Resultats de la cerca

Tots dos procedien de l’escrivania reial i dugueren a terme a l’arxiu la redacció de diversos índexs Jaume fou amic i collaborador de l’humanista Pere Miquel Carbonell, que el succeí en el càrrec Escriví una genealogia dels reis de Catalunya-Aragó El rei Renat d’Anjou li encarregà la redacció d’un Llibre de les batalles , que no degué arribar a escriure Morí de pesta

Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid, on es doctorà Publicà monografies sobre la serralada Ibèrica 1918 i sobre Sierra Nevada 1921, i estudià la geografia humana d’Andalusia, on visqué del 1917 al 1936 Els darrers temps de la seva vida es dedicà a escriure i dibuixar el seu treball pòstum El bajo Ampurdán Ensayo geográfico , que fou reeditat per la Diputació de Girona el 1979

Publicà inicialment tres llibres de poemes, però d’ençà del 1602 començà a escriure únicament obres teatrals Les més reeixides foren les comèdies de costums, plenes d’una sàtira aguda i punyent Una d’aquestes, A Game of Chess 1624, arribà fins i tot a despertar les protestes de l’ambaixador castellà Escriví també The Familie of Love 1608, A Mad World, my Masters 1608 i The Witch 1610

Quatre anys d’actuació mèdica al vaixell “Rattlesnake” despertaren la seva vocació de naturalista Amic de Darwin, intervingué en les polèmiques que seguiren la publicació de l' Origin La defensa de l’evolucionisme el portà a escriure Man's Place in Nature 1863 Admirador i biògraf de David Hume, fou també autor de nombrosos treballs sobre embriologia contraris a la teoria de Goethe sobre la formació del crani, zoologia i paleontologia

Ingressà a l’orde el 1634 i professà en una cerimònia presidida pel venerable Gabriel Macià de Canet de Mar Destinat a Amèrica, anà a Veneçuela Fundà les missions de l’illa de Trinitat i de la Guiana veneçolana Afeccionat a escriure, el 1680 redactà una relació de la seva experiència a les missions, que es conserva manuscrita a l’arxiu provincial dels caputxins del convent de Sarrià, a Barcelona

Guarnicioner d’ofici, fou autor de sainets costumistes Fugint del fang ~ 1875, Els quintos de Patraix 1878, Un francès de Russafa 1876, El que manco corre, vola , Un peixcador d’ocasió 1877 i la d’èxit més celebrat, Perles del cor 1881, escrita en collaboració amb Francesc de P Huertas En castellà va escriure Tres para una 1870 i El maestro de escuela , arranjament d’ El mestre d’escola 1878

Conreà el teatre popular, que donà a conèixer la companyia de Cristina Valls Entre la cinquantena de títols que va escriure, cal esmentar Dos diàlegs 1935, Coverbos de dones 1935, Esperant el metge 1936 i El rebeinet 1936 El 1947, després d’un període de silenci obligat, tornà a l’escenari amb l’estrena de La corona comtal , un intent de teatre ja més allunyat de la comèdia costumista

De família noble, començà a escriure per al cercle dels afeccionats a la caça i a la pesca Gran coneixedor de la llengua i serè observador de la natura russa, deixà el classicisme, sota la influència de Gogol’, i es passà al realisme Basades en records autobiogràfics, escriví Semejnaja Khronika ‘Crònica familiar’, 1856 i Detskije gody Bagrova-vnuka ‘La infantesa del net Bagrov’, 1858 És pare de  Konstantin i  Ivan Aksakov

Professor a la universitat de Cardiff Ha publicat, en poesia, Home sol 1984, premi Benet i Ribas de poesia 1983 i El cop de la destral 2006 També diversos estudis sobre literatura catalana, principalment sobre Villalonga, com “Les monjoies” la revisió poètica de Carner 1982, la Bibliografia de Llorenç Villalonga 1914-1980 1993, amb M Carme Bosch, Llegir i escriure editor, 1996 i Llorenç Villalonga i la fi del món 2007