Resultats de la cerca
Es mostren 21118 resultats
dilema
Lògica
Argument en què hom ha d’escollir forçosament entre dues proposicions contràries, cadascuna de les quals, però, condueix a la mateixa conclusió.
Dins la lògica el dilema és una de les classes del sillogisme disjuntiu i condicional És un argument de gran força, sempre que les dues hipòtesis enunciades siguin realment les úniques possibles
xilòfon
Xilòfon
© Fototeca
Música
Instrument musical format per un teclat rústic de làmines de fusta dura o de bambú de llargàries diferents que, en ésser percudides amb dues baquetes o martellets de fusta, fan una sèrie de notes (de dues a quatre octaves).
Originari de l’Extrem Orient, és molt difós des de la Melanèsia fins a l’Àfrica, les Antilles i l’Amèrica Central i del Sud En les formes més arcaiques Madagascar, Nova Bretanya les fustes són sostingudes entre les cames del sonador en les altres van fixades a suports de fusta Àfrica, Extrem Orient o lligades a dues cordes Indonèsia Les formes modernes, incorporades a l’orquestra ~1875, són constituïdes per una sèrie de cilindres de fusta de diversa entonació, enfilats en els seus extrems amb un cordó i separats per nusos, o bé alineats sobre un suport fix, que hom colpeix amb…
punt de tangència
Matemàtiques
Punt de contacte de dues línies, de dues superfícies, tangents.
cantonada
En l’encreuament de dues vies, angle format per dues façanes o dues parets d’un edifici.
pressus
Música
Nom que designa un tipus específic de neuma del qual hi ha dues variants: pressus major i pressus minor.
El signe per mitjà del qual es representa el primer inclou tres elements virga , oriscus i punctum Pel que fa al seu significat melòdic, les dues primeres notes del pressus estan sempre a l’uníson, mentre que l’última és més greu, a distància de 2a o de 3a respecte a l’anterior, que és la que representa l' oriscus en cas de trobar-se a una distància més gran, s’indica mitjançant una ’i’ minúscula o algun altre signe El signe del pressus minor és constituït per dos elements un oriscus i un punctum Apareix sempre en combinació amb altres elements neumàtics
encadenament
Música
Connexió formal que es produeix quan dues unitats formals (frases, seccions, moviments, etc.) queden enllaçades per motius ritmicomètrics o per motius temàtics.
L’encadenament dona dinamisme al discurs musical i n’assegura la continuïtat, sense afectar, però, la segmentació lògica de les parts L’encadenament ritmicomètric més habitual té lloc quan el final d’una unitat formal coincideix amb el començament de la següent ex 1 Aquest fenomen rep també el nom de doble funció per ellipsi, ja que es considera que la segona unitat formal s’avança una unitat mètrica compàs, semicompàs, temps, grup de compassos coincidint amb el final de la primera, de manera que hi ha una unitat mètrica que té la doble funció de final i principi alhora En realitat no s’…
pressió superficial
Física
En un sistema físic en què hi ha dues fases en contacte, diferència de pressions exercides sobre la superfície que les separa.
Hom l’expressa per P s = 2 α/ r en què a és la tensió superficial de la substància que forma el sistema i r el radi de curvatura de la superfície de separació de les dues fases La diferència de pressió entre l’interior i l’exterior d’una bombolla de sabó és un exemple de pressió superficial
tiralínies
Disseny i arts gràfiques
Instrument de dibuix que serveix per a traçar línies amb tinta, constituït per un mànec proveït de dues laminetes d’acer acabades en punta, que poden ésser separades o acostades mitjançant un cargol per tal que la boca formada per llurs extrems faci una línia més o menys gruixuda en deixar passar més o menys tinta, la qual és posada entre les dues lamines.
Alguns tiralínies, les làmines dels quals són susceptibles de girar entorn de l’eix del mànec, anomenats tiralínies dobles , permeten de traçar dues línies paralleles simultàniament, mentre que d’altres tiralínies boigs permeten de traçar línies corbes, com les carreteres representades als plans, i eventualment traçar-ne dues de paralleles simultàniament tiralínies boigs dobles
nota de pas
Música
Nom que rep la nota (o notes) estranya que enllaça dues notes reals per moviment conjunt (ex.1 i 2).
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises La nota de pas, que pot ser diatònica ex 1 o cromàtica ex 3 i enllaçar dues notes reals d’un mateix acord ex 1 o de diferents ex 2, és un dels ornaments melòdics més utilitzats i el que permet que la línia melòdica de les veus pugui efectuar recorreguts per grau conjunt en una mateixa direcció La nota de pas acostuma a situar-se en un temps mètricament dèbil i a tenir un valor relativament breu quan apareix situada en un temps mètricament fort es pot parlar de nota de pas accentuada, tot i que, si l’atac…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina