Resultats de la cerca

Escriví els poemes The Pleasures of Hope 1799, Gertrude of Wyoming 1809, Theodric 1824, i publicà una antologia, Specimens of the British Poets 1819

Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i exercí la docència de les llengües clàssiques a Cuba entre el 1954 i el 1960 a la Universidad de Oriente, a Santiago de Cuba i de literatura espanyola i comparada al Canadà a la Universitat d’Alberta, entre el 1962 i la seva jubilació, el 1985 Entre el 1970 i el 1973 compartí aquesta tasca docent amb la direcció literària de l’editorial Seix i Barral de Barcelona Tornà a Catalunya l’any 1985, on es dedicà a l’assaig, al periodisme i a la crítica literària, de tendència acadèmica i humanística Tota la seva obra literària neix d…

Professor de francès —i rector des del 1947— de la Universitat d’Urbino, fou un dels exponents màxims de l’hermetisme ja en època de la revista em> Frontespizio, on publicà 1938 Letteratura come vita , que fou gairebé el manifest del grup editor Aquest títol, que capgira la fórmula de G D’Annunzio vita come letteratura , ja indica que es pretén copsar el text poètic com una realitat dinàmica, interpretable no mitjançant operacions filològiques, sinó en funció de les exigències espirituals del lector És, doncs, una manifestació d’existencialisme catòlic De la seva obra cal…

Els seus poemes, d’una gran simplicitat i inspirats sovint en la poesia medieval, palesen una sensibilitat preromàntica Gezangen mijner jeugd ‘Cançons de la meva joventut’, 1782, Gezangen ‘Cançons’, 1785, etc Conreà també la crítica literària De poetische Spectator 1784, etc

De jove viatjà per tot Europa, i en recollí les impressions a Lettere familiari ai suoi tre fratelli 1762-63 Installat a Venècia, publicà, amb el pseudònim d' Aristarco Scannabue, la revista “La Frusta Letteraria” 1763-65, però, prohibida pel seu to polèmic, la continuà a Ancona 1765 Decebut del seu país, tornà definitivament a Anglaterra 1766 La seva obra més important és, potser, Discours sur Shakespeare et sur monsieur de Voltaire 1777

Vida i obra Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i secretari del capítol Investigà la història de Mallorca i fou cronista oficial del regne El 1815 li oferiren el càrrec de cronista oficial del regne, però el refusà per problemes de salut, i el 1820 exercí de revisor de llibres prohibits per l’Església i fou postulador de la causa de beatificació de Pere Borguny Amic de Gaspar Melchor de Jovellanos i de Jaume Villanueva, els ajudà en les seves investigacions Durant els primers anys del vuit-cents, quan Jovellanos fou pres a Bellver, Barberí fou un dels seus principals…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i entre el 1862 i el 1863 i entre el 1868 i el 1869 hi estudià algunes matèries de filosofia i lletres Collaborà al Diario de Barcelona  i publicà ressenyes i articles sobre autors coetanis, com Clavé, i alguna narració i alguns poemes a Lo Gai Saber , Calendari Català i La Renaixença Traduí al català I troubaire catalan 1862, publicat el 1877 i al castellà Mireio 1868, reed 1882, ambdues obres de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner També traduí al castellà al castellà poemes d’Horaci Dedicà discursos necrològics a Francesc X Llorens i…

Representant del moviment dels Tachtigers ‘Els 80’ i cofundador de llur òrgan De Nieuwe Gids Fou un capdavanter en poesia, en què conreà particularment el sonet, i en crítica literària Escriví tres volums de versos, Verzen 1888-1913 i Veertien jaar literatuur-geschiedenis ‘Catorze anys d’història de la literatura’, 1896

Tingué un paper conciliador en les pugnes entre els classicitzants i els romàntics O Klasyczności i romantyczności ‘Sobre el classicisme i el Romanticisme’, 1818 D’entre els seus poemes fou principalment celebrat l’idilli Wisław 18202

Escriví Storia della critica romantica in Italia 1905, La vita e il libro 1910-13, Il senso della letteratura italiana 1931, etc És autor també de poesies Poesie , 1922, drames L’arciduca , 1924 Lazzaro 1925 i novelles, com Rubè 1921, sobre la crisi intellectual de l’època, i d’obres polítiques Common Cause , 1947