Resultats de la cerca
Es mostren 969 resultats
Revista de Menorca
Periodisme
Publicació periòdica de caràcter científic i literari referida principalment a l’illa de Menorca, fundada a Maó el 1888 per Joan Seguí i Rodríguez i Pere Riudavets i Tudirí.
Ha sofert algunes interrupcions temporals —la més llarga, del 1934 al 1943—, raó per la qual ha tingut èpoques, la darrera iniciada el 1961 Des del 1906 és òrgan de l’Ateneu de Maó Cal destacar la direcció de Francesc Hernández i Sanz 1898-1934 És d’obligada consulta per a qualsevol mena d’estudis sobre l’illa de Menorca El 1963 Miquel Barber i Barceló publicà un Índice de la Revista de Menorca que abasta les sis primeres èpoques
aeroport de Sant Lluís
Aeronàutica
Antic aeroport de Menorca, situat a 3 km de Maó, a mig camí d’aquesta ciutat i la vila de Sant Lluís, actualment destinat a l’aviació esportiva i turística interior.
Fou construït com a aeròdrom militar en el període 1936-39, i el 1949 s’obrí a l’aviació civil per a vols regulars amb Barcelona i Mallorca La pista, única, d’aterratge era inicialment de 1 200 m, però a causa dels vents laterals i del major tonatge dels avions fou allargada fins a 1 800 m Les dificultats tècniques per a successives ampliacions obligaren el 1968 a la construcció del nou aeroport de Menorca, prop de Sant Climent, que motivà el tancament, pel març del 1969, del de Sant Lluís al trànsit comercial Actualment hi radica l’Aeroclub de Maó, que inicià les seves activitats esportives…
port d’Addaia

Vista general del port d'Addaia
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Cala
Cala de la costa septentrional de Menorca, al límit dels municipis de Maó i des Mercadal, consistent en una veta d’aigua, de poca profunditat, de 3,5 km de longitud.
Dins el port pròpiament dit s’obren, a llevant i a ponent de la cala d’Addaia , les anomenades s’Estany i cala Molí Les illes d’Addaia —les illes gran i petita d’Addaia, i l’illot de ses Àligues— tanquen el port pel NE davant per davant, a l’entrada de cala Molí, hi ha la caseria estiuenca de na Macaret Més al fons, separades de la costa, les possessions de Montgofre Nou , a la banda de Maó, i d' Addaia , a la des Mercadal A la colàrsega hi ha unes salines, començades a explotar el 1753 per membres de la colònia grega de Menorca L’any 1798, la força del general Charles Steward, que aconseguí…
Vicenç Guarner i Vivancos
Historiografia catalana
Militar.
Fou un dels responsables de la contenció de la insurrecció militar del 18 de juliol de 1936 a Barcelona Arribà a ser cap d’estat major de l’anomenat Exèrcit de l’Est republicà Sobre aquesta experiència escriví L’aixecament militar i la guerra civil 1936-1939 1980, obra que ja havia aparegut en una edició castellana més concisa Cataluña en la Guerra de España , 1975
Pilar Alonso
Música
Cançonetista menorquina.
De ben jove es traslladà a Barcelona, on va estudiar amb el mestre Zamacois i debutà l’any 1919 al teatre El Dorado De seguida es feu molt popular per la seva sensibilitat i el seu refinament en la interpretació de cançons i cuplets en català, que contribuí a popularitzar, com Les Caramelles , Focs artificials , L’orfeonista , La Marieta de l’ull viu , La Porta Ferrissa , La Font del Gat o Els tres tombs , entre d’altres Realitzà nombroses actuacions als teatres barcelonins, fins a la seva prematura retirada l’any 1925
Leopold Cardona i Carreras
Música
Pianista i compositor menorquí.
Estudià amb Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Blanca Selva Entre el 1930 i el 1934, exercí el càrrec de professor supernumerari a l’esmentat centre educatiu Com a pianista, feu diverses gires que el portaren a les principals capitals espanyoles i a països com Egipte, Grècia i França El 1940 emigrà a Amèrica, on compaginà la seva activitat com a concertista amb la docència Exercí l’ensenyament al Conservatori Nacional de Panamà i fou professor d’universitat a Saint Augustine Florida i a Boston El 1971 obtingué la nacionalitat nord-americana i canvià el seu nom…
Joan Baptista Pellicer i Cardona
Música
Pianista menorquí.
A cinc anys la seva residència quedà fixada a Barcelona, ciutat on vivia el seu oncle Francesc Cardona, capellà i organista de l’església de Sant Francesc de Paula Fou un dels deixebles destacats del gran pianista JB Pujol El 1880 aparegueren diverses ressenyes sobre els seus primerencs èxits concertístics en periòdics com "El Diluvio " i "El Bien Público" La seva carrera continuà acompanyada sempre per l’èxit de públic i crítica, camí que tingué com a moment culminant el recital que realitzà a París el 1893 El 1894 obtingué una plaça de professor de piano a l’Escola Municipal de Música de…
María Teresa Pulido Fernández
Atletisme
Atleta especialitzada en curses de fons.
Fou campiona d’Espanya de marató 2007, i campiona de Catalunya de 10 km en ruta 2009 i de mitja marató 2010 Disputà la prova de marató en els Campionats del Món 2003 i d’Europa 2010
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina