Resultats de la cerca
Es mostren 17380 resultats
Sorre
Vista panoràmica del poble de Sorre, al Pirineu Lleidetà
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 066 m alt.) del municipi de Sort (Pallars Sobirà), que fins el 1976 havia pertangut al d’Altron.
És situat a la vall d’Àssua, dominant la confluència dels rius de Sall i de Bernui De la seva església parroquial Sant Esteve depenen els santuaris de Sant Antoni i de Santa Anna Hom té notícia d’un castell de Sorre
Matadeporros
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Pinós (Solsonès), que havia format un sol terme amb la casa i església de Cuiner.
romanç
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què era designat l’idioma vulgar als països de la Romània quan ja s’havia diferenciat clarament del llatí.
Hom troba els primers exemples designant el català, en texts del Libre dels feits , de Jaume I, i de Ramon Llull
dijous de les Comares
Folklore
Segon dijous abans de carnestoltes, en què la qui havia estat comare o padrina aquell any feia un obsequi al compare.
excavar
Construcció i obres públiques
Fer un sot, una rasa, una galeria, etc (en un terreny) traient-ne la terra, les roques, etc, que hi havia.
monocord
Música
Instrument antic format per una caixa de ressonància, llarga i estreta, sobre la qual hi havia una corda de longitud variable.
Servia per a mesurar els intervals musicals
baronia de Mislata i la Moreria
Història
Jurisdicció senyorial que fou vinculada el 1744, prèvia facultat reial, per Mateu Cebrian, que l’havia adquirida al comte d’Aranda.
Passà als Ferrer, als Arramendia i als Musoles, barons de Campo Olivar
molt il·lustre
Sociologia
Tractament de dignitat que havia estat donat als primers dignataris de l’imperi Romà, als reis medievals i als rics-homes.
Avui dia hom el sol donar als fills no primogènits dels títols del regne i a membres de corporacions nobiliàries Als Països Catalans el tractament d’illustre fou donat des de la baixa edat mitjana als membres o parents pròxims de la família reial També el tenien des de l’època dels Àustria alguns alts funcionaris reials, com el canceller i el portantveus del governador general de Catalunya, i també els marquesos A partir del segle XVII hom tendí a substituir aquest tractament pel d'illustríssim
reembors
Economia
Restitució d’una quantitat (en metàl·lic, en espècie o per mitjà de documents de crèdit) a qui prèviament l’havia desemborsada.
El reembors fet en metàllic extingeix immediatament l’obligació del deutor en canvi, el que hom fa per mitjà de documents de crèdit resta supeditat a la condició del cobrament en efectiu