Resultats de la cerca
Es mostren 21132 resultats
efecte Kostinski
Fotografia
Augment anormal (10 μm com a màxim) de la distància que separa dues traces o punts lluminosos impressionats en una emulsió fotogràfica.
Aquest augment és degut a un esgotament preferencial del revelador en la zona situada entre les dues imatges
passarel·la
En general, dispositiu per a interconnectar dues xarxes o subxarxes de comunicació de dades; en particular, unitat funcional que fa aquesta operació entre xarxes força heterogènies.
Les diferències entre dues xarxes que segueixen el model OSI poden limitar-se a un aspecte del nivell més baix d’aquest model, per exemple el tipus de cable, o poden abastar tots els nivells protocol d’accés, de sistema operatiu de xarxa, de transport, etc Les passarelles són definides pel nivell més alt afectat per l’heterogeneïtat, i fins al nivell 3 reben noms específics, com ara repetidor entre dos segments d’una mateixa xarxa, per al nivell 1, o encaminador , per al nivell 3 Normalment, però, hom anomena passarella la unitat funcional que fa la interconnexió entre …
xilòfon
Xilòfon
© Fototeca
Música
Instrument musical format per un teclat rústic de làmines de fusta dura o de bambú de llargàries diferents que, en ésser percudides amb dues baquetes o martellets de fusta, fan una sèrie de notes (de dues a quatre octaves).
Originari de l’Extrem Orient, és molt difós des de la Melanèsia fins a l’Àfrica, les Antilles i l’Amèrica Central i del Sud En les formes més arcaiques Madagascar, Nova Bretanya les fustes són sostingudes entre les cames del sonador en les altres van fixades a suports de fusta Àfrica, Extrem Orient o lligades a dues cordes Indonèsia Les formes modernes, incorporades a l’orquestra ~1875, són constituïdes per una sèrie de cilindres de fusta de diversa entonació, enfilats en els seus extrems amb un cordó i separats per nusos, o bé alineats sobre un suport fix, que hom colpeix amb…
alternativa
Lògica
Relació entre dues proposicions alternatives, és a dir, tals que si l’una és veritable, l’altra ha d’ésser falsa, i viceversa.
Cal distingir-la de la disjunció , que admet la possibilitat que totes dues siguin veritables
dilema
Lògica
Argument en què hom ha d’escollir forçosament entre dues proposicions contràries, cadascuna de les quals, però, condueix a la mateixa conclusió.
Dins la lògica el dilema és una de les classes del sillogisme disjuntiu i condicional És un argument de gran força, sempre que les dues hipòtesis enunciades siguin realment les úniques possibles
pressus
Música
Nom que designa un tipus específic de neuma del qual hi ha dues variants: pressus major i pressus minor.
El signe per mitjà del qual es representa el primer inclou tres elements virga , oriscus i punctum Pel que fa al seu significat melòdic, les dues primeres notes del pressus estan sempre a l’uníson, mentre que l’última és més greu, a distància de 2a o de 3a respecte a l’anterior, que és la que representa l' oriscus en cas de trobar-se a una distància més gran, s’indica mitjançant una ’i’ minúscula o algun altre signe El signe del pressus minor és constituït per dos elements un oriscus i un punctum Apareix sempre en combinació amb altres elements neumàtics
encadenament
Música
Connexió formal que es produeix quan dues unitats formals (frases, seccions, moviments, etc.) queden enllaçades per motius ritmicomètrics o per motius temàtics.
L’encadenament dona dinamisme al discurs musical i n’assegura la continuïtat, sense afectar, però, la segmentació lògica de les parts L’encadenament ritmicomètric més habitual té lloc quan el final d’una unitat formal coincideix amb el començament de la següent ex 1 Aquest fenomen rep també el nom de doble funció per ellipsi, ja que es considera que la segona unitat formal s’avança una unitat mètrica compàs, semicompàs, temps, grup de compassos coincidint amb el final de la primera, de manera que hi ha una unitat mètrica que té la doble funció de final i principi alhora En realitat no s’…
entroncar
Construcció i obres públiques
Ajuntar-se dues línies de ferrocarril, dues carreteres, etc, en una.
bivalve | bivalva
guerra de Corea

La guerra de Corea
© Fototeca.cat
Història
Enfrontament bèl·lic entre les dues Corees del juny del 1950 al juliol del 1953.
El 25 de juny de 1950, les tropes nord-coreanes penetraren a la Corea del Sud i arribaren a ocupar la capital, Seül, i a controlar setembre gairebé tota la península, gràcies, també, al suport d’una gran part de la població civil, a la defecció de determinats contingents militars i a l’acció de grups polítics de la Corea del Sud El fet era presentat el mateix dia del conflicte al Consell de Seguretat de l’ONU, el qual exigí, sense resultat, la retirada de les tropes nord-coreanes, i demanà ajut a favor de la Corea del Sud només s’hi oposaren un grup d’estats afroasiàtics i els comunistes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina