Resultats de la cerca

El seu nom, com el de les seves germanes Agnès de Saint-Paul i Angélique-Marie de Sainte-Madeleine, abadesses del monestir de Port-Royal, va lligat al jansenisme , del qual fou capdavanter i l’home del pensament, a la mort de Saint-Cyran Les seves obres De la fréquente Communion 1643 i Lettres à une personne de condition 1655 li valgueren l’expulsió de la Universitat de París, on retornà el 1669, i foren l’ocasió de les Provinciales de Pascal En revifar-se la controvèrsia jansenista es retirà als Països Baixos, on es dedicà als estudis bíblics i a escriure contra els regalistes Escriví uns…

Estudià dret i filosofia a Barcelona i lògica a Münster 1954-56 De nou a Barcelona, fou professor des del 1956 de lògica, història de la filosofia, filosofia de la ciència i metodologia a les facultats de filosofia i econòmiques La seva activitat política el portà a la direcció del PSUC clandestí i tingué un paper destacat en el moviment universitari català Les seves idees marxistes li valgueren discriminacions, fins que el 1965 fou expulsat de la Universitat de Barcelona El 1966 participà en la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona i en la…

En el cas de la lògica binària clàssica els únics valors de veritat que s’admeten són veritat 1 i fals 0, però en les lògiques polivalents hom accepta un tercer valor 1/2 que admet interpretacions diverses per exemple, possible o indeterminat La taula de veritat bivaluada o polivalent de dues proposicions reflecteix totes les possibles valuacions o assignacions de valors de veritat

L’estructura modular d’un aparell o d’un equip electrònic en facilita moltíssim la construcció racional i el manteniment En informàtica i cibernètica són emprats els mòduls lògics , que són dispositius capaços d’efectuar determinades operacions lògiques, de manera que combinant-los adequadament hom pot dur a terme funcions complexes de lògica electrònica Actualment són emprats cada vegada més els micromòduls

Estudià a Salamanca i a París, on es doctorà en teologia Fou preceptor de Felip II de Castella i catedràtic de teologia a la Universitat d’Alcalá Seguidor del corrent aristotèlic, s’oposà a la metodologia lullista i al nominalisme In posteriora analitica commentarius , Alcalá 1528 Publicà prop de vint-i-cinc obres entre traduccions i opuscles, preferentment sobre física i lògica

Professor a Bonn 1852-62 i a Königsberg, i particularment interessat per la investigació lògica, la seva aportació fonamental és l’obra —insubstituïble en l’estudi de la matèria corresponent— Grundriss der Geschichte der Philosophie ‘Compendi d’història de la filosofia’, 3 volums, 1863-66, reeditada i reelaborada diverses vegades actualment és en preparació la 13a edició, en 18 volums

Units més aviat pel mètode, llur obra es caracteritza per la tendència antimetafísica i antiidealista i per l’anàlisi lògica del llenguatge, orientada a la classificació de les qüestions més que no pas a la construcció de sistemes Entre els membres que se solen incloure en el grup, cal destacar AJ Ayer, RB Braithwaite, J Wisdom, CD Broad i LS Stebbing

El gran avantatge de la segmentació, enfront d’altres mètodes de partició com la paginació, és que reflecteix l’estructura lògica de les dades de l’usuari, però té l’inconvenient d’ésser força més difícil de gestionar És per això que sovint s’empren mètodes de paginació mixta, com la segmentació paginada, que consisteix a fraccionar la memòria en segments que posteriorment seran fraccionats en pàgines

Introduí un mètode per a controlar les fórmules de la lògica seqüencial mitjançant les taules de veritat És conegut pel fet d’haver proposat el 1920 els sis temes lògics polivalents, especialment trivalents, amb independència de Łukasiewicz Establí també una teoria general de les proposicions elementals 1922, i estudià els problemes dels grups de mots en el llenguatge, amb independència dels resultats obtinguts per Markov

Qualsevol cadena de demostracions ha d’arrencar d’un conjunt finit de premisses no demostrables, els axiomes Aquest conjunt és anomenat el sistema dels axiomes de la teoria deductiva, i els enunciats que són demostrats a partir dels axiomes s’anomenen teoremes Identificada, en la teoria platònica, amb la definició, Aristòtil la considerà com un procés superior, adreçat a extreure, mitjançant el sillogisme, una conclusió a partir d’unes premisses certes L’escolàstica s’adherí a l’esquema aristotèlic i n'elaborà una classificació propter quid , ad intellectum , ad sensum , a priori , a…