Resultats de la cerca
Es mostren 460 resultats
Els procariotes: cianobacteris fòssils
Estromatòlit del Miocè mitjà de Porto Pi, a Mallorca Hom relaciona la formació d’aquestes estructures carbonatades orgànico-sedimentàries amb l’activitat de petits microorganismes procariotes que poden retenir i precipitar els sediments Pere Santanach Biològicament, els procariotes són organismes que no tenen un nucli organitzat Pel que fa al seu registre fòssil, els cianobacteris tenen una gran importància pel seu extraordinari desenvolupament durant el Precambrià i, bé que rarament conservats, constitueixen les formes fòssils més antigues que hom coneix Els cianobacteris foren…
iberomesornis
Paleontologia
Au fòssil, de la subclasse dels arqueornítids, del Cretaci inferior trobada al jaciment de Las Hoyas, a Conca.
Evolutivament, l’iberomesornis se situa entre el primer gènere d’au conegut, l’arqueòpterix, del Juràssic superior, i les aus d’aspecte modern del Cretaci superior com Hesperornis i Ichthyornis Malgrat conservar alguns dels caràcters reptilians que són presents a l’arqueòpterix, l’iberomesornis mostra ja una marcada especialització cap al vol actiu, com ho demostren els dits de les ales, molt reduïts, i la presència d’un veritable pigostil o os caudal, en lloc de les prop de vint vèrtebres lliures de l’arqueòpterix
noguerornis
Paleontologia
Gènere d’au fòssil descrita al jaciment del Cretaci inferior de la Pedrera, a Santa Maria de Meià (Noguera).
Representat per diversos ossos dels braços i del pit, el seu caràcter d’au queda clarament en evidència per la presència de plomes Era de mida no superior a la d’un passerell, però mostrava ja caràcters més avançats que l’arqueoptèrix, la primera au coneguda El noguerornis es relaciona molt estretament amb l’iberomesornis, del Cretaci inferior de Las Hoyas Conca
psilofitòpsids
Paleontologia
Botànica
Classe de pteridòfits que inclou solament l’ordre fòssil de les psilofitals i l’ordre actual de les psilotals.
biozona
Geologia
Conjunt d’estrats en què una determinada espècie fòssil de valor estratigràfic s’ha mantingut sense canviar de caràcters.
anaptomòrfids
Paleontologia
Família fòssil de primats, del subordre dels lemuroïdeus, que comprèn moltes formes afins a un gènere actual de Malàisia.
Són braquicèfals i tenen el crani ben desenvolupat, la mandíbula inferior no soldada en símfisi, i la dentició en part de tipus insectívor, fet que ha servit per a relacionar l’origen de l’home amb els insectívors Han estat trobats en sediments de l’Eocè d’Europa i d’Amèrica del Nord
alveolina
Paleontologia
Foraminífer fòssil de closca globulosa o fusiforme, que es troba abundantment als terrenys del Terciari, principalment de l’Eocè.
home de Neandertal

Les eines que els neandertals fabricaren a Europa i Àsia occidental
© Fototeca.cat
Antropologia física
Tipus humà que visqué durant el Paleolític mitjà (Homo neanderthalensis).
Tot i que rep el nom de la localitat alemanya propera a Düsseldorf on hom identificà un crani el 1856, la primera resta fòssil posteriorment classificada com a Neandertal fou localitzada el 1848 a la cova Forbes’ Quarry de Gibraltar, on posteriorment se n’han trobat d’altres S’han identificat restes fòssils de neandertals en una àmplia zona d’Euràsia, amb regions diferenciades a les penínsules Ibèrica i Itàlica, els Balcans, l’Europa central occidental i oriental, el Pròxim Orient, el Caucas, l’Àsia central i Sibèria Hom ha determinat l’antiguitat dels neandertals en uns 200000…
Miocè
Geologia
Època (i sèrie) del Terciari superior, compresa entre l’Oligocè i el Pliocè.
S'inicià fa 24,6 milions d’anys i finalitzà fa uns 5,1 milions d’anys Com durant tot el Terciari, el clima en el Miocè s’anà refredant progressivament això no obstant, es mantingué més càlid que en l’Oligocè i el Pliocè El Miocè fou una època de grans esdeveniments faunístics En el Miocè inferior el contacte entre el continent africà i l’eurasiàtic afavorí l’intercanvi de fauna en ambdós sentits, mitjançant l’existència d’un corredor en el Pròxim Orient Entre els elements faunístics nouvinguts procedents d’Àfrica s’han trobat, en el registre fòssil peninsular, els primers…
Jaciment de Bunyol (Foia de Bunyol)
Prop de la localitat de Bunyol, uns 40 km a l’W de la capital, hom ha descobert un jaciment de flora fòssil acompanyada d’una fauna de mamífers Les capes són a la carretera de Bunyol a Collado Uman on afloren calcàries argiloses a la base, que cap a la teulada passen a formar alternances de margues i argiles de tons grisencs, i que contenen abundants restes vegetals i gasteròpodes d’aigua dolça Aquesta flora s’ha datat com a pertanyent als nivells superiors del Miocè mitjà o als inferiors del Miocè superior Cal destacar l’elevada proporció de gimnospermes amb relació a les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina