Resultats de la cerca
Es mostren 1631 resultats
ataman
Història
Nom de diversos càrrecs militars i administratius dels exèrcits cosacs.
Del 1835 al 1917 el títol d’ataman fou propi del príncep hereu de totes les Rússies La denominació fou aplicada també als caps de rebels o de bandolers russos El càrrec —en la seva categoria suprema— assolí una gran importància política en la història d’Ucraïna, on era dit hetman
Roger de Besora
Història
Noble.
Fou veguer d’Urgellet i procurador del vescomte Roger Bernat III de Castellbò En morir aquest 1381, fou administrador del vescomtat en nom de l’hereu Mateu Besora aconseguí que aquest succeís Gastó Febus, comte de Foix 1391, tot i que havia estat designat Carles VI de França com a successor
Lluís de Vic i de Corbera
Història
Funcionari reial.
Senyor de Gallinera i Ebo Fill i hereu de Guillem de Vic i dels Arcs Fou conseller del rei Joan II i mestre racional de València El rei el féu batlle de Cullera 1475 Per la seva primera muller Antònia de Romaní 1441, adquirí les baronies de Llaurí, Benioquer i Beniomer
Josep Antoni de Castellarnau i de Camps
Història
Noble i militar.
Fill i hereu de Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà Participà en la Guerra del Francès com a capità de la primera companyia de tiradors de Tarragona, i es destacà en la defensa de la ciutat Fou comandant del terç de voluntaris reialistes el 1831, i diputat a corts
Dominique Dencausse
Fonedor de campanes.
Hereu d’una tradició familiar que es remuntava al s XV Establert a Barcelona 1855, fongué campanes per a Barcelona, Madrid, Montserrat i, sobretot, una de monumental per a Tàrrega La casa, una de les més prestigioses d’Europa, s’extingí amb el seu fill Pere Dencausse i Comial Barcelona 1877 — 1930
Magdalena de França
Història
Vescomtessa de Castellbò i princesa de Viana.
Filla del rei Carles VII de França Fou casada el 1461 amb el vescomte Gastó III de Castellbò, fill hereu del comte Gastó IV de Foix i d’Elionor d’Aragó, princesa de Viana Fou regent de Navarra 1479 i de Foix 1472 pel seu fill, el rei i comte Francesc I
principat de la Beira
Història
Títol de la casa reial portuguesa concedit per Joan V el 1734 a la seva neta Maria (després reina Maria I).
Fou privatiu dels primogènits dels prínceps del Brasil i dels primogènits del rei, des de la separació del Brasil D’entre els titulars cal destacar la princesa Maria Teresa de Portugal , muller de Carles V, pretendent carlí espanyol Actualment és portat per l’hereu del duc de Bragança, pretendent al tron portuguès
Jean-Baptiste-Joseph Pater
Concert campestre del pintor francès Jean-Baptiste-Joseph Pater
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Deixeble de JAWatteau, que el considerà el seu hereu, vulgaritzà l’estil del mestre, tant per la tècnica —més imperfecta, de colors pàllids i figures allargassades— com pel contingut escenes galants Interior, Reunió d’actors de la Comèdia Italiana en un parc ambdós al Musée du Louvre, Conversa galant Wallace Collection, Londres
Casal de Barcelona
Història
Dinastia dels sobirans de Catalunya, després reis d’Aragó.
Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Belló I de Carcassona , comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I , que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard 844 fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló Casal de Barcelona línia troncal © Fototecacat Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència de les lluites civils de l’imperi…
Partido Sindicalista
Partit polític
Partit fundat a l’agost de 1976, entre d’altres, per antics militants anarcosindicalistes i del Frente Sindicalista Revolucionario.
Es declarà hereu del Partido Sindicalista d’Ángel Pestaña i es proposà d’aconseguir la participació politicoelectoral dels anarcosindicalistes Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 per Barcelona 5927 vots El secretari federal a Catalunya fou Pere Serrad Beltrán Premsa Libertad , Cuadernos de Autogestión , El Sindicalista i Catalunya Llibertària Posteriorment, Serrad liderà els Collectius Llibertaris
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina