Resultats de la cerca
Es mostren 352 resultats
Alfonso d’Ávalos
Història
Marquès del Vasto.
Fill d’Íñigo, marquès del Vasto, i de Laura Sanseverino General al servei del seu cosí Ferdinando Francesco d’Ávalos , a la mort del qual 1525 heretà el marquesat de Pescara La seva intervenció prop d’Andrea Doria fou decisiva perquè aquest passés al servei de l’emperador Carles V Com a marquès del Vasto 1536, comandà les tropes en la campanya contra Tunis Fou governador de Milà 1538-46 Humanista i poeta, es casà amb Maria d’Aragó, neta del rei Ferran de Nàpols, i ambdós foren protectors d’artistes i literats com Tizià, Pietro Aretino, que els dedicà algunes obres, i Iacopo Nardi…
Roser Amadó i Cercós

Roser Amadó i Cercós
B01 Arquitectes
Arquitectura
Arquitecta.
Titulada el 1968 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme i sostenibilitat Juntament amb l’arquitecte Lluís Domènech i Girbau , amb qui treballà des del 1974, aportaren una visió funcional entre arquitectura i ciutat i excelliren en el disseny d’interiors Entre les seves obres destaca la participació en la rehabilitació de la Fundació Tàpies de Barcelona 1986-90, el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1989-93, la remodelació del barri històric de Lleida 1983-2003, Premi Nacional d’Urbanisme 1986 o el Teatre Núria Espert de Sant Andreu de…
Hoquei Club Palau de Plegamans
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Palau-solità i Plegamans.
Fundat el 1975, fou sempre un club centrat en la tasca de formació La temporada 2010-11 l’equip sènior femení arribà a l’elit estatal quan guanyà la Lliga Nacional Catalana i assolí l’ascens a l’OK Lliga amb una generació de jugadores la majoria de les quals foren també Campiones d’Espanya sub-16 Una d’elles, Laura Puigdueta, fou també campiona d’Europa sub-20 i absoluta amb la selecció espanyola Els anys 2015, 2019, 2021 i 2024 l’equip femení es proclamà campió de la Lliga, el 2021 campió de la Lliga catalana, el 2024 guanyà la Copa de la Reina, el 2022 la Supercopa espanyola i…
Néstor Martín y Fernández de la Torre
Pintura
Pintor, conegut simplement com a Néstor.
Autodidacte Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí, pel seu decorativisme —el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions— Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu El 1914 exposà a Madrid, on s’installà Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924 Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme Conreà…
Lluís Domènech i Girbau

Lluís Domènech i Girbau
B01 Arquitectes
Arquitectura
Arquitecte.
Es llicencià en arquitectura el 1964 i dedicà la seva tesi doctoral a l’arquitectura espanyola dels anys quaranta Especialitzat en urbanisme, juntament amb Roser Amadó i Cercós han aportat una visió funcional entre arquitectura i ciutat i han excellit en el disseny d’interiors Entre les seves obres destaca la participació en la rehabilitació de la Fundació Tàpies de Barcelona 1986-90, el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1989-93, la remodelació del barri històric de Lleida 1983-2003 o el Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca 2004-2010 Ha publicat diverses obres sobre el seu…
San Millán de la Cogolla

Claustre del monestir de Yuso (San Millán de la Cogolla)
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, a la vall del Cárdenas.
En un vessant d’un turó proper hi ha el monestir de Suso, primitiva laura fundada per sant Emilià segle VI que esdevingué monestir benedictí, creat el 931 per Sanç II de Pamplona Conserva una església mossàrab segle X, refeta i ampliada el 1030 després del saqueig d’Almansor, que consta de dues naus paralleles separades per arcs de ferradura, amb voltes nervades a les dues capelles absidals Hi ha el sepulcre de sant Emilià segle XII Al costat de la vila, al final de la vall, hi ha el monestir de Yuso segle XVI, dedicat també a sant Emilià, amb una església de tres naus i creuer,…
telecabina

Telecabina de la Tosa d'Alp, a l'estació d'esquí de la Molina
© Laura Martínez Ajona
Transports
Telefèric els vehicles del qual són cabines tancades, que arriben a tenir una capacitat d’unes vuitanta persones.
Els telecabines de les estacions d’esquí solen ésser de dues o de quatre places Reben també el nom de funicular aeri o, simplement, aeri
Club Gimnàstica Vilanova
Gimnàstica
Club de gimnàstica artística de Vilanova i la Geltrú.
Fundat a la dècada de 1970, fou impulsat per Jaume Miró Montoliu Club referent en la formació de gimnastes, els primers que destacaren en l’àmbit estatal i internacional foren Aurora Morata i Josefina Gomáriz Al final dels anys setanta Jaume Miró i algunes de les esportistes més rellevants abandonaren el club, però aquest fet no implicà una decaiguda de l’activitat Montserrat Ubia i Cèlia Hernández en prengueren les regnes i aconseguiren un Campionat d’Espanya de clubs i una dotzena de títols individuals estatals en diverses categories Algunes de les seves gimnastes participaren en uns Jocs…
Marià Andreu i Estany
Teatre
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Escultura
Arts decoratives
Pintor, dibuixant, gravador, escultor, esmaltador, decorador i escenògraf resident a París.
Començà com a pintor de cavallet amb natures mortes i retrats femenins i com a dibuixant Realitzà aiguaforts, xilografies, puntes seques i litografies per a edicions de bibliòfil Féu grans figures de paper retallat i enganxat d’una notable corporeïtat L’any 1911 exhibí, amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Nèstor Martín Fernández de la Torre, al Faianç Català, pintures, dibuixos i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb Com a escenògraf treballà copiosament a França i a Anglaterra La seva pintura és altament decorativa, d’inspiració…
Sergi Mateu i Vives
Cinematografia
Actor de teatre i cinema.
Format a l’Institut del Teatre i a la companyia de Iago Pericot, ha protagonitzat els films La radio folla 1985, Laura 1987, Barcelona Connection 1988, Estació central 1989, Verónica L 1989, La teranyina 1989, Boom Boom 1989 —Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor—, La febre d’or 1992, etc Parallelament inicià una certa projecció internacional amb Cronaca di una morte anunciata 1986 de F Rosi, La playa de los perros 1987 de J Fonseca, Nunca estuve en Viena 1990 d’A Larreta o La viuda del capitán Estrada 1991, Frau Rettich, die Czerni und ich ‘La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina