Resultats de la cerca
Es mostren 13120 resultats
Josep Urrutia
Atletisme
Marxador.
Fou atleta del Futbol Club Barcelona Es proclamà campió de Catalunya dels 10 km en pista 1924 i subcampió d’Espanya dels 30 km en ruta 1929, 1930 i tercer dels 30 km en ruta en els Campionats de Catalunya 1931
Josep Teixidor
Boxa
Boxejador conegut com Kamaloff.
S’inicià en la boxa al Barcelona Boxing Club, on fou deixeble de Ramon Larruy Debutà el 1917 i obtingué el títol de campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria del pes pesant 1921 Disputà combats en països com Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Anglaterra Abandonà l’alta competició i exercí de mànager de boxejadors Després d’una estada a París tornà a Catalunya, on fundà la Sala Teixidó de Mataró, el Club Olímpic de Granollers i un gimnàs al barri de Sants de Barcelona per a la formació de nous púgils També fou entrenador de boxejadors com Martínez de Alfara, Micó i Luis Logan
Josep Tatxa
Esport general
Directiu esportiu.
Fou un dels impulsors de la motonàutica al principi del segle XX a Catalunya Fou membre del Reial Club Marítim de Barcelona, i un dels fundadors de la Federació Catalana de Motorisme Marítim 1921
Josep Agramunt
Història
Cristianisme
Sacerdot i guerriller carlí, anomenat el Capellà de Flix.
Cap al 1873 s’uní a una partida de carlins com a capellà, però més tard en prengué el comandament i es feu responsable de l’afusellament de 33 liberals a Alforja Ascendit a coronel, manà a Navarra l’anomenat regiment de Gandesa, que protegí la retirada del pretendent Carles VII 1876 Passà ell també a França, on exercí com a sacerdot al cementiri de Clichy
Josep Prats
Industrial.
Inicialment fou comerciant a l’engròs Amb capitals propis i aportacions de Narcís Feliu de la Penya i de Martí Piles muntà una fàbrica d’un teixit nou, format per estamenya i cànem, activitat que contribuí a impulsar les manufactures tèxtils catalanes i a formar tècnics que després treballaren en altres manufactures del Principat
Josep Prat
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià matemàtiques al Collegi de Cordelles Esdevingué, per concurs, director de les obres de la capella de Santa Tecla a Tarragona 1760-65, peça feta de marbre i jaspi que li valgué el nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando 1774 Dirigí els plans de la Seu Nova de Lleida, tasca nominalment a càrrec de Sabatini Entre altres obres, projectà i dirigí l’ampliació de l’església de Passanant Conca de Barberà entre el 1770 i el 1778, i modificà el campanar de Sant Martí de Maldà Urgell el 1779 Féu diversos edificis a la Rambla de Sant Carles de Tarragona i collaborà, pel que sembla, en l’…
Josep Postius
Fotografia
Fotògraf.
S'inicià en aquesta activitat a França Retornà a Catalunya després de la guerra civil de 1936-39 Com a repòrter gràfic fou collaborador habitual de “Diari de Barcelona”, “Destino”, “Ya”, “La Vanguardia”, etc Donà el seu arxiu a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona
Josep Ponç
Música
Compositor i organista.
Deixeble de Jaume Balius, fou cantor de la capella de la catedral de Girona més tard 1791 fou mestre de capella d’aquesta seu i de la de València 1793-1818 La seva obra té una escriptura polifònica complexa i és fortament influïda per l’italianisme Deixà moltes obres religioses polifòniques misses, motets, vespres, misereres, himnes, tedèums, responsoris, villancicos , lamentacions, salves, rosaris i obertures desenvolupà la forma musical del villancico Es destaquen com a més personals els tretze responsoris de Nadal, la Batalla entre Miguel y Luzbel , de llenguatge musical descriptiu, i la…
Josep Picanyol
Música
Músic.
Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona Més tard ocupà el mateix càrrec al convent de les Descalzas Reales de Madrid Autor d’una vintena d’oratoris, entre els quals Traslación del Testamento 1729, El triunfo del pecado 1730, El macabeo 1731, Amore consurgens 1732 i, sobretot, El sacramento del amor
Josep Peix
Botànica
Herbolari.
Creà un jardí botànic privat i aplegà un herbari considerable Fou un dels principals corresponsals d’Antoni Palau i Verdera, a qui envià regularment llavors i plantes vives per al Real Jardín Botánico de Madrid, i amb qui herboritzà pel Principat, la flora del qual arribà a conèixer força bé S'enfrontà sovint amb els botànics acadèmics del seu temps
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina