Resultats de la cerca
Es mostren 13206 resultats
Josep Vela
Futbol sala
Entrenador de futbol sala.
Fou un dels fundadors del Club Futbol Sala la Garriga, l’any 1981, equip amb el qual jugà També exercí d’entrenador del primer equip durant dotze anys 1981-92 Situà el club entre un dels millors d’Espanya, ja que jugà a la divisió d’honor tres temporades 1988-91, guanyà la Lliga 1989 i fou subcampió de la primera edició de la Copa d’Europa 1990
Josep Valenzuela
Boxa
Boxejador.
Competí representant el club JACSAE El 1969 es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes wèlter i guanyà la final regional del Trofeu Tony Leblanc Formà part de la selecció de boxa de Barcelona que s’enfrontà al conjunt alemany de la Baixa Saxònia a Barcelona 1969
Josep Urrutia
Atletisme
Marxador.
Fou atleta del Futbol Club Barcelona Es proclamà campió de Catalunya dels 10 km en pista 1924 i subcampió d’Espanya dels 30 km en ruta 1929, 1930 i tercer dels 30 km en ruta en els Campionats de Catalunya 1931
Josep Teixidor
Boxa
Boxejador conegut com Kamaloff.
S’inicià en la boxa al Barcelona Boxing Club, on fou deixeble de Ramon Larruy Debutà el 1917 i obtingué el títol de campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria del pes pesant 1921 Disputà combats en països com Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Anglaterra Abandonà l’alta competició i exercí de mànager de boxejadors Després d’una estada a París tornà a Catalunya, on fundà la Sala Teixidó de Mataró, el Club Olímpic de Granollers i un gimnàs al barri de Sants de Barcelona per a la formació de nous púgils També fou entrenador de boxejadors com Martínez de Alfara, Micó i Luis Logan
Josep Tatxa
Esport general
Directiu esportiu.
Fou un dels impulsors de la motonàutica al principi del segle XX a Catalunya Fou membre del Reial Club Marítim de Barcelona, i un dels fundadors de la Federació Catalana de Motorisme Marítim 1921
Josep Agramunt
Història
Cristianisme
Sacerdot i guerriller carlí, anomenat el Capellà de Flix.
Cap al 1873 s’uní a una partida de carlins com a capellà, però més tard en prengué el comandament i es feu responsable de l’afusellament de 33 liberals a Alforja Ascendit a coronel, manà a Navarra l’anomenat regiment de Gandesa, que protegí la retirada del pretendent Carles VII 1876 Passà ell també a França, on exercí com a sacerdot al cementiri de Clichy
Josep Prats
Industrial.
Inicialment fou comerciant a l’engròs Amb capitals propis i aportacions de Narcís Feliu de la Penya i de Martí Piles muntà una fàbrica d’un teixit nou, format per estamenya i cànem, activitat que contribuí a impulsar les manufactures tèxtils catalanes i a formar tècnics que després treballaren en altres manufactures del Principat
Josep Prat
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià matemàtiques al Collegi de Cordelles Esdevingué, per concurs, director de les obres de la capella de Santa Tecla a Tarragona 1760-65, peça feta de marbre i jaspi que li valgué el nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando 1774 Dirigí els plans de la Seu Nova de Lleida, tasca nominalment a càrrec de Sabatini Entre altres obres, projectà i dirigí l’ampliació de l’església de Passanant Conca de Barberà entre el 1770 i el 1778, i modificà el campanar de Sant Martí de Maldà Urgell el 1779 Féu diversos edificis a la Rambla de Sant Carles de Tarragona i collaborà, pel que sembla, en l’…
Josep Prades
Música
Músic.
Fou infant de cor de la catedral de València, on fou deixeble d’Antoni Teodor Ortells El 1712 fou nomenat mestre de capella de l’església parroquial d’Algemesí, i més tard de Santa Maria de Castelló de la Plana 1717-28 Aquest darrer any li fou concedit el càrrec de mestre de la capella de la catedral de València, pel seu mèrit extraordinari La seva extensa producció comprèn unes quatre-centes obres misses a vuit, deu i dotze veus amb acompanyament instrumental, una Missa de Rèquiem 1744, vint-i-quatre misereres, una vintena de motets i salms, etc És autor de més de dos-cents villancicos , l’…
Josep Postius
Fotografia
Fotògraf.
S'inicià en aquesta activitat a França Retornà a Catalunya després de la guerra civil de 1936-39 Com a repòrter gràfic fou collaborador habitual de “Diari de Barcelona”, “Destino”, “Ya”, “La Vanguardia”, etc Donà el seu arxiu a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina