional de la vall de Shal, a 1675 m d’altitud, en un emplaçament estratègic que domina els passos de Bolān i Khojak, prop de la frontera amb l’Afganistan Manté relacions comercials amb l’Afganistan occidental, l’Iran oriental i part de l’Àsia Central Té indústria tèxtil del cotó, refineria de sofre, materials de construcció, central termoelèctrica i conserves de fruites Centre d’ensenyament superior Universitat de Balutxistan, fundada el 1970 És també centre d’estiueig
Àndria
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia, al NE de Bari.
Centre d’una gran àrea agrícola cereals, vi, oli, ametlles amb indústries alimentàries derivades La ciutat, important ja a la Itàlia bizantina, fou fortificada cap al 1045 pels comtes de Trani Fou la residència predilecta de l’emperador Frederic II Els seus monuments més importants són la catedral, del s XII, que fou refeta en segles posteriors el palau ducal, del s XVI, i el Castel del Monte, bastit per Frederic II entre el 1240 i el 1250 i que domina una gran part de la Pulla i la Lucània
pediment
Geomorfologia
Hidrografia
Espècie de glacis rocallós, constituït per una superfície d’erosió d’un cert pendent (menys del 7% en general), modelada sobre roca dura i dominada a la part superior per un relleu abrupte ocasionat pels efectes de l’erosió.
El glacis d’erosió, pròpiament dit, es desenvolupa, per contra, sobre roques tendres i al peu d’un relleu estructural L’existència d’una sèrie de pediments coalescents pot donar lloc a la formació d’un pediplà Entre les formes de relleu residuals característiques dels pediments, hom pot esmentar els pitons o banyons rocallosos , les dorsals de balena i en particular els inselberge , relleus aïllats i molt resistents al desgast El sector de contacte del pediment amb el relleu abrupte que el domina és conegut pel nom alemany de knick o pel llatinoamericà de rinconada
Araceli Domènech

Araceli Domènech (al mig)
Federació Catalana de Tennis Taula
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
Component de l’equip del Club de 7 a 9, que dominà el tennis de taula la dècada de 1980, fou quatre cops campiona d’Espanya per equips 1983, 1985, 1986, 1988, cinc cops campiona de Lliga 1983-86, 1988 i tres cops campiona de Catalunya per equips 1985, 1986, 1988 També guanyà cinc títols estatals i tres de Catalunya de dobles Fou campiona d’Espanya individual en les categories infantil i juvenil cinc anys seguits 1976-80 i participà en dos Campionats d’Europa infantils i en tres de juvenils
el Pont de Rabentí
Poble
Poble del municipi de Cercs (Berguedà).
És situat a l’esquerra del riu de Peguera a menys d’1 km de la seva confluència amb el Llobregat, prop del pont per on passa la carretera de Berga a la Pobla de Lillet, 1 km al SE de l’antiga església parroquial deSant Jordi de Cercs L’església de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial Antigament fou un centre d’indústria tèxtil menestral El 1848, durant la guerra dels Matiners, les forces carlines de Joan Castells hi obtingueren un triomf sobre els liberals del coronel Orio
Canalda
Poble
Poble del municipi d’Odèn (Solsonès), a 1153 m alt., sobre la serra de Canalda
(contrafort meridional de la serra de Port del Comte), a la dreta de la riera de Canalda
(que neix als prats de Becies i s’uneix a la rasa d’Encies, afluent de la ribera Salada).
Domina el poble, a l’oest, l’alta cinglera del puig Sobirà de Canalda 1 943 m alt, dita la roca de Canalda hi ha hagut tradicionalment habitatges troglodítics, i al N, la de la serra de Querol, al peu de la qual s’estenen els prats de Canalda , destinats a pastura i al conreu de patates, on hi ha el refugi de Canalda L’església Sant Julià és al s XII la parròquia ja és esmentada el 839 El castell de Canalda pertanyia al vescomtat, després comtat i ducat, de Cardona
Castell d’Almenarella (Fraga)
Art romànic
Els vestigis d’aquesta fortificació medieval es troben al monticle anomenat la Concepció, posició estratègica que domina la vila de Fraga per la banda del Cegonyer En aquest in illo podio quod vocitant Almenarella hi havia installat el campament del rei Alfons el Bataller a I final del mes de febrer del 1134, quan, fracassat el primer setge de la ciutat de l’any anterior, arran de les inclemències pròpies de l’hivern, es reprengué el setge que hauria d’acabar amb la derrota de les tropes aragoneses
cinabri
cinabri
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de mercuri, HgS.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls molt petits, d’hàbit tabular o romboèdric, en què són freqüents les macles de penetració El color és variable segons les impureses, però domina el vermellós Té duresa 2-2,5 i pes específic 8,090 Es troba en filons, disseminat o en masses irregulars, associat a mercuri natiu, pirita, realgar, etc Hom l’explota, com a mena de mercuri metàllic, en els gresos d’Almadén Ciudad Real, als EUA, a l’URSS Ural, al Japó, a Itàlia, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina