Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i es llicencià el 1866 Fou director de diverses companyies ferroviàries, com la de Saragossa a Barcelona 1878 i la de Tarragona a Barcelona i França 1878-81 Els seus articles a la Revista Tecnológica Industrial li donaren un gran prestigi També escriví opuscles de tema polític, com Apuntes sobre el presente y el porvenir de la clase obrera de Cataluña 1866 i Cuatro palabras sobre el derecho electoral 1870, en defensa del sufragi universal Fou membre del comitè organitzador de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888

De família mallorquina, retornà a l’illa d’infant El 1952 ingressà a l’acadèmia militar de Saragossa, que abandonà el 1957 per estudiar enginyeria a l’Escola Politècnica de Madrid, on es graduà i doctorà Amplià estudis a la Universitat Complutense de Madrid 1964-66 i al Centre de Vol Espacial Goddard, de Maryland 1967-68 Professor de la Universitat Politècnica de Madrid 1966-68, fou cap de la secció d’enginyers per a la installació a l’Estat espanyol dels míssils Hawk 1965-68 i sotsdirector de l’estació de seguiment espacial de la NASA a Fresnedillas Madrid Del 1968 al 1975 participà en els…

Es dedicà a la realització de projectes d’implantació industrial i transferència de tecnologia a països en procés de desenvolupament fins el 1982, que es féu càrrec de l’estudi de viabilitat d’un canal de televisió per a la Generalitat de Catalunya En el procés de creació de Televisió de Catalunya TVC, ocupà els càrrecs de director tècnic, subdirector i, des del 1989 fins al 1995, de director Collaborà en l’estudi de la candidatura dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992 i formà part del Consell assessor de la Ràdio i la Televisió Olímpica participà en la creació de la Torre de…

Estudià a l’Institut Químic de Sarrià 1973 i es doctorà en química orgànica 1979 Catedràtic de química orgànica a la Universitat de Barcelona des del 1991 i director de l’Institut Català d’Investigació Química des del 2003 Les seves línies de treball són, principalment, el disseny i la síntesi de lligands modulars per a la catàlisi enantioselectiva amb interès pràctic, l’estudi d’aspectes sintètics i mecanístics de la reacció de Pauson-Khand i la síntesi i les aplicacions de nanopartícules metàlliques Autor d’una extensa bibliografia que inclou prop de 195 articles científics i coautor de…

Membre de l’Académie des Sciences, treballà en el desenvolupament de la locomotora de vapor, a la qual adaptà la caldera tubular 1827 Aquest sistema, perfeccionat després i patentat el 1828, fou emprat per tothom Stephenson l’utilitzà en la famosa locomotora The Rocket Construí la primera línia ferroviària francesa Lió-Saint Étienne

Fou professor a Versalles Són importants les seves recerques sobre hidràulica i sobre elasticitat i resistència de materials Estudià l’equilibri dels cossos elàstics problema de Saint-Venant i establí la fórmula que duu el seu nom, sobre la velocitat dels gasos

Inventà i construí la turbina de vapor que duu el seu nom 1884, la qual posteriorment anà perfeccionant El 1889 creà a Newcastle uns tallers per a la fabricació de turbines El 1897 féu construir el vaixell Turbinia , equipat amb les seves turbines, les quals des d’aleshores equipen un gran nombre de vaixells

Perfeccionà, als ferrocarrils francesos, el tractament de l’aigua d’alimentació de les locomotores i, després de la Segona Guerra Mundial, esdevingué director general i president de la SNCF Fou president de l’Euratom 1957-59 i formà part del consell d’administració de nombroses empreses industrials franceses importants

Publicà nombrosos articles tècnics en revistes i diaris És important el seu treball d’introducció d’obres tècniques, la traducció i l’adaptació de les quals impulsà i dirigí, i de promoció de l’ensenyament professional

Estudià a l’Escola d’Enginyers de l’Exèrcit Fou director de la construcció de l’anomenat cinturó de ferro , defensa fortificada al voltant de Bilbao per protegir la ciutat de l’avanç de les tropes franquistes durant la Guerra Civil Espanyola El 1937 passà al bàndol rebel i donà detalls dels punts dèbils de la línia defensiva que havia dirigit, fet que propicià la caiguda de Bilbao El 1942 culminà amb èxit el disseny del tren TALGO