Resultats de la cerca
Es mostren 308 resultats
triptòfan-pirrolasa
Bioquímica
Enzim que catalitza l’oxidació del triptòfan, mitjançant oxigen molecular, a n-formilquinurenina.
triosafosfatoisomerasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la transformació del fosfat de dihidroxiacetona en gliceraldehid-3-fosfat.
ureasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la descomposició de la urea en amoníac i anhídrid carbònic.
Fou aïllat per primera vegada el 1926 per Sumner Abunda en les llavors de moltes lleguminoses
maltasa
Bioquímica
Enzim hidrolitzant de la maltosa, que la transforma en dues molècules de glucosa.
També hidrolitza la sacarosa És present, juntament amb la lactasa, en el suc intestinal i en els llevats
lipasa
Bioquímica
Enzim del grup de les esterases que hidrolitza enllaços èster dels greixos neutres.
La lipasa del suc pancreàtic és responsable de la digestió dels greixos neutres de la dieta en el duodè, i produeix l’alliberament dels àcids grassos de posicions 1 i 3 La lipoproteïna lipasa allibera els triglicèrids de les lipoproteïnes per tal que puguin ésser emmagatzemats Hi ha altres lipases, contingudes en molts teixits animals, que alliberen els àcids grassos dels greixos de reserva a fi que serveixin com a font d’energia per a l’organisme greix
inductor enzimàtic
Bioquímica
Substància que estimula la síntesi de l’enzim del qual és el substrat.
També pot actuar com a inductor una substància semblant al substrat
ARNpolimerasa dependent d’ARN
Bioquímica
Enzim ARNpolimerasa implicat en la replicació del virus d’ARN de doble cadena.
Requereix els quatre ribonucleòsids trifosfats, un motlle d’ARN i cations divalents És anàloga a l’ARNpolimerasa depenent d’ADN
respiració interna
fototeca.cat
©
Biologia
Conjunt de funcions d’un organisme que menen a l’obtenció de l’energia necessària per a acomplir llurs funcions vitals, mitjançant l’oxidació (deshidrogenació) total o parcial de les molècules orgàniques des de cadascuna de les cèl·lules d’un organisme.
És, per tant, una funció obligada i constant dels éssers vius, els quals al llarg de l’escala evolutiva presenten molts tipus de sistemes per a acomplir aquestes funcions segons la disponibilitat de l’oxigen En efecte, la degradació pot ésser aeròbia, en la qual l’oxigen és el responsable de la degradació, o anaeròbia, en la qual no intervé l’oxigen fermentació En la respiració aeròbia les substàncies orgàniques són degradades finalment a CO 2 i H 2 O Els processos respiratoris aerobis s’acompleixen en els mitocondris a través del cicle de Krebs i de les cadenes respiratòries metabolisme…
Al·lèrgia a la llet de vaca. Intolerància a la lactosa dels nadons
L’allèrgia a la llet de vaca és un trastorn caracteritzat per una reacció allèrgica desencadenada en ingerir llet de vaca, que pot tenir diverses manifestacions En general és deguda a una allèrgia envers les proteïnes contingudes a la llet de vaca, que es produeix pels mateixos mecanismes que l’allèrgia en general La manifestació més habitual d’aquesta forma d’allèrgia consisteix en deposicions diarreiques persistents i de vegades vòmits, que poden arribar a causar desnutrició Hi ha infants que presenten a més altres trastorns allèrgics com ara rinitis,…
β-lactamasa
Medicina
Enzim que confereix resistència a antibiòtics del tipus de les penicil·lines i les cefalosporines.