Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
solvatar
Química
Efectuar o portar a terme, un dissolvent, la solvatació d’un ió o molècula.
Niccolò da Perugia
Música
Compositor italià.
L’única notícia certa que se’n té és que el 1362 estigué al monestir florentí de la Santa Trinità en companyia de Gherardello És possible que es tracti de Niccolò, cantor de laudes a Florència el 1393 Com que tant ell com Bartolino da Padova posaren música al madrigal La fiera testa , és possible que ambdós es coneguessin El text del madrigal ataca la família Visconti, la qual cosa permet pensar que fou escrit a Perusa cap al 1400, època d’oberta hostilitat entre les ciutats de Milà i Florència La producció coneguda de Niccolò és recollida per diversos manuscrits procedents de la Toscana Es…
Iwan Otto Armand Knorr
Música
Pedagog i compositor alemany.
La seva infantesa a la Rússia meridional li donà ocasió d’entrar en contacte amb la música popular d’aquella zona Rebé les primeres lliçons de música dins l’àmbit familiar i el 1868, quan es traslladà amb els seus pares a Leipzig, ingressà al conservatori d’aquesta ciutat Estudià piano amb I Moscheles, teoria amb H Richter i composició amb C Reinecke El 1874 ingressà a l’Institut Imperial de Senyoretes de l’Aristocràcia a Kharkiv, on fou professor de música, i el 1878 fou nomenat director d’estudis teòrics de la Societat Imperial Russa a la zona de Kharkiv Gràcies a una recomanació de J…
sufix
Gramàtica
Afix afegit al darrere d’un mot per tal de formar-ne un altre.
Cal no confondre sufix amb desinència, malgrat que alguns parlin de sufixos flexionals o desinencials Les desinències indiquen els morfemes de gènere i de nombre en la flexió nominal, i els de temps, nombre i persona en la flexió verbal mentre que els sufixos donen lloc a la derivació de mots a partir de radicals d’altres Són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups diminutius et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola , augmentatius às, assa, arro, arra, ot, ota , noms de persona o d’oficis er, era, aire, à, ana,…
hidrogen
Química
El més simple i el primer dels elements de la taula periòdica, amb un sol protó al nucli i un electró al nivell d’energia 1s (que no pot contenir-ne més de dos).
Això explica que els àtoms d’hidrogen pervinguin a un estat d’energia menys elevat i que s’aparellin per formar molècules d’hidrogen L’element natural és una mescla de tres núclids 1 o proti 99,98%, 2 o deuteri 0,02% i 3 o triti < 10 -7 % Al segle XV fou anomenat aire inflamable per Paracels, que l’obtingué atacant el ferro amb àcids fou aïllat i estudiat per Cavendish el 1766, el qual demostrà més tard, juntament amb Watt 1781, que la seva combustió produïa aigua L’hidrogen sembla ésser l’element més abundant de l’Univers l’anàlisi de la llum que emeten els estels indica que la majoria d…
clor

Propietats físiques del clor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valències 1,3,4,5 i 7.
L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció…
potenciometria

Potenciometria
© Fototeca.cat
Química
Procediment analític utilitzat per a determinar el punt final de les volumetries, basat en la variació del potencial d’un elèctrode en funció de la variació de la concentració dels ions de l’element que el constitueix en la dissolució problema, d’acord amb l’equació (o llei) de Nernst, al llarg de l’addició d’un reactiu valorant.
Aquesta tècnica troba aplicació en volumetries àcid-base, atesa la dependència del potencial d’un elèctrode, com el d’hidrogen, emprat comunament com a referència, amb la concentració dels seus ions en el si de la dissolució a valorar, i el punt final es caracteritza per una sobtada variació del potencial en afegir una petita quantitat del reactiu valorant també troba aplicació en les volumetries de precipitació, amb un fonament anàleg al de les àcid-base, i és de gran valor per a la determinació d’halogenurs i de cianur amb l’ió argent, Ag…
iodit
Química
Anió de fórmula IO- 2, derivat de l’àcid iodós per pèrdua de l’hidrogen.
iodat
Química
Anió de fórmula IO- 3, derivat de l’àcid iòdic per pèrdua de l’hidrogen.
biftalat
Química
Designació no sistemàtica de l’ió hidrogenoftalat
o ftalat àcid C 6
H 4
(COOH)COO -
.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina