Resultats de la cerca

És autor d’ El arte en la santa Iglesia Catedral de Tortosa 1898, El Palau Episcopal de Tortosa 1900 i de diverses biografies d’escultors tortosins Josep Santiago i Vestrateu 1923 i Víctor Cerveto i Riba 1925 Collaborà en la premsa local, i els seus articles apareguts en la revista La Zuda 1916-33, sota la secció “Contalles crepusculars tortosines”, foren recollits en un llibre editat el 1984 per Ramon Miravall i M Antònia Parés Altres obres seves són La Renaixença de Catalunya i els periodistes i literats tortosins del renaixement 1934, 2a ed del 1981 i Girípigues tortosines…

Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida 1623, d’on fou catedràtic fou fiscal de la batllia general del Principat Publicà Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña Tarragona 1636, tímida rèplica al Memorial en defensa de la lengua castellana d’ Alexandre Domènec de ↑ Ros , en el context de les controvèrsies sobre la predicació al s XVII El Memorial de Cisteller ha estat editat per M Prats 1995 És autor també d’un Alegato por la veneración y culto de la Santa Imagen del Cristo crucificado hallado en Lérida Barcelona 1642, i opuscles…

S’inicià collaborant en premsa i ràdio al principi dels anys seixanta Fou fundador i redactor del diari Sport 1979 i del departament d’esports de Televisió de Catalunya 1983, on treballà fins el 2012 i cobrí informacions de bàsquet i futbol especialment Ha escrit llibres, com Chichi Creus El petit gegant del bàsquet 1997, Joventut de la crisi a la copa 1997, La manipulació del futbol català 2005, Vint-i-set anys d’esports Els secrets de la teva 2011 i n’ha editat d’altres a través de l’Editorial Jaume Rius Rebé la insígnia d’or de l’ACB i de la Federació Catalana de Patinatge, entre altres…

La seva afició a les bitlles el portà a estudiar-ne la història i la seva localització geogràfica a Catalunya El 1987 fundà el Bitlles Club la Cava-Guinardó ‘87, primer club de bitlles catalanes que es va inscriure a la federació catalana Participà en l’elaboració d’un reglament unificat per a Catalunya i creà la denominació de bitlles catalanes tradicionals Fou directiu de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling 1988-92 L’any 1996 publicà Bitlles i bitllots El 2002 fundà La Bitlla, centre de recerca i difusió de les bitlles catalanes que ha editat diversos quaderns divulgatius L’any 1997…

Estudià Romàniques i traductologia a la Universitat de Viena Aprengué el català de manera autodidàctica El 2008 publicà la novella satírica Hominide ‘Homínid’, que relata els set dies mitològics d’un australopithecus afarensis que obre el camí cap a la civilització En alemany, escrigué diversos assaigs culturals sobre temes catalans El 2009 presentà el seu poemari Vermells , enterament escrit en català i amb una traducció en alemany feta també per l’autor El poemari fou editat per una editorial de la Cerdanya Fou guardonat amb el premi literari Wiener Werkstattpreis 2007 i el…

Autor de l’obra Arreplec de dades per a la història de Barberà redactada entre el 1899 i el 1905, quan ocupà la rectoria d’aquesta parròquia El 1904 en publicà alguns capítols en el setmanari La Conca de Barberà de Montblanc L’obra restà inèdita fins el 1984, quan el manuscrit original fou trobat en el llegat personal de Manel Miró Vendrell i fou editat per Joan Fuguet Sans Al final de la seva vida Porta veié imprès el llibre Arreplec de notícies referents a Bràfim 1930 Els seus treballs són bàsicament reculls documentals amb ús de bibliografia però sense esperit crític, on…

S'inicià com a líder del grup Nosaltres 1969-1972 El 1973 actuà per primera vegada en públic, i després d'editar dos discos senzills, el 1975 publicà el seu primer elapé, És tard El seguiren Viure 1977, Barcelona ciutat gris 1980 i Inesperat 1984 El 1998 retornà al panorama musical amb la publicació del disc Planeta sileci Posteriorment ha editat De vacances 2000, Joies robades 2002, Només han passat cinquanta anys 2004, De profundis 2006, Duets 2007, La vida al sol 2008, Auteclàssic 2009,  cançons de Luis Eduardo Aute en català,   Em declaro innocent 2011, l'antologia Piano,…

Contradictori i escandalós, aconseguí d’ésser un dels periòdics de més venda de la ciutat Continuador d’ El Telégrafo , sortí per primera vegada el 10 de febrer de 1879 i fou editat fins el 25 de gener de 1939 Havia estat fundat per Manuel de Lasarte , i fou propietat de la seva família, a la qual pertanyien Ferran Patxot i Manuel Busquets, entre d’altres En fou director, per més de 30 anys, Jaume Claramunt Hi collaboraren la majoria d’escriptors republicans Robert Robert, Conrad Roure, Claudi Ametlla, Màrius Aguilar, Àngel Samblancat, Antoni Feliu i Codina, Valentí Almirall,…

Tingué com a antecedent la Llibreria Nacional i Estrangera, de Reus 1932-39, que publicà quinze volums, entre els quals la primera versió catalana de Climats , d’André Maurois Ha publicat més de dos-cents títols, entre els quals Cartas a un joven poeta , de Rilke l’únic en llengua no catalana i Ésser en el món , el primer llibre de Manuel de Pedrolo El tema preferit ha estat la poesia Els nou primers volums de l’Associació d’Estudis Reusencs 1952-54 aparegueren sota la seva cura Des del 1952 ha dedicat una atenció especial als goigs i n’ha editat diversos centenars Hi destaquen…

Des del 1612 fins al 1808, Miquel, Josep, Francesc, Joan i Miquel, cinc generacions d’aquesta nissaga, deixaren un testimoniatge de la vida del mas Anglada, proper a la vila de la Bisbal d’Empordà Tenen especial interès els apunts de Miquel Anglada, que fou jurat i clavari de la Universitat forana de la Bisbal, sobre les primeres dècades del s XVII, i de Francesc Anglada, sobre la primera meitat del s XVIII El manuscrit, que té un total de 106 fulls, és propietat de la família Lluís Conde i és dipositat a l’Arxiu Històric Comarcal de la Bisbal d’Empordà Ha estat editat i anotat…