Resultats de la cerca
Es mostren 1024 resultats
Santa Maria de Baixàs, abans Sant Esteve
Art romànic
Situació Part de l’absis amb lesenes i arcuacions llombardes, sobre les quals és visible el sobre alçament fet al segle XIII amb marbre blavenc d’una pedrera local ECSA - A Roura L’església és situada al bell mig del poble de Baixàs Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 7,8” N - Long 2° 48’ 33,6” E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior Història El topònim de Baixàs apareix esmentat en la documentació a partir del segle IX Com ja s’ha esmentat, la vila fou senyorejada als segles IX-X, per Lindoí i la seva esposa Arsenda De fet, però, una…
Frontal de les orants
Frontal dit de les orants, possiblement procedent d’un taller cartaginès Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest frontal fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1923-25, i ara es guarda al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 4510 És de marbre blanc amb vetes grisoses i fa 1,86 × 0,55 m Es tracta d’una placa de marbre del Proconès per a ser collocada a la part frontal d’un sarcòfag Presenta cinc sectors rectangulars el segon i el quart el formen dos camps d’estrígils simètrics, cadascun en dues…
curos
Els Kuroi són un clar exponent de l’art arcaic grec. En la fotografia apareix un kuros pertanyent al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes
© Corel Professional Photos
Art
Estàtua de jove nu, de marbre o bronze, característica de l’escultura grega arcaica (s. VII-V aC).
Oferta a una divinitat, simbolitzava un atleta o un difunt S'han trobat koúroi en santuaris i tombes de Grècia, l’Àsia Menor i la Magna Grècia
tessel·la
Art
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les petites peces cúbiques de marbre, terra cuita, vidre, etc, amb què és fet un mosaic.
son Marroig
Possessió del terme de Deià (Mallorca).
Domina un dels trossos més bells de la costa nord de l’illa, damunt mateix de la punta de sa Foradada Centrada per una propietat fortificada amb una gran torre del segle XVI, fou adquirida al segle XIX per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana , que hi feu ampliacions d’estil italianitzant i un templet clàssic de columnes jòniques de marbre blanc de Seravezza En morir l’arxiduc, el 1915, la propietat passà al seu secretari Antoni Vives, i hom hi installà un museu que, a part els records personals de Lluís Salvador, conserva una notable collecció de ceràmica i de pintures de…
Francesc de Montcada i de Cardona
Història
Segon comte i primer marquès d’Aitona (1581) (Francesc I de Montcada), comte d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas (per compra, el 1574, a Lluís Enríquez de Cabrera), gran senescal d’Aragó i mestre racional de Catalunya pel seu casament amb Lucrècia de Gralla, senyora de Subirats, filla del mestre racional Miquel de Gralla.
Fill de Joan II de Montcada i Tolsà El 1554 fou empresonat a Barcelona, amb aquell qui després fou sogre seu, pel lloctinent, per un incident produït a les galeres reials Lloctinent general de Catalunya 1580-81, lluità contra la fam i el bandolerisme, contra el qual alçà sometent Lloctinent de València 1581-94, la seva cort recordà, per la fastuositat i brillantor, la dels ducs de Calàbria Lluità contra els falsificadors de moneda, els bandolers i, sobretot, els moriscs, i expulsà del regne els del regne de Granada 1586 Pledejà contra els Cruïlles per la baronia de Llagostera, que li fou…
canelobre

Canelobre de ferro forjat, força singular per les figuracions i símbols que succeeixen al perímetre de la seva corona (Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana)
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Utensili consistent en un peu o una columna més o menys llargs, de dos o més braços, amb dolles per a aguantar dretes altres tantes candeles.
N'hi ha ja mostres nombroses de bronze dins l’art etrusc Roma, Museu Vaticà en època romana adoptaren formes complexes i hom en construí també de marbre Roma, Museu Laterà A l’edat mitjana destaquen els canelobres dedicats a la litúrgia cristiana, com també models senzills de ferro forjat per a ús domèstic Cau Ferrat de Sitges Des del sXV adquiriren una gran importància com a peces d’orfebreria i foren introduïts progressivament nous materials nobles vidre, porcellana, etc, sempre responent a les característiques de l’evolució dels estils artístics una obra mestra del rococó…
Felip Farinós i Tortosa
Escultura
Escultor.
Deixeble d’Antoni Marzo Al cap de vint-i-cinc anys d’activitat obrí un taller, on, sol o amb el seu germà Carmel, féu nombrosos monuments funeraris Excellent i prolífic escultor religiós, esculpí en fusta, en marbre i en vori més de dues-centes imatges, esparses pel País Valencià, Pamplona, Saragossa i Montevideo sobresurten el Davallament església de Sant Francesc, Oriola i l' Oració a l’hort, de Sagunt La seva obra més ambiciosa fou la Cena i les vint-i-dues imatges de bronze que componien el retaule major de la seu de València Fou catedràtic i acadèmic de Sant Carles Seguí…
Benedetto da Maiano
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià.
Es formà amb el seu germà gran Giuliano Es dedicà preferentment als treballs de fusta i a l’escultura ornamental de marbre A Florència executà les obres més representatives Sant Joan amb putti 1476-81 a la porta de la Sala dei Gigli del Palazzo della Signoria, bust del comerciant Pietro Mellini 1474 Museo del Bargello i sobretot la trona de Santa Croce 1472-75, amb cinc relleus sobre la vida de sant Francesc Seguí amb personalitat la línia donatelliana a través de la influència dels germans Rossellino El 1489 planejà, seguint directrius brunelleschianes, el palau que li encomanà…
Josep de Creeft i Champane
Escultura
Escultor naturalitzat nord-americà, fill d’un militar barceloní.
Fou aprenent d’un imaginaire a Barcelona, i d’AQuerol a Madrid, on installà taller propi i on fou influït per la talla directa esquimal, que tingué ocasió de conèixer El 1905 s’installà a París, on convisqué amb Picasso, Gris, Apollinaire, etc i freqüentà, aconsellat per Rodin, l’acadèmia Julien Començà a esculpir directament la pedra Èxtasi maternal , 1923, el marbre, la fusta, etc, pràctica que caracteritzaria la seva obra, així com l’adaptació de la forma al material Des del 1925 treballà amb ferros vells i material de rebuig, bé que posteriorment tornà al seu estil anterior…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina