Resultats de la cerca

Format al Club Esportiu Vendrell i Club Patí Vilafranca, es proclamà campió d’Europa juvenil 1991 amb la selecció espanyola El 1993 anà al Club Hoquei Vila-seca, amb el qual la temporada 1994-95 ascendí a la divisió d’honor Tornà al Vilafranca 1996-99 i al Vila-seca 1999-2000, i també jugà al Club Patí Flix 2000-01 i al Club Patí Vilanova 2001-09, amb el qual obtingué l’ascens a la divisió d’honor i un subcampionat 2006 i un títol 2007 de la Copa de la CERS Finalitzà la seva carrera en l’equip del seu poble 2009-11, amb què obtingué el tercer ascens a la màxima…

Vida D’adolescent visqué a Barcelona, però el 1926 es traslladà a Sabadell i treballà en el camp del reportatge, en el qual es consolidà més tard professionalment com a fotògraf d’estudi A la dècada del 1930 s’inicià en el cinema amateur , en què destacà pel seu humor i el seu virtuosisme tècnic Diverses obres seves guanyaren nombrosos guardons Las aventuras de Situ , medalla d’honor al Concurs nacional del CEC 1936 millor film i millor fotografia Érase una vez , premiat el 1945 pel CEC millor utilització dels recursos tècnics, millor film infantil, etc el 1946 tornà a guanyar la…

Vida Adroguer d’ofici, s’aficionà a la fotografia i al cinema fent reportatges de caràcter familiar Fundà el collectiu Cidass Films Companyia Illimitada d’Artistes Sense Sou, amb Josep Punsola i Vallespí com a guionista, la seva germana Manuela, Vicenç Arís i Julià, Lluís Terricabres i Molera i Enric Banet i Espona com a collaboradors o intèrprets La companyia funcionà entre el 1945 i el 1955 i realitzà deu films de ficció 1945-54, a més de nou documentals relacionats amb Mataró 1948-64, vint-i-sis reportatges familiars o de viatges i un d’animació, segons l’inventari establert per la…

El president d’honor de la fundació és l’hereu o l’hereva de la corona espanyola Des de la seva creació 24 de setembre de 1980 fins a la coronació 19 juny de 2014, l’ocupà  Felip de Borbó i de Grècia , i des d’aleshores deté la presidència d’honor de la fundació la seva filla Elionor de Borbó i Ortiz, motiu pel qual es canvià el gènere del nom de la fundació i dels premis Els guardons es concedeixen en vuit categories arts, ciències socials, comunicació i humanitats, cooperació internacional, investigació científica i tècnica, lletres, esports i concòrdia La…

Fundat l’any 1994, nasqué de la fusió del Club d’Escacs Royal, creat el 1932, i la Penya d’Escacs Sant Jordi, del 1956 Fou campió de segona i primera categoria provincial, aquesta última en quatre ocasions El 1998 fou campió de primera divisió i aconseguí l’ascens a la divisió d’honor catalana, on jugà fins el 2003 El primer any es classificà sisè i el segon, cinquè de Catalunya, la millor classificació de la història del club Durant aquests primers anys participà en el Campionat d’Espanya Entre el 2003 i el 2006 jugà a primera divisió, l’últim any fou subcampió de la categoria i…

Fundat el 1995, tingué com a precedent la Fundació Penya Escacs Montcada, que estigué en actiu entre el 1925 i el 1968 Posteriorment, com a continuació del club, es creà el Club Escacs Montcada i Reixac 1973 i el Club Escacs Bifurcació 1981 Ambdós es fusionaren el 1995 i originaren el club actual Des dels anys noranta organitza l’Open Internacional d’Escacs Vila de Montcada En competicions catalanes, guanyà un campionat de primera divisió 2005 i quatre de divisió d’honor 2006-09 També guanyà un Campionat de Catalunya femení 2006, un de partides ràpides 2006 i una Copa Catalana…

Jugà a la divisió d’honor estatal amb el Club Esportiu Hispano Francès 1975-85, equip que entre el 1977 i el 1981 jugà a Sant Cugat del Vallès i fou anomenat Club Voleibol Sant Cugat Destacat receptor, fou diverses vegades subcampió de Lliga i finalista de la Copa d’Espanya Durant l’últim període exercí de jugador i entrenador i s’encarregà de la direcció de l’equip femení El 1986 jugà al Calvo Sotelo de Las Palmas i posteriorment collaborà com a tècnic amb l’ACD Bombers, amb el qual guanyà una Lliga Catalana i ascendí a divisió d’honor l’any 1987 Fou 46 vegades…

S’inicià al Sícoris Club Lleida 1990-94, amb el qual aconseguí un ascens a divisió de plata Debutà a divisió d’honor al Futbol Club Andorra i hi jugà dues temporades 1995, 1996 Posteriorment jugà al Futbol Club Barcelona 1997-1998, al FS Martorell 1999-2001 i a l’Agrupación Deportiva Sala 10 de Saragossa 2002-09, sempre a divisió d’honor estatal a excepció de la primera i última temporada al club aragonès Fou subcampió de la Copa Intercontinental de clubs 1997 i guanyà una Copa de Catalunya 2001 Fou dues vegades internacional amb la selecció estatal i guanyà dos…

Durant la seva carrera com a entrenador aconseguí tres campionats de divisió de plata, però el seu èxit més destacat fou l’ascens del Benicarló FS a la divisió d’honor la temporada 2003-04 Posteriorment entrenà el Canet Futbol Sala 2004-06, el Club Futbol Sala Olesa 2006-07, i ja a la divisió d’honor, la Unión Deportiva Guadalajara FS 2007-10 i el Marfil Santa Coloma 2010-12 Entrenà el segon equip del Futbol Club Barcelona 2012-16 i fou responsable dels equips de base, i la temporada 2016-17 passà a entrenar el primer equip, amb el qual es proclamà campió de la Copa…

Començà practicant l’atletisme, en 110 m i 400 m tanques, al Club Deportiu Universitari de Barcelona, i arribà a ser internacional contra Alemanya Ja al Centre Gimnàstic Barcelonès, Constantí Miranda l’engrescà a jugar a rugbi amb el BUC, del qual era preparador físic Després de tres anys en aquest club fou fitxat pel Club Natació Barcelona de la divisió d’honor, on jugà dues temporades i obtingué un subcampionat de Lliga Posteriorment, assolí l’ascens a la divisió d’honor amb el RC Cornellà, on jugà deu temporades al màxim nivell i fou convocat tres vegades per a…