Resultats de la cerca

Aquesta església, esmentada per primer cop en una butlla de l’any 1011, era una sufragània de Santa Maria de Costoja i a través d’aquesta depenia del monestir de Santa Maria d’Arles Aquesta subjecció a la parròquia de Costoja es comprova en l’acta de consagració de Santa Maria de Costoja de l’any 1142 Més endavant, al segle XVII, s’independitzà de l’església matriu L’any 1159 l’església de Sant Llorenç fou consagrada de nou per Artau, bisbe d’Elna, després d’haver estat reconstruïda per l’abat d’Arles, i el rector, els fidels i els prohoms de Costoja Durant la cerimònia, l’abat d…

Situació Aspecte d’aquest petit temple, antiga parròquia rural, restaurat fa pocs anys ECSA - JL Valls És situada a l’antic lloc desaparegut de Vila-rasa, al nord-oest del poble de Sant Cebrià, prop de la carretera d’Alenyà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 52,2” N - Long 2° 59’ 46,8” E A 1 km al nord de Sant Cebrià per la carretera D-22 es troba un trencall, a mà dreta, que porta a aquesta església Història La localitat de Vila-rasa, completament desapareguda a excepció de l’església, és esmentada des del 904 Al segle X alguns propietaris aloers cediren o llegaren a l’església d’Elna una…

Mapa dels castells i fortaleses militars del Rosselló anteriors al 1300 MLI Ramos Alenyà Castell de Boaçà Argelers Vila fortificada d’Argelers Castell de Pujols Castell de Tatzó d’Avall Castell d’Oltrera Torre i construcció del puig de Miravent Torre de la Maçana Bages de Rosselló Poble i castell de Rard Baixàs Vila fortificada de Baixàs Banyuls de la Marenda Construcció del puig de les Forques abans puig d’Espill Fortalesa de Puig Sec Castell Serradillo Mota del puig del Mas o de Banyuls Banyuls dels Aspres Vila fortificada de Banyuls Torre de la Guàrdia Mota de la Vila Vella de…

L’església parroquial de Salses fou consagrada el 4 de juliol de 1114 pel bisbe d’Elna Pere Bernat El primitiu edifici fou enderrocat, com tot el poble, per ordre de Ferran el Catòlic el 1497, per tal de construir el nou castell L’església actual, edificada entre el 1552 i el 1584, i reparada al segle XVII, fou modificada encara als segles XIX i XX

Al comitè de redacció hi havia Pere Bernard, Jordi Claustres, Marcel Durliat, Roger Grau, Pere Ponsich —que en fou l’ànima— i Annie de Pous S'hi afegiren després Maties Delcor, Joan Abelanet i Jean-Gabriel Gigot Es proposava de publicar els texts essencials de la història del Rosselló, els cartularis dispersos de les abadies i de l’església d’Elna i l’apèndix de Marca Hispanica

Resident al Rosselló d’ençà del 1947, dirigí la secció d’arqueologia del Museu Rigaud, i des del 1948, les excavacions a Castellrosselló Treballà també sobre Illiberis l’antiga Elna, sobre Parestortes, i reconegué dos camps d’urnes a Canet i un a Argelers Entre els estudis que feu es destaquen L’oppidum de Cessero 1943, Les graffiti romains de Peyrestortes 1958 i Stratigraphie de Ruscino 1951

Fill segon del vescomte Jaspert I Succeí el seu oncle Udalgar com a ardiaca d’Elna 1064, i a la mort del seu germà Udalgar 1075 prengué el títol de vescomte de Castellnou durant la minoritat del seu nebot Guillem El 1091 renuncià tots dos títols per emprendre el camí del Sant Sepulcre, i el mateix any signà ja una constitució només com a arxilevita i canonge

Fills i collaboradors seus foren Pere Baró — 1400, autor de les pintures de l’armari de Pasiols 1397 i del retaule de Santa Maria de la Mar, i Joan Baró , que treballà al palau reial de Perpinyà en la decoració de fustes i en la pintura de vidrieres Fill d’aquest fou Joan Baró — 1458, que decorà les vidrieres de la seu d’Elna 1448

Notari públic i catedràtic de la Universitat de Barcelona És autor de Stilus capibrevandi 1547, que dedicà al bisbe d’Elna Miquel Despuig en les reedicions del 1561 i el 1594 figura també un apèndix, en català, sobre les festes i dies feriats de l’audiència La seva obra principal és Lucerna laudemiorum omnia emphiteuseos iura complectens 1556, 1575, que és encara una autoritat en matèria emfitèutica

El 1387 el bisbe d’Elna donà permís per a la seva construcció El 1507 en tenien cura dos administradors de Ceret El 1674 s’hi lliurà a prop una forta batalla, després de la conspiració de Vilafranca, entre la tropa francesa de Schömberg i l’espanyola del duc de San Germano, que acabà amb una carnisseria No té culte i es troba abandonada