Resultats de la cerca
Es mostren 308 resultats
ureasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la descomposició de la urea en amoníac i anhídrid carbònic.
Fou aïllat per primera vegada el 1926 per Sumner Abunda en les llavors de moltes lleguminoses
triptòfan-pirrolasa
Bioquímica
Enzim que catalitza l’oxidació del triptòfan, mitjançant oxigen molecular, a n-formilquinurenina.
triosafosfatoisomerasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la transformació del fosfat de dihidroxiacetona en gliceraldehid-3-fosfat.
maltasa
Bioquímica
Enzim hidrolitzant de la maltosa, que la transforma en dues molècules de glucosa.
També hidrolitza la sacarosa És present, juntament amb la lactasa, en el suc intestinal i en els llevats
oxidasa
Bioquímica
Enzim present en moltes substàncies que té la propietat de fixar l’oxigen.
L’oxidasa actua cedint electrons a l’oxigen per a formar aigua o peròxid d’hidrogen En aquest darrer cas les oxidases tenen gairebé sempre un grup de flavina com a grup prostètic Hi ha oxidases que contenen coure però no tenen cap grup porfirínic i poden transferir electrons dels o -difenols i p -difenols i dels en-diols a l’oxigen per a formar aigua, com és el cas de la p -difenoloxidasa lacasa, la o -difeniloxidasa catecolasa i l’oxidasa de l’àcid ascòrbic de les plantes Les flavoproteïnes són anomenades també oxidases
inductor enzimàtic
Bioquímica
Substància que estimula la síntesi de l’enzim del qual és el substrat.
També pot actuar com a inductor una substància semblant al substrat
ARNpolimerasa dependent d’ARN
Bioquímica
Enzim ARNpolimerasa implicat en la replicació del virus d’ARN de doble cadena.
Requereix els quatre ribonucleòsids trifosfats, un motlle d’ARN i cations divalents És anàloga a l’ARNpolimerasa depenent d’ADN
respiració interna
fototeca.cat
©
Biologia
Conjunt de funcions d’un organisme que menen a l’obtenció de l’energia necessària per a acomplir llurs funcions vitals, mitjançant l’oxidació (deshidrogenació) total o parcial de les molècules orgàniques des de cadascuna de les cèl·lules d’un organisme.
És, per tant, una funció obligada i constant dels éssers vius, els quals al llarg de l’escala evolutiva presenten molts tipus de sistemes per a acomplir aquestes funcions segons la disponibilitat de l’oxigen En efecte, la degradació pot ésser aeròbia, en la qual l’oxigen és el responsable de la degradació, o anaeròbia, en la qual no intervé l’oxigen fermentació En la respiració aeròbia les substàncies orgàniques són degradades finalment a CO 2 i H 2 O Els processos respiratoris aerobis s’acompleixen en els mitocondris a través del cicle de Krebs i de les cadenes respiratòries metabolisme…
Al·lèrgia a la llet de vaca. Intolerància a la lactosa dels nadons
L’allèrgia a la llet de vaca és un trastorn caracteritzat per una reacció allèrgica desencadenada en ingerir llet de vaca, que pot tenir diverses manifestacions En general és deguda a una allèrgia envers les proteïnes contingudes a la llet de vaca, que es produeix pels mateixos mecanismes que l’allèrgia en general La manifestació més habitual d’aquesta forma d’allèrgia consisteix en deposicions diarreiques persistents i de vegades vòmits, que poden arribar a causar desnutrició Hi ha infants que presenten a més altres trastorns allèrgics com ara rinitis, dermatitis atòpica o asma bronquial…
cinasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la transferència de grups d’àcid fosfòric a d’altres substrats.