Resultats de la cerca
Es mostren 4463 resultats
coníferes

Bosc de coníferes de la taigà
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Classe de gimnospermes.
És constituïda per plantes llenyoses de tronc ramificat sense tràquees en el xilema secundari, amb fulles petites, sovint aciculars, però de vegades també esquamiformes o lanceolades, i amb flors masculines d’estams esquamiformes o peltats, en els grans de pollen dels quals mai no s’originen espermatozoides Comprèn dos ordres, el de les pinals i el de les taxals
dentifrici
Cosmètica
Dit de la substància emprada per a netejar-se les dents.
Actualment els dentifricis són presentats en forma de pasta les preparacions líquides i sòlides no són tan utilitzades Contenen, en general, un abrasiu suau, un detergent i un neutralitzador dels àcids, a part els correctius, les essències i la sacarina, però mai sucre, per a millorar el sabor L’efecte neutralitzador sol provenir del mateix abrasiu o del detergent
Vicent Miquel Gil
Medicina
Metge.
Fou professor d’aforismes a la universitat valenciana, i publicà Aforismos y pronósticos Felip IV de Castella el nomenà metge de cambra, però no arribà mai a traslladar-se a la cort Escriví Relación y discurso de la esencia, preservación y curación de las enfermedades pestilentes que hubo en la muy noble y leal ciudad de Valencia en 1647
Carles V de Lorena
Història
Duc nominal de Lorena (1675-90).
A causa de l’oposició de Lluís XIV, no en pogué prendre mai possessió Casat amb una germana de Leopold I, serví a Àustria com a mariscal Comandà l’exèrcit que deslliurà Viena del setge turc 1683, prengué Buda 1686 i obtingué la victòria de Mohács 1687 Passà a lluitar al costat del Rin i prengué Magúncia i Bonn
població estacionària
Sociologia
Població estable en la qual el nombre anual de naixements i de defuncions és idèntic.
Es tracta d’un model teòric de població tancada a les migracions i no correspon a cap població real que hagi existit mai La seva utilitat en l’anàlisi demogràfica rau en la gran varietat de relacions aïllades entre variables que permet estudiar Per exemple, la població total és igual al nombre anual de naixements multiplicat per l’esperança de vida
Joan Morell
Literatura catalana
Humanista.
Vinculat al cercle erasmista barceloní de Miquel Mai, presentà, amb versos llatins, l’edició del 1502 de Galathea et Zaphira de FlorusA Nàpols 1507 estigué relacionat amb Joan Boscà i Lucio Marineo el darrer l’inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics Amb Martí Ivarra, revisà l’edició anterior del Vocabularium de Nebrija de Gabriel Busa per a una nova publicació 1522
oligofrènia
Psicologia
Tipus de retard mental, hereditari o causat per malalties virals que poden aparèixer els primers mesos de l’embaràs o en el moment del part.
Hom considera oligofrènic l’individu que mai no podrà assolir els 10-12 anys d’edat mental Un cas especial d’oligofrènia és l’anomenada fenilpirúvica , tipus constitucional de deficiència mental combinada amb alteracions bioquímiques inhibició metabòlica de la fenilalanina a l’estadi de l’àcid fenilpirúvic per la incapacitat del subjecte d’oxidar a un nivell normal del cos
picnoclina
Ecologia
Separació horitzontal que s’esdevé entre masses d’aigua de diferent densitat, a causa de diferències tèrmiques, de salinitat, etc.
En les mars o els llacs en què es formen picnoclines, les aigües profundes són tèrmicament molt estables 4°C tot l’any, en el cas ideal mentre que les superficials varien de temperatura d’acord amb les estacions Les aigües més profundes poden no barrejar-se mai amb les altres, tal com s’esdevé actualment a la mar Morta i en molts llacs
fertilitat
Sociologia
Possibilitat fisiològica de procrear de les dones.
Són edats fèrtils les compreses entre 15 i 49 anys Si hom no impedís d’una manera o una altra la concepció, la fertilitat seria igual a la fecunditat, però això no s’ha produït mai el matrimoni tardà, el celibat i la limitació voluntària dels naixements originen una fecunditat molt per sota de les possibilitats fisiològiques de l’espècie
micrococ
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les micrococcàcies, aerobis, sense espores, immòbils i que s’agrupen d’una forma irregular.
Fan fermentar la lactosa i liquar la gelatina es distingeixen dels altres gèneres de la família pel fet de no produir àcid a partir de la glucosa en condicions anaeròbiques Poden ésser sapròfits i paràsits facultatius, però mai no són patògens Es troben a l’aire i a les aigües naturals i industrials, i contaminen molts aliments, en els quals poden produir alteracions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina