Resultats de la cerca
Es mostren 1442 resultats
piròlisi
Química
Transformació d’un compost en una o més substàncies diferents per simple calefacció.
Aquest terme pot ésser aplicat tant a processos de descomposició com a isomeritzacions i formacions de composts de pes molecular més elevat que el de partida En general, la piròlisi depèn de l’estructura molecular, i els composts amb grups funcionals similars experimenten processos pirolítics anàlegs La piròlisi té una gran importància en els processos tèrmics no catalítics del craqueig i el reforming Unes altres reaccions de piròlisi importants en síntesi orgànica són la preparació del cetè, a partir de l’acetona, la descomposició dels àcids malònics malònic i acetoacètics…
tapís microbià
Biologia
Comunitat procariòtica composta essencialment de diverses poblacions de bacteris disposats en capes horitzontals primes.
Aquestes comunitats s’estableixen a la interfase entre l’aigua i el sediment, i la diversitat dins el tapís és relativament baixa De dalt a baix trobem cianobacteris que són fototròfics i aeròbics bacteris vermells cromatiàcies i bacteris verds del sofre clorobiàcies, fototròfics i anaeròbics i bacteris reductors del sulfat, també anaeròbics Molts tapissos microbians d’èpoques geològiques antigues donaren origen a estromatòlits i a les formacions de ferro en bandes BIF També s’han anomenat mantells microbians, o mantells algals A Catalunya es troben molt ben representats a la punta de la…
cardaire
Ictiologia
Peix selaci marí i bentònic del subordre dels batoïdeus, que pot fer fins a 1,5 m de llargada.
El rostre és llarg i punxegut, i el cos, aplanat en forma de disc romboidal la cua del mascle presenta una sèrie dorsal de fiblons, i dues de laterals en ambdós sexes hi ha petites formacions espinoses esteses per tota la cara dorsal, que és bruna, tirant a marró o grisenca, mentre que la ventral és blanca, rosada o grisenca, amb un ribet violat a les aletes Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes És comú a la Mediterrània, al canal de la Mànega i a les costes atlàntiques africanes És conegut també amb els noms d' escrita blanca i rajada blanca
Supertramp
Música
Grup de pop-rock format a Londres el 1969 per Richard Davis (veu i teclats), Dougie Thomson (baix), Kevin Currie (guitarra), John Anthony Helliwell (saxo) i Bob Benberg (bateria).
Considerada una de les grans formacions de la segona meitat de la dècada dels setanta, la seva música conserva influències de rock amb protagonisme de melodies pop i piano Després d’editar el primer disc, Supertramp 1970, i de canvis en la formació, el 1974 publicà Crime of the Century El 1975 enregistrà el que fou el seu primer gran èxit, Crisis What Crisis Breakfast in America 1979 ocupà el número u de les llistes nord-americanes The Autobiography Of Supertramp 1988 marcà un llarg silenci que es trencà el 1997 amb el disc Some Things Never Change
càrrega
Militar
Envestida o atac a l’enemic.
Antigament la càrrega de cavalleria era l’acció clàssica d’aquesta arma Per a dispersar o destruir l’enemic, en formacions de línia de quatre i ordre dispers, els cavalls es llançaven al galop, i hom emprava el sabre o la llança Són famoses la càrrega de la cavalleria lleugera britànica durant la Guerra de Crimea 1894 i la dels francesos en la batalla de Sedan en la Guerra Francoprussiana 1870 Les darreres càrregues de cavalleria foren realitzades pels polonesos contra els alemanys, fins i tot contra vehicles cuirassats, a l’inici de la Segona Guerra Mundial
Josep Güell i Guillamet
Música
Director i compositor.
Iniciat en la música amb mossèn Florensa, desenvolupà les seves primeres activitats musicals com a membre de l’orquestrina Lírica Carnicer Vinculat a diverses iniciatives artístiques, fou part essencial en l’organització de diferents esdeveniments musicals, com concerts i concursos Crític musical de l’ Àguila Tarragense amb el pseudònim de Guillem , impulsà la creació d’algunes formacions musicals, amb poca fortuna El 1915 fundà l’Orfeó Nova Tàrrega, formació a la qual dedicà els seus esforços com a compositor de peces corals i sardanes, entre les quals destaquen El mercat de…
Manuel Carra
Música
Pianista i compositor andalús.
Després de rebre la primera formació musical a la seva ciutat natal, es traslladà a Madrid, on fou deixeble de José Cubiles al Conservatori Superior de Música Molt aviat destacà com a concertista i feu recitals arreu de l’Estat espanyol i de la resta d’Europa En guanyar la plaça de catedràtic de piano del Conservatori de Madrid inicià la seva tasca docent, que compaginà amb la de compositor Ha escrit diverses obres per a piano sol i per a petites formacions de cambra De la seva producció destaquen les Transformaciones sobre una estructura de Cristóbal Halffter i les…
Juan Romero
Música
Mestre de capella i compositor, de la biografia del qual manquen les dades bàsiques.
Vers el 1670, segons H Anglès, i entre el 1675 i el 1679, segons Robert Stevenson, està documentada la seva activitat com a mestre de capella de l’església i convent dels mercedaris de Madrid La seva fama com a compositor és palesa per l’encàrrec que li feu el municipi de Madrid per a la música d’alguns actes sacramentals de Calderón, destinats a la festa de Corpus dels anys 1676, 1677 i 1679 A la Biblioteca de Munic es conserven sis composicions seves de música de romanç, per a diverses formacions vocals i instrumentals
Albert Mangelsdorff
Música
Trombonista alemany.
Tocà amb grups alemanys, i el 1957 començà la seva carrera internacional, que es consolidà amb el disc Animal Dance 1962, gravat amb John Lewis Els anys setanta practicà free-jazz , fent gires internacionals amb diversos grups, sobretot la Globe Unity Orchestra, i presentant concerts per a trombó sol Els anys vuitanta i noranta actuà de solista en diverses formacions, sobretot el United Jazz Rock Ensemble La importància de Mangelsdorff rau en certs aspectes tècnics de la interpretació del trombó Desenvolupà la tècnica multifònica cantant una nota, tocant-ne una altra i generant…
Ernest Xancó i Creixell
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra català.
Estudià al Conservatori del Liceu i a l’Institut Casals Ben aviat destacà com a violoncellista, i actuà sobretot a l’Amèrica del Sud Fou professor del seu instrument al Conservatori de l’Havana i, juntament amb G Cassadó, fundà la Sociedad de Música Contemporánea a Cuba En tornar a Barcelona actuà sovint com a director de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i participà en diverses formacions de cambra Dirigí el primer enregistrament discogràfic de l’òpera Canigó del pare Massana, basada en el poema de Jacint Verdaguer També es dedicà a la composició
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina