Resultats de la cerca

Després de llicenciar-se en periodisme, s’establí a París en un exili voluntari 1958 En un principi alternà les professions de pintor i periodista En contrast amb l’abstracció dominant, inicialment adoptà la figuració en una obra marcada per la denúncia del franquisme, motiu pel qual la seva primera exposició a l’Estat espanyol fou prohibida 1963, poc després de presentar la pintura Los cuatro dictadores  a París Aviat el seu expressionisme inicial evolucionà vers un realisme crític que recorre sovint a la manipulació d’imatges, com mostren les sèries Vivir y dejar morir o el fin trágico de…

La sala d’espectacles, situada a la plaça del Bonsuccés, fou inaugurada amb el nom de Diorama Animat L’escenògraf i decorador Salvador Alarma hi presentà els seus famosos "quadres animats", dels quals destacava Salvamento de náufragos 1903 El primer film que s’hi projectà fou El hada del bosque , seguit d’ Una excursión al Mont-Blanc El 1903, Fructuós Gelabert fou contractat per Bordàs com a director tècnic hi organitzà els primers tallers de fabricació, comercialització i installació de material cinematogràfic i preparà un laboratori per al revelatge de negatius i tiratge de…

Per extensió, el text mateix d’aquestes obres Des de la primera de les òperes florentines fins al final del segle XIX, el llibret es publicava abans de les representacions, en format de butxaca d’aquí prové el diminutiu i enquadernació rústica, perquè l’espectador el pogués llegir abans d’anar al teatre i durant la funció L’edició informava de tots els detalls que modernament dona el programa de mà noms del compositor i del poeta, del director musical, dels cantants, de l’empresari, del coreògraf i dels ballarins, de l’escenògraf, del tramoista, dates de representació, nom del…

Residí a París fins el 1914 Estudià a Barcelona, a l’acadèmia de Francesc Galí primerament compartí amb Esteve Monegal el taller i les inquietuds del Noucentisme, i treballà al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch Aquesta preparació i el seu viatge a Alemanya 1919 el menaren cap a l’escenografia, que inicià al Gran Teatre del Liceu Home d’una gran cultura, fou mestre als teatres de Madrid, on féu decoracions fantasioses i originals per a Gregorio Martínez Sierra al seu Teatro de Arte, per a Eduard Marquina, les famoses de l’estrena de Doña Francisquita , d’Amadeu Vives, etc Collaborà en…

Als anys trenta fou crític de cinema, i a la dècada següent es dedicà sobretot a fer d’ajudant de direcció i d’escenògraf en una quarantena de films Debutà juntament amb Stefano Vanzino Steno , amb el qual en 1949-52 codirigí una sèrie de pellícules còmiques de gran èxit, especialment les protagonitzades per Totò  Al Diavolo la celebrità , 1949,  Guardi e ladri , 1951, Totò e i re di Roma , 1951, etc Posteriorment, continuà dirigint en solitari pellicules generalment del mateix gènere, i el 1958 rodà  I soliti ignoti , clàssic del cinema còmic conegut a l’Estat espanyol amb el…

Estudià història i, parallelament, rodà films experimentals en súper-8, 16 mm i vídeo  El 1977 fou un dels fundadors de Vídeo Film Informació VFI, per a la difusió del cinema i el vídeo experimentals, i collaborà com a articulista sobre cinema i arts audiovisuals a la premsa diària i especialitzada Entre el 1980 i el 1983 fou responsable de la secció de vídeo de la Fundació Miró Ha desenvolupat la seva trajectòria vinculat sobretot a la televisió, especialment a Televisió de Catalunya , per a la qual ha realitzat programes com Estoc de pop 1983-85 i Arsenal 1985-87, pel qual fou guardonat amb…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Troya Films Madrid ARGUMENT La peça teatral homònima 1907 de Santiago Rusiñol GUIÓ Adrià Gual adaptació FOTOGRAFIA Josep Gaspar blanc i negre, normal, Giuseppe Sessia AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Salvador Alarma MÚSICA Enric Morera INTERPRETACIÓ Enric Borràs Sr Esteve, Josefina Tàpias, Gerard Peña, Teodor Busquets, Josep Santpere, Enric Guitart, José María Lado, Joaquim Montero, Matilde Xatort, Anita Giner Soler, Josep Acuaviva, Josep Giner, Mercè Nicolau ESTRENA Barcelona, 08051929, Madrid, 19041930 Sinopsi Els trenta anys d’història de la merceria La Puntual…

Deixeble de Carlo Cignani Treballà a Parma i a Plasència, i el 1708 fou cridat a Barcelona pel rei arxiduc Carles III per a portar la direcció artística de les festes cortesanes, habitualment òperes representades al saló de Llotja Vers el 1711, ajudat per Antoni Viladomat, féu la decoració —que restà inacabada— de la nau de l’església de Sant Miquel Arcàngel, destruïda el 1868 El 1711, en ocupar Carles el tron imperial d’Àustria, fou cridat a Viena, on, tanmateix, pocs anys més tard fou eclipsat per artistes autòctons, com JB Fischer von Erlach Retornà a Bolonya el 1717, i en la seva darrera…

Vida Fill de l’escenògraf Pere Queraltó Pintor i decorador professional, és repòrter fotogràfic, cinematogràfic i videogràfic, i coautor dels dos volums d’ Històries illustrades de Sarrià 1997-98 Com a cineasta amateur començà filmant cintes de viatges a la dècada del 1950, i el 1968 s’inicià com a amateur El seu film més notori és Els raiers 1972, Finita Umbert, medalla d’argent en documentals al XXXVI Concurs Nacional de Cinema Amateur 1973, entre altres premis Fou president durant tretze anys de la Secció de Cinema Amateur del CEC i cap del gabinet fotogràfic de la revista…

Vida Barceloní d’adopció, feu de periodista i editor de la collecció literària "La Novella d’Ara" 1923 Després de fer de promotor teatral de l’actriu Teresina Teresina Boronat, fou contractat per la Gaumont per treballar a França i Alemanya com a escenògraf Participà en el film de tema espanyol Maison de danses 1931, Maurice Tourneur de la Pathé, i des de París escriví per a la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 De nou a Catalunya, feu de corresponsal de premsa i dirigí el setmanari "Cine-Art Moderna revista de cinema" 1933-35 també collaborà en "Cinegramas" i "Arte y…