Resultats de la cerca
Es mostren 1107 resultats
Rebollet
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, que comprèn la vall de capçalera de l’Adasig, al límit amb el Conflent (la Creu de Marquixanes, 1395 m alt) i amb la vall de Santa Creu, al Llenguadoc (serrat de la Margarida).
El sector septentrional del terme és boscat part meridional del bosc de Boissavila La superfície agrícola el 18% del territori, ocupa 339 ha, de les quals 27 ha són de vinya, 5 d’arbres fruiters, 6 d’hortalisses, 6 de cereals i 284 de pastures i farratge La ramaderia té un cens d’uns 130 caps de boví, 940 d’oví, 75 de cabrum i 25 d’equins El poble 95 h agl i 11 h diss 1982 750 m alt és situat en un coster, a l’esquerra de l’Adasig, bastit al voltant del castell de Rebollet , del qual resten alguns vestigis El municipi comprèn també l’antic veïnat de Plalhobí
Río Negro
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la Patagònia.
La capital és Viedma 24 346 h 1980 Limita al N amb la província de La Pampa, a l’E amb la de Buenos Aires, al S amb la de Chubut, a l’W amb Xile i al NW amb la província de Neuquén Forma part de la zona septentrional de la Patagònia, amb totes les seves característiques geològiques i climàtiques Els rius principals són el Negro i el Colorado els de la zona sud són endorreics La costa és alta i rocallosa l’únic port natural és el de San Antonio al golf de San Matías L’escassa població es dedica principalment a la ramaderia i conrea la vinya, oliveres i arbres fruiters
Casas Bajas
Municipi
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria, al límit amb Castella.
Prop de la meitat del terme és ocupat per brolles i pasturatges L’agricultura de secà predomina sobre la de regadiu 60 ha, localitzada a la riba del Túria i dedicada al conreu d’arbres fruiters pomeres, hortalisses i blat de moro Els principals conreus de secà són els de cereals, de vinya 150 ha, d’oliveres, d’ametllers i de figueres La població ha disminuït notablement des del 1910 l’emigració es dirigeix a Barcelona, Sagunt i València El poble 227 h agl 2006 690 m alt agrupa tota la població del municipi és a la dreta del Túria L’església de la Transfiguració fou erigida en…
Casas Altas
Municipi
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria.
La major part del territori és ocupat per brolles espígol hi ha pasturatges d’hivern de propietat municipal El regadiu és a la riba del Túria i és destinat a cereals, hortalisses i arbres fruiters El secà, predominant, produeix també cereals i vinya Hi té una certa importància el bestiar de llana, així com l’avicultura i l’apicultura La població ha sofert un notable descens a partir del 1930 a causa de l’emigració vers Barcelona i Sagunt i, darrerament, vers València El poble 164 h agl 2006 714 m alt, a la dreta del Túria, pertangué fins el 1838 al terme d’Ademús La seva església parroquial…
els Masos
Municipi
Municipi del Conflent, al sector més baix de la comarca, al S de la vall de la Tet i a l’W del riu de Llescó, que limita el terme amb el de Prada.
L’economia és exclusivament agrícola Els conreus aprofiten la xarxa de canals derivats de la Tet, i la superfície conreada inclou arbres fruiters presseguers, pomeres, pereres, albercoquers i cirerers, vinya i hortalisses, a més de pastures i farratge La ramaderia és integrada per bovins, ovins i equins Hi ha una cooperativa vinícola El terme també té una funció de segona residència El poble és centrat per l’església parroquial Sant Just i Sant Pastor i constitueix, amb el nom de Llonat, un dels tres barris on s’agrupa la població del municipi Els altres són Lloncet i Avellanet…
Orellà
Municipi
Municipi del Conflent, al sector alt de la comarca, estès a l’esquerra de la Tet, a les anomenades Garrotxes de Conflent, entre els contraforts meridionals (2 091 m alt) del massís de Madres i la confluència de la riera de Cabrils (límit occidental del terme) i el riu d’Évol a la Tet, a l’extrem del nucli urbà d’Oleta.
La major part del terme és accidentada per la serralada que separa aquelles dues valls tributàries Els conreus ocupen només 30 ha, 23 de les quals són de pastures i farratge, només 4 d’arbres fruiters albercoquers i presseguers, 1 de vinya i 1 d’hortalisses El cens ramader és mínim 280 caps de cabrum El poble 25 h 1982 873 m alt és situat en un coster que domina la riba dreta del riu d’Évol, vora la confluència, a Oleta, amb la Tet L’església parroquial és dedicada a santa Maria el lloc és esmentat ja el 978 Dins el terme hi ha, també, els llogarets de Guixà, Celrà i Turol
Teulís
L’església parroquial de Sant Joan de Teulís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, als contraforts orientals del massís del Canigó, a la zona de contacte amb els Aspres, estès entre el pic Redó (1 338 m alt), a llevant de la torre Avetera, i el torrent de Sant Marçal, afluent, per la dreta, del riu Ample, límit oriental del terme.
El territori és molt accidentat i no permet, pràcticament, l’explotació agrícola, només 64 ha, la major part de les quals 51 ha són de prats i farratge i només 2 de cereals, 2 de vinya i 1 de fruiters El cens ramader és actualment molt petit 35 caps de cabrum i 5 d’ovins El poble , que agrupa tota la població del municipi, es troba a 500 m alt, al sector septentrional del terme La seva església parroquial Sant Joan, amb campanar d’espadanya, conserva una marededéu romànica el retaule de l’altar major fou construït al s XVII per Pere Oliva d’Urgell El lloc fou posseït pel monestir…
Tesà
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana costanera, estès entre la riba dreta del Rard i el nucli urbà de Cornellà del Bèrcol.
Les terres són regades, en part, amb aigua procedent de l’agulla de la Mar Els principals conreus són els fruiters sobretot presseguers, que ocupen unes 250 ha La vinya és encara important unes 100 ha, el 50% de les quals són dedicades a vins de qualitat Destaca també la producció d’hortalisses, gran part en règim d’hivernacle El 1982 entrà en servei l’Institut Agrícola El poble 13 m alt és situat al mig de la plana regada, al voltant de l’església parroquial SantPere Era, probablement, una villa romana dins l’àmbit de la ciutat d’Elna hom incrustà a la façana de l’…
la Vall del Tormo
Municipi de la comarca del Matarranya, estès a l’esquerra del Matarranya, a la zona de contacte amb Terra Alta.
El territori és suaument ondulat, i en part és ocupat per boscs de pins i alzines i matollar El regadiu aprofita l’aigua del riu a través de séquies Hom hi conrea hortalisses, cereals i farratge El secà 1 350 ha és destinat a cereals, vinya, oliveres, ametllers i fruiters Hom cria bestiar oví i cabrum Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura molins de farina i d’oli i hi ha alguns obradors menestrals El poble 488 h agl i 3 h diss 1981 436 m alt és en una vall afluent per l’esquerra al Matarranya L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció Es conserva un…
Figueroles de Domenyo
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, en un dels sectors més accidentats de la comarca, als vessants meridionals de las Peñas de Dios, a la capçalera de la rambla del Villar.
La part no conreada és ocupada en gran part per pinedes 700 ha La base econòmica és l’agricultura, principalment de secà blat, ordi, vinya i arbres fruiters Hi ha apicultura i l’explotació del caolí dóna feina a unes 50 persones És lloc d’estiueig El poble 531 h 2006 770 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la carretera de València a Terol per Arcos de Las Salinas, al límit amb el terme d’Andilla L’església parroquial Santa Bàrbara fou ampliada el 1910 El seu origen sembla remuntar-se al s XVIII, que era un llogaret dependent de Domenyo, del qual se separà el 1852
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina