Resultats de la cerca
Es mostren 649 resultats
Castell de Clarà (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Uns documents de l’Arxiu Diocesà de Solsona donen a conèixer l’existència d’aquest castell, tot i que ho fan d’una manera indirecta, ja que s’hi fa referència a vendes i donacions a Santa Maria de Solsona, de masos i terres que limiten amb el castell esmentat El 29 de maig de 1043 un sacerdot, Folc, dona a Santa Maria de la Seu l’alou que tenia al terme del Castell de Sant Andreu de Clarà Les dades de les donacions fetes a Santa Maria de Solsona són dels anys 1070, 1073, 1080, 1081, 1091, i 1227 El 1285, el comte d’Urgell Ermengol IX donà al prepòsit de Solsona, Ponç de Vilaró, i als canonges…
Sant Joan de Tuissan
L’antiga església parroquial de Sant Joan, avui desapareguda, era situada a l’actual cementiri de Tuissan, ubicat al sud de la vila, a la carretera de Pasiòls, prop de l’encreuament de dues vies Encara en un plànol del segle XVIII que ha pervingut, hom pot veure que dins el cementiri estaven dibuixades les seves ruïnes, anomenades la Glèisa Vièlha L’ ecclesia Sancti Johannis de Tuscianofou ratificada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla de confirmació de béns que el papa Gelasi II atorgà a l’esmentat monestir l’any 1119 En aquest indret, al voltant de l’…
El signo de la tribu
Cinematografia
Pel·lícula del 1915; ficció de 197 min., dirigida per Joan Maria Codina [dir. art.], Joan Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Condal Films Barcelona FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Carmen Villasán, Gerard Peña, Emili Armengol, Héctor Quintanilla, Josep Reigueda, Pau Prou de Vendrell, Misericòrdia Ginestà, la ballerina Corna ESTRENA Barcelona, 21051915, Madrid, 28051917 Sinopsi Curro, cap d’una tribu de gitanos, té dues filles, Azucena, somniadora i egoista, i Dora, una ànima caritativa El bandit César s’escapa de la presó i demana ajuda a Azucena, que l’integra a la seva tribu Tots dos tramen un pla per robar diners del campament i fugir, però provoquen un…
Figueroa
Llinatge noble de Galícia estès per Castella.
És l’estirp d’aquest llinatge el ric home Ramón Pérez, senyor de Figueroa, mort en la batalla d’Alarcos 1195 Establerts a Extremadura, els Figueroa adquiriren una gran prepotència El net de l’estirp, Ferrán Ruiz de Figueroa , conqueridor d’Écija 1240, fou el primer a emprar aquest cognom, i el seu besnet, Lorenzo Suárez de Figueroa y López de Córdoba , fou mestre de Sant Jaume 1387-1410 En foren fills Lorenzo Suárez de Figueroa y de Mesía , bisbe de Barcelona, i Gómez Suárez de Figueroa y de Mesía , primer senyor de Feria i Zafra El 1460, el fill d’aquest darrer, Lorenzo Suárez de Figueroa y…
Hug IV d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1200-30), fill de Ponç III i d’Adelaida.
El 1190 anà a Terra Santa per participar en la Tercera Croada Es casà amb Maria de Vilademuls, hereva de la baronia homònima i del castell de la Roca, prop de Perpinyà Cercà l’entesa amb el bisbe de Girona i féu donacions al monestir d’Amer El 1210 prestà homenatge al rei Pere I el Catòlic, el qual acompanyà a les batalles de Las Navas de Tolosa 1212 i també, segons el pretès Bernat Boades, a la de Muret 1213 Pacífic durant la minoritat de Jaume I, acollí molts dels albigesos perseguits, actitud que, unida a la invasió de dominis eclesiàstics, li comportà l’excomunió Signà…
Elisabet de Mallorca
Història
Infanta, comtessa de Clarença i baronessa de Matagrifó.
Filla de Jaume III de Mallorca i Constança d’Aragó Passà part de la infantesa a Girona i a Montblanc, retinguda, amb la seva mare, per Pere III de Catalunya-Aragó El 1349 acompanyà el seu pare en l’empresa de Mallorca fou capturada a Llucmajor per Gilabert de Centelles i enviada a València, on fou confinada, per ordre del rei, al convent de Santa Clara fins el 1358, que fou casada amb Joan II, marquès de Montferrat, després de la renúncia prèvia als seus drets a la corona de Mallorca Visqué al castell d’Omeladès, immediat a la senyoria de Montpeller El 1374, ja vídua, acompanyà el seu germà…
Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana
Moviment cívic nascut per a la defensa de la llengua catalana el 23 d’abril de 1996 de la unió de diverses associacions, persones i col·lectius dels Països Catalans.
Hereva del que havia estat la Crida fins a la seva dissolució el 1993, treballa per la normalització de la llengua catalana Davant els reptes de la construcció europea, considera que cal enfortir la personalitat del poble català, atès que la llengua és un element bàsic de la identitat collectiva Defensa la immersió lingüística davant les ofensives mediàtiques i judicials, i ha organitzat campanyes per a la difusió del català entre immigrants Ofereix un marc per a intercanviar opinions, campanyes, projectes, actes culturals i esportius, entre d’altres Entre aquestes iniciatives…
Johann Adam Reincken
Música
Compositor i organista holandès o alemany.
No se sap segur si nasqué a Alsàcia o als Països Baixos El 1654 viatjà a Hamburg per estudiar amb H Scheidemann, organista de Santa Caterina i deixeble de JP Sweelinck Després d’exercir el càrrec d’organista a Deventer Països Baixos durant un any, el 1658 tornà a Hamburg per treballar-hi com a assistent de Scheidemann, al qual succeí en el càrrec d’organista a Santa Caterina el 1663 Com a organista, Reincken pertanyia a la segona generació hereva de la tradició de Sweelinck Com a compositor, escriví obres per a tecla, entre les quals es troben una fuga, una tocata, variacions, tres suites ,…
Claudia Sheinbaum Pardo

Claudia Sheinbaum Pardo (2024)
© Ernesto Toboa (CC BY 2.0)
Política
Política mexicana.
Es llicencià en física 1989 per la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM i és doctora en enginyeria ambiental 1995 Investigadora titular de l’Institut d’Enginyeria de la UNAM, el 2007 s’incorporà al Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de l'ONU, grup que fou guardonat amb el premi Nobel de la pau el mateix any Inicià la seva carrera política l’any 2000 quan entrà a formar part del gabinet del cap de govern de Ciutat de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador i des del mateix any fou secretària de medi ambient del districte federal 2000-06, coincidint amb l’…
Suècia 2010
Estat
La boda reial de la princesa hereva Victòria de Suècia, celebrada el 19 de juny, va quedar enterbolida per la revelació que un empresari havia finançat la lluna de mel amb més d’un milió d’euros, sense cap contraprestació coneguda Tanmateix, les querelles presentades davant de la fiscalia anticorrupció es van arxivar per una suposada immunitat de la Casa Reial En un altre ordre de coses, les eleccions generals convocades per al 19 de setembre van concloure amb una històrica reelecció del primer ministre conservador Fredrik Reinfeldt, que al capdavant de la coalició de Govern de centredreta va…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina