Resultats de la cerca
Es mostren 374 resultats
Pete Sampras guanya la final del Masters
El tennista nord-americà Pete Sampras derrota el seu compatriota Andre Agassi en la final del Masters de tennis Sampras s’imposa per 6-1, 7-5 i 6-4 i guanya el seu cinquè títol del Masters, una fita que només havia aconseguit Ivan Lendl Pel que fa al conjunt de la seva carrera, representa el 61è títol de l’ATP És l’última vegada que el torneig es juga a Hannover, que ha acollit el Masters els darrers 10 anys, ja que el 2000 es traslladarà a Lisboa
nihilisme
Política
Sociologia
Doctrina segons la qual no s’ha de reconèixer cap autoritat, ni en el terreny social ni en el polític.
En aquest sentit polític, el mot fou emprat i divulgat per l’escriptor rus Ivan Turgenev L’anarquisme que, com a tendència radicalment antiautoritària, pot ésser adscrit ideològicament a la línia nihilista, no presenta als Països Catalans, com tampoc a la resta de la península Ibèrica, aportacions d’importància en el terreny de l’elaboració doctrinal En canvi, en la pràctica, poden ésser considerats com a manifestacions de significat nihilista els atemptats terroristes particularment els comesos entre el 1880 i el 1910 contra persones considerades com a representatives de l’ordre…
Crnojević
Llinatge que donà a Montenegro una dinastia de gospodars en extingir-se la dels Balšić i que fou iniciada amb Esteve I (1427-65), voivoda de la Zeta superior, que mantingué l’aliança dels seus antecessors amb Venècia i fundà ciutats comercials a la costa adriàtica.
El seu fill Ivan I 1465-90 fou patrici de Venècia i fundador del monestir de Cetinje 1485 El fill d’aquest, Jordi I 1490-96, es retirà a Venècia i fou succeït pel seu germà Esteve II 1496-99, deposat pels turcs i mort el 1514 Des d’aleshores, i fins al 1852, Montenegro fou regit pels vladics de Cetinje Els Crnojević es dividiren en dues línies, una de les quals passà a Venècia i l’altra a Constantinoble Un membre d’aquesta última, Skanderbeg , fou sanjac turc de Montenegro 1514-28
Club de Tir Olímpic Lleida
Esports de tir
Club de tir olímpic de Lleida.
Fundat el 1985, practica les diferents disciplines de pistola i carrabina Participa en competicions com el Campionat d’Espanya, el de Catalunya o la Copa President Alguns dels seus tiradors han participat en Campionats d’Europa i del Món En destaquen Josep Triquell i Maria Anunciació Rodríguez, campions del món d’armes històriques de diferents especialitats, i Ivan Espílez, especialista en recorreguts Ha organitzat competicions com la Copa President de recorreguts de tir Disposa d’escola de tir i d’un centre de tecnificació, el primer creat a Catalunya Té més de 500 socis
Club Linyola Gym

Campionat de Catalunya de fisioculturisme del 2009 organitzat pel Club Linyola Gym
Club Linyola Gym
Esport general
Club poliesportiu de Linyola.
Fundat el 1990, la seva activitat principal és el fisio-culturisme, tot i que també practica disciplines com el taekwondo, l’aeròbic, el fitnes i l’esquaix Disposa d’una sala de fitnes, un tatami per a practicar arts marcials i pista d’esquaix Alguns dels membres més destacats són Jonathan Gómez, campió de Catalunya i d’Espanya de fisioculturisme del pes pesant 2003 Josep Carles Solsona, campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de fisioculturisme del pes lleuger 2003, o Ivan Valera, Esteban Doloso i Konstantin Kirilov El 2010 tenia uns 150 socis
Carmina Farré Comas
Gimnàstica
Gimnasta i entrenadora especialitzada en trampolí.
Començà a practicar el trampolí al Gimnàs Guinardó i després passà a l’escola Nostre Temps Fou medalla de plata per equips en el Campionat d’Europa júnior 1984 Es retirà a vint-i-un anys i es dedicà a entrenar Després de quatre anys a Madrid, obrí a Barcelona l’escola de trampolí de l’Associació Sant Martí Esport, que dirigí 1992-96 Posteriorment, obrí l’escola de trampolí del Collectiu Esport per a Tothom 10 Entre els gimnastes que entrenà destaquen els internacionals Iván Ontiveros, Cristina Hernández, Marc Piñol i Alejandro Milán
Associació Amics de Riudoms

Anna Bonet i Aloma Guerrero, integrants de l’equip de salvament i socorrisme de l’Associació Amics de Riudoms
Arxiu Associació Am ics de Riudoms
Esport general
Entitat esportiva i recreativa sorgida el 1980 a Riudoms.
Tingué com a objectiu construir una piscina al municipi El club és al complex del Parc de Sant Antoni i disposa de seccions de natació, natació sincronitzada, ciclisme i BTT, i salvament i socorrisme En aquesta darrera especialitat l’entitat organitzà els Campionats d’Espanya dels anys 1999 i 2000, en els quals els nedadors del club Josep R Nolla i Xavier Cruset foren subcampions per proves i medalla de bronze en la modalitat de SOS 1999 També destaquen Aloma Guerrero, Anna Bonet, Marta Bonet i Ivan Gertrudix
Rila

Vista del parc natural del Monestir de Rila
Oficina de Turisme de Bulgària
Massís
Massís muntanyós, al SW de Bulgària, que constitueix la part septentrional del Ròdope.
El pic més alt, el Musala 2925 m, és també el cim més elevat de la regió balcànica A la vall del riu Rila i als afores de la població homònima, a 1147 m, hi ha el monestir de Rila , el més important de Bulgària i monument nacional Es remunta a la fundació monàstica de l’ermità Ivan de Rila segle X El monestir actual, del segle XII, fou gairebé destruït per un incendi el 1833 i restaurat tot seguit 1834-60 L’església conserva una important icona de la Mare de Déu, del segle XII, i les relíquies del monjo fundador
El Canto del Loco
Música
Grup de pop-rock
castellà creat el 1994 a Algete (Madrid).
Els fundadors foren Dani Martín, cantant i líder del conjunt, i Ivan Ganchegui, que el 2002 abandonà el grup Inspirats en Radio Futura, foren un dels conjunts de rock de més èxit de l’Estat espanyol Publicaren els àlbums El canto del loco 2000, A contracorriente 2002, Estados de ánimo 2003, Zapatillas 2005 i Personas 2008, a més de diversos recopilatoris i directes Reberen, entre d’altres, dos premis MTV Europe Music Awards 2003 i 2005 i tres premis Ondas 2004, 2005, 2008 L'any 2009 el grup es dissolgué i alguns dels seus membres iniciaren carreres en solitari
Basili II de Moscou
Història
Gran príncep de Vladimir i de Moscou (1425-62).
Succeí el seu pare Basili I sota la tutela del seu avi Vitold, gran duc de Lituània mort el 1430 El dret a la successió li fou inútilment disputat pel seu oncle Jordi i pel fill d’aquest, Demetri Semjaka, que el féu eixorbar 1446 Aconseguí finalment d’imposar-se el 1453 S'oposà a l’acceptació del decret d’unió de les esglésies grega i romana 1439 per part del metropolita de Moscou, Isidor, el qual fou substituït i empresonat Fou el primer pas cap a la constitució d’una església nacional russa El succeí Ivan III, el Gran
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina