Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Barcelona, i fou professor de teologia al de Tarragona Empresonat el 1861 pels seus escrits polèmics en matèria de religió, passà a Granada, on es llicencià en teologia 1886 Aquell mateix any obtingué una canongia magistral al Sacromonte i fundà, a Granada, associacions, un collegi i un institut religiós femení, tot sota el nom de Crist Rei Hom li féu el procés de beatificació entre el 1950 i el 1955

Es llicencià a Barcelona el 1886 Des del 1900 pertangué a l’Hospital del Sagrat Cor, on realitzà tota la labor científica, especialment sobre malalties infeccioses Arribà a ésser director de la Policlínica i cap dels serveis de medicina general Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques 1914-16 i del Vuitè Congrés de Metges de Llengua Catalana 1834 Fou el primer president del Sindicat de Metges de Catalunya 1920

El 1540, el vicari general de la Seu d’Urgell donà llicència a Pere de Muntanyà per construir dins de la casa una nova capella dedicada a Sant Esteve, que fou consagrada el 1545, any que també fou encarregat el retaule L’anterior capella, arruïnada ja el 1540, era dedicada a Santa Maria i a Sant Esteve, i apareix esmentada el 1302 quan Ferrer Graell la dotà amb les rendes de Muntanyà

Pagès de professió, durant la Guerra Civil formà part de la columna Durruti al Pirineu de Lleida, on descobrí l’alta muntanya Acabada la guerra passà uns mesos al camp de concentració de Vernet d'Arieja Impulsor de l’excursionisme al Penedès, fou un dels fundadors de l’entitat Joventut Excursionista Vilafranquina 1944, clausurada els anys cinquanta Fomentà activitats com la neteja de camins i de fonts a la comarca i organitzà excursions collectives i campaments als Pirineus i als Alps El 1949, juntament amb els excursionistes Josep Llaudó, Cosme Milà germà seu i Joaquim Cabeza, deixà targetes…

Fou fundat el 1187 per l’ardiaca de Girona Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall Fou una casa de vida molt migrada amb tres canonges, el prior i un beneficiat a l’altar de Santa Maria al llarg del segle XIII Al segle XIV sols hi consta el prior i un canonge i desapareix totalment al XV L’antic priorat fou convertit en masia només en resta la capella de Sant Vicenç de les Roquetes

Són entitats que negocien contractes, venen i comercien en nom de la persona o entitat destinatària de les armes, des d’un tercer país a un altre Per dur a terme les seves activitats requereixen d’una llicència o aprovació per l’entitat governamental competent, quan l’entitat intermediària té la residència o la nacionalitat del país sotmès a jurisprudència, però hi ha un buit legal quan aquestes activitats es duen a terme en un altre país

També possibiliten l’accés al servei telefònic bàsic i al servei de telecomunicacions per cable, mitjançant els dispositius necessaris que permetin la connexió de cadascun d’aquests habitatges o locals a les xarxes dels operadors habilitats És indispensable per a l’obtenció de la llicència d’obres, primer, i la cèdula d’habitabilitat, després, que en el projecte arquitectònic s’incorpori el projecte d’ICT, i que en acabar l’obra es verifiqui el funcionament correcte de la installació

Amb el Club Korfbal Vacarisses ha jugat en la Lliga nacional des de la temporada 2006-07, tret de les temporades 2007-08 i 2010-11, que ho feu a segona divisió Formà part de la selecció catalana sub-23 1998 i de l’absoluta 1999, 2007, 2008, i participà en diversos Mundials 1999, 2007, entre altres competicions Com a àrbitre disposa de la llicència IKF International Korfball Federation A més, impartí clínics de corfbol a diferents països

Es llicencià en medicina a Madrid, i ingressà a la sanitat militar Fou destinat a l’hospital militar de Barcelona, i el 1844 fou nomenat catedràtic d’anatomia d’aquesta ciutat President de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, creà, amb Joan Giné i Partagàs , El Compilador Médico 1865 Féu les primeres anestèsies quirúrgiques a Barcelona i fou el principal introductor a casa nostra de la medicina positivista, de laboratori Publicà Estudios clínicos de cirugía 1850-52

De nom Jaume Bagunyà i Casanovas, ingressà a l’orde dels caputxins Es llicencià en història a Lovaina, i des del 1926 dirigí la revista Estudis Franciscans El 1924 edità la Història de la primacia de la seu de Tarragona, de Jaume Caresmar Especialitzat en Francesc Eiximenis, en transcriví la Doctrina compendiosa 1929 i, amb Norbert d’Ordal i Feliu de Tarragona, tres-cents cinquanta-dos capítols del Terç del crestià 1929-32 Fou assassinat per la FAI